L'AGÈNCIA CRISTIANA DE NOTÍCIES FLAMA.INFO DESITJA A TOTS ELS LECTORS I SUBSCRIPTORS UNES BONES VACANCES. MANTINGUEM VIVA LA FLAMA DE LA NOSTRA FE BEN ARRELADA A L'ESGLÉSIA I A CATALUNYA. TORNAREU A REBRE EL NOSTRE BUTLLETÍ EL DIA 2 DE SETEMBRE.

Un home ha mort aquest dijous a la nit després de ser apunyalat al barri del Raval de Barcelona, segons han informat Els Mossos d’Esquadra.

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats aquest dimecres 24 de juliol a Nature revelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diu Nature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Portaven l’adjectiu d’extraordinaris i tot just van durar una hora i mitja. L’Ajuntament de Barcelona va ventilar ahir en 90 minuts els dos plens sobre els dos temes més candents del dia a dia dels ciutadans, l’habitatge i la seguretat. Van ser debats de poca volada, amb més política que idees noves, i que van acabar amb l’aprovació d’acords amb un nivell de consens ampli. La notícia va venir, però, pel no acord en l’aprovació de la proposició sobre seguretat, que va tenir els vots a favor de tots els grups però l’abstenció d’ERC, disconforme amb la no inclusió de la creació d’una comissió que hauria d’haver debatut i aprovat un nou model de seguretat per a Barcelona.

Molts llocs d'Europa es preparen per una nova onada de calor que amenaça amb temperatures superiors als 40º C aquesta setmana, aconseguint el seu punt més àlgid el dijous. En llocs com Alemanya i els països del Benelux aquests nivells serien els més alts des que es tenen registres.

El projecte Life Montserrat, coordinat per la Diputació de Barcelona, ha desenvolupat una infraestructura verda de protecció per evitar grans incendis forestals i afavorir la conservació del patrimoni natural en 14 municipis al voltant de la Muntanya de Montserrat. Des del projecte, iniciat l’any 2015, s’ha impulsat un conjunt d’accions per fer del territori un espai més ric en termes de biodiversitat, menys vulnerable als incendis forestals i més ben adaptat als escenaris de canvi climàtic. L’abast del projecte incideix sobre 32.000 hectàrees, incloent-hi el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i un sector del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Dimarts farà deu anys del dia en què els Mossos d’Esquadra van entrar a les oficines del Palau de la Música per fer-hi un escorcoll que acabaria posant al descobert un desfalc de 23 milions d’euros perpetrat per qui, des del 1978, exercia de president de l’Orfeó Català: Fèlix Millet i Tuset (Barcelona, 1935). L’escorcoll va durar nou hores i de l’edifici de Domènech i Montaner els Mossos se’n van emportar un total de tretze caixes i l’episodi, el cop més dur sofert mai per aquesta institució capdavantera de la cultura catalana creada el 1891, posaria fi, amb tot el que se’n derivaria, al que alguns han anomenat l’”oasi català”.

La Cristina anava un migdia pel carrer Hospital de Barcelona, al barri del Raval, quan va notar que algú li tocava la butxaca de la jaqueta. Un home li acabava de robar el mòbil. Ella s’hi va encarar. “Em vaig posar a cridar i li vaig dir que me’l tornés”. Per sort, el lladre ho va fer i no s’hi va enfrontar, però no tots els casos acaben així: quan les víctimes d’un furt se n’adonen i intenten recuperar l’objecte robat, alguns lladres responen amb violència. Per tant, el delicte que abans era un furt, ara s’ha convertit en un robatori violent. Aquest és un dels arguments dels Mossos d’Esquadra per explicar l’augment dels robatoris violents i amb intimidació que es produeixen a Barcelona: entre el gener i el juny d’aquest any se n’han denunciat 7.423. Són més de 40 casos al dia de mitjana i un 31% més que el primer semestre del 2018.

Per què? Ja fa dos anys que aquesta pregunta martella les víctimes dels atemptats del 17-A. Arran de les recents revelacions de Público encara els ressona amb més força. D'aquí a un mes es commemorarà el segon aniversari de la matança. Coordinats per la Unitat d'Atenció i Valoració dels Afectats pel Terrorisme i segons avancen a ElNacional.cat, preparen una compareixença per exigir que es depurin responsabilitats i denunciar el poc cas que reben del govern espanyol.

“Vivim en un sistema que ens porta al col·lapse”, van alertar els experts que l’ARA va reunir ahir en el debat 'Descontaminem' que es va fer al teatre L'Atlàntida de Vic i que forma part del cicle Ara Pensem, amb el patrocini de Banc Sabadell. Moderats pel periodista Antoni Bassas, els professionals van exposar i argumentar la necessitat de canviar els hàbits i costums per reduir, i acabar eliminant, les emissions de CO2 que estan causant l'emergència climàtica i el sobreescalfament de la Terra.