A Xile, l'ensenyament de la religió ja no serà obligatòria, sinó facultativa per als alumnes del tercer i quart any de l'ensenyament secundari, igual que a les escoles secundàries d'Itàlia. Així ho va decidir el Consell Nacional d'Educació, però contesten aquesta elecció els representants de les Esglésies i de les comunitats religioses del país.

El lema Som 6 milions tantes vegades repetit durant els anys vuitanta pel govern de Jordi Pujol fa anys que és història. Les últimes dades fetes públiques per l’Institut Català d’Estadística, l’Idescat, no només situen la població actual, amb data de l’1 de gener d’aquest mateix any, en 7,6 milions, un 0,7% més que l’any 2018, sinó que serveixen per fer una prospecció segons la qual l’any 2030 ja haurem superat la xifra dels 8 milions d’habitants, consolidant la tendència de creixement iniciada el 2015 després d’un període de declivi.

L'any 2050, la ciutat de Barcelona podria tenir unes temperatures tan càlides com Múrcia. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi que ha estat publicat a la revista 'PLOS ONE' i que ha calculat com canviaria el clima de 520 grans ciutats d'arreu del món si la temperatura de la Terra augmenta 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, és a dir, si els governs mundials fracassen en la seva aplicació de l'Acord de París, que vol limitar l'augment de les temperatures a 1,5ºC reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 45% l'any 2030 i aconseguir una activitat humana neutra en carboni de cara, precisament, al 2050.

Ja fa quatre anys que Brussel·les vigila amb lupa què fa Espanya per aturar la contaminació. Però, de fet, fins ara la Comissió Europea s’havia conformat amb els plans d’acció que havien promès aplicar Barcelona i Madrid. Ara bé, la moratòria de Madrid Central -la zona de baixes emissions que va impulsar Manuela Carmena- ha fet saltar les alarmes i ha elevat la pressió de la UE: dimecres el comissari de Medi Ambient va enviar una carta a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, per reclamar-li mesures més dràstiques per frenar la pol·lució, i ahir va transcendir que si Espanya no fa res, la denúncia definitiva al Tribunal de Justícia de la UE podria arribar d’aquí dues setmanes. Concretament el 24 de juliol, que és l’última reunió abans de les vacances en què els comissaris revisaran les infraccions que estan cometent els països membres.

El govern de Pedro Sánchez ha de moure fitxa contra la contaminació a Barcelona. Hi coincideixen el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la tinenta d'alcaldia d'Ecologia de l'Ajuntament, Janet Sanz. El dia que la Comissió Europea ha alertat per carta l'executiu espanyol sobre l'excés de contaminació tant a Barcelona com a Madrid, les institucions de banda i banda de la plaça Sant Jaume han mirat cap a la Moncloa per reclamar mesures estatals.

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de la llei de la ciència de Catalunya, la norma que ha de configurar el marc d’ordenació del sistema català d’R+D+I per consolidar la ciència com a element estructural del país. El text pretén afermar Catalunya en el seu rol de pol científic de referència internacional i assentar el model propi de sistema d’R+D+I proveint-lo de les eines jurídiques necessàries per afrontar els reptes globals. També s’hi vol reconèixer la importància de la recerca i la innovació com a garantia de competitivitat i progrés per al país. 

Del 16 al 18 de març del 1938 Barcelona va patir uns ferotges bombardeigs d’avions italians que tenien la base a Mallorca. Era un avantatge: l’illa estava a mitja hora i era impossible detectar i abatre els avions que es desplaçaven sobre el mar. Durant l’any anterior ja s’havien produït atacs, però aquests van ser els més virulents, perquè l’objectiu era el centre de la ciutat, i perquè per primera vegada no es concentraven els bombardejos, sinó que es diversificaven en el temps i espai, per tal d’augmentar així la sensació de pànic i indefensió. Es volia minar la moral dels republicans mentre els nacionals avançaven per Aragó.

Hi ha aniversaris ben assenyalats. I CosmoCaixa no s'ha volgut estar del seu. Són quinze anys des que va obrir les portes, aleshores amarat de l'esperit visionari de Jorge Wagensberg, el seu primer director i gran defensor de la interactivitat com a mètode. El nou espai d'exposició permanent, la Sala Univers, en manté l'essència en els seus 3.500 metres quadrats renovats, que dijous obren les portes al públic. La sala fa un recorregut cronològic per explicar des de l'origen de l'Univers conegut –el Big Bang– fins a les actuals fronteres del coneixement. Per fer-ho incorpora nous ginys interactius supervisats per institucions científiques internacionals i dotats d'una renovada, també, percepció de la interactivitat.

"L'informe d'aquest any sobre la justícia social es titularà Making it Reial-Genuine human encounter in our digital world. El text reconeix les oportunitats positives de trobada i solidaritat que ofereixen els nous mitjans i, al mateix temps, adverteix contra elements del món digital que poden ser perjudicials. Entre els principals reptes es troba la sobrecàrrega d'informació, l'aïllament social, l'objectivació i la marginació dels vulnerables, el consumisme i la difusió de notícies falses.

El copríncep episcopal i Arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha rebut aquest dimecres 3 de juliol al cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot i a la síndica general, Roser Suñé, al Palau Episcopal en la primera trobada entre els tres mandataris d'Andorra d'aquesta legislatura.