El jutge de l’Audiencia Nacional Fernando Andreu ha processat tres dels cinc sospitosos de formar part d’una cèl·lula gihadista que volia atemptar contra llocs emblemàtics de Catalunya i l’Estat espanyol, juntament amb set homicides que van matar setze persones en l’atropellament de la Rambla de Barcelona i al passeig marítim Cambrils, el 17 i 18 d’agost del 2017. El magistrat no fa referència a connexions internacionals d’aquest grup, format per joves marroquins i veïns de Ripoll, que van ser “adoctrinats en el radicalisme gihadista” per l’imam Abdelbaki es-Satty”, mort en l’explosió del xalet d’Alcanar, on fabricaven el TATP, la nit del 16 d’agost del 2017.

Les fortes pluges que des de dimarts escombren el Mediterrani van provocar la tragèdia a Mallorca: deu persones van morir i un nen continuava aquest dimecres 10 d'octubre desaparegut per un fort aiguat que va deixar dimarts a la tarda 257 litres per metre quadrat al municipi de Sant Llorenç des Cardassar i va provocar el desbordament d’un torrent. Les pluges van ser especialment intenses al Llevant de l’illa, amb precipitacions molt abundants com les que també es van registrar a la Colònia de Sant Pere, a Artà, amb 232 litres per metre quadrat, i al nucli d’Artà, amb 155 litres. Unes pluges localment molt intenses, que van provocar que es desbordés el torrent de Ses Planes, fet que va causar la torrentada que va arrasar els carrers de Sant Llorenç, deixant cotxes amuntegats, cases i baixos inundats, fang i mort al seu pas. Sant Llorenç va ser l’epicentre d’una línia de tempestes que va deixar víctimes mortals també a les localitats de s’Illot i Artà, totes elles properes a Manacor.

L'informe "Pèrdues econòmiques, pobresa i desastres 1998-2017", publicat aquest dimecres 10 d'octubre per l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres, adverteix sobre el nexe entre el canvi climàtic i la major assiduïtat de desastres naturals, l'impacte d'aquests fenòmens en l'economia dels països i com perjudica principalment a les nacions més pobres.

El president de Pimec, Josep González, va fer una crida aquest dimecres 10 d'octubre a construir “ponts de diàleg” entre Catalunya i l’Estat “per solucionar greuges socials, econòmics i culturals”, i va instar, diplomàticament, això sí, a revisar la qualitat de la democràcia espanyola. L’escenari era el sopar de la 31a edició dels premis Pimes, que aquest dimecres 10 d'octubre al vespre acollia representants tant del govern català com de l’espanyol, així com una nodrida presència de personalitats de l’economia i màxims responsables d’agents socials. González aprofitava la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i la de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, per subratllar que “el sistema democràtic és millorable”, bo i recordant la importància de “la separació i la independència dels tres poders, executiu, legislatiu i judicial”, com a “columna vertebral d’una democràcia avançada”.

Carla Vall, advocada en exercici des del 2013, s’ha especialitzat en l’àmbit de les violències masclistes. És coordinadora de l’àrea de violències a Dones Juristes i de gènere a Irídia. Seguidament us oferim l'entrevista que El Punt Avui li ha fet a Carla Vall.

Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, arribava a Barcelona el primer contingent de refugiats bascos de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Només feia dotze setmanes que havia esclatat el conflicte, però el cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del mateix 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa. Segons la premsa de l’època, aquells primers refugiats procedien de les ciutats de Sant Sebastià, Irun, Tolosa i Eibar i fugien de la terrible repressió que les tropes rebels del general Mola practicaven sobre les persones d’ideologia basquista i republicana en les zones que, progressivament, ocupaven.

L’hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Josep Carreras van presentar aquest dimecres 9 d'octubre l’àrea d’investigació clínica Josep Carreras, una nova unitat d’assajos clínics que augmentarà fins al doble l’espai de l’anterior i que permetrà duplicar el nombre d’assajos clínics sobre nous tractaments oncològics. La presentació de la nova àrea es va fer amb la participació del tenor i president de la fundació que porta el seu nom, Josep Carreras; el director general de l’hospital Clínic, el doctor Josep M. Campistol; l’exvicepresident i patró d’honor de la Fundació Josep Carreras, Ciril Rozman, i el director de l’Institut d’Hematologia i Oncologia del Clínic, Álvaro Urbano-Ispizua.

Un terç dels adolescents asseguren que han utilitzat internet per contactar amb persones desconegudes i conversar-hi, i un 8% s’hi han arribat a reunir en cites a cegues. Aquesta és una de les conclusions d’un seguit d’estudis que analitzen l’addicció dels joves a les noves tecnologies i la seva possible relació amb l’addicció a les drogues. Un dels sistemes que utilitzen per contactar amb desconeguts és WhatsApp, una aplicació que genera problemes, en diversos graus, a gairebé la meitat dels adolescents, un 43,5%. Aquesta dada s’obté sumant el 21% que mostren un ús de risc, el 14,5% que n’abusen i el 8% que en són dependents. L’ús de la missatgeria instantània és absolutament habitual entre els joves de 14 a 17 anys (un 96,5% la fan servir), i és normal que n’estiguin pendents fins i tot quan estudien: un 82% admeten que no es desconnecten de WhatsApp.

Si algun dia pateixo alguna malaltia que no em permet expressar el tractament que vull rebre, qui decidirà per mi? Aquesta pregunta inquieta moltes persones, i cada cop en són més les que opten per resoldre-ho registrant l’anomenat document de voluntats anticipades (DVA).

Justícia ha dotat amb un centenar més de places la xarxa de pisos perquè els presos amb millor evolució acabin la condemna mantenint un contacte progressiu amb la societat. Les places es reparteixen entre quatre nous habitatges, que se sumen als deu ja existents i repartits per tot Catalunya. D’aquesta manera, els reclusos recuperen a poc a poc l’autonomia i poden refer la seva vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris, en un entorn tan semblant com sigui possible al de la vida en llibertat.