Allianz Global Investors, una de les principals gestores d'actius del món, porta a Espanya el fons E.T.H.I.C.A., que inverteix en renda variable de l'eurozona seguint els Principis de la Doctrina Social de l'Església.

L'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília va trobar-se oficialment el Copríncep i President de la República de França, Emmanuel Macron, en la que era seva primera visita institucional al Principat, el divendres 13 de setembre. A l'exterior de la Casa de la Vall, la seu antiga del Consell General d'Andorra, Mons. Vives va donar la benvinguda al Copríncep Francès davant el monument que commemora els set-cents anys dels primers Paratges, acord signat el 1278 entre Pere d'Urtx, Bisbe d'Urgell, i el comte de Foix Roger Bernat III, en virtut del qual es van instaurar a Andorra les bases del Coprincipat.

Es podria reduir l’impacte ambiental amb materials intel·ligents? I revertir la immortalitat de les cèl·lules cancerígenes? O diagnosticar la demència amb una simple anàlisi de sang? Aquestes són només tres mostres de les preguntes que es plantegen els millors investigadors de l’Estat i que tindran l’oportunitat de resoldre durant els pròxims anys gràcies al finançament de la Fundació Bancària La Caixa. En total, s’ha beneficiat 79 projectes de temàtiques diverses però amb un clar denominador comú: la vocació d’assolir un impacte social immediat. Els ajuts, que es divideixen en tres programes i sumen un total de 28 milions d’euros, els van lliurar ahir el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i el ministre de Ciència i Universitats del govern estatal, Pedro Duque.

El Palau de Congressos de la Llotja va acollir ahir la Primera Trobada de l’Escola Concertada a Lleida amb l’assistència de més de 900 docents de 28 centres. El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, i el delegat d’Ensenyament del Bisbat i també Vicari General, Mn. Lluís Sallán van assistir a l’acte.

L’huracà Dorian ha deixat enrere les illes Bahames, on ha quedat un rastre de devastació que ahir va emergir, de manera clara, després que es publiquessin les primeres imatge de la catàstrofe sobre el terreny i per mitjans aeris. De moment, la xifra de morts continua en set, però les autoritats temen que serà molt superior.

El jesuïta belga Jacques Haers, professor de Teologia i de Ciències Religioses a la Universitat Catòlica de Lovaina, inaugurarà el curs de Cristianisme i Justícia, el 7 d'octubre, en un acte que es presenta amb el títol "Podrem viure junts? Reconciliar contraris en un món de conflictes". Haers és estudiós de la teologia de l’alliberament i les seves implicacions en àmbits com el de la globalització, la violència i la pau, i el canvi climàtic.

L'AGÈNCIA CRISTIANA DE NOTÍCIES FLAMA.INFO DESITJA A TOTS ELS LECTORS I SUBSCRIPTORS UNES BONES VACANCES. MANTINGUEM VIVA LA FLAMA DE LA NOSTRA FE BEN ARRELADA A L'ESGLÉSIA I A CATALUNYA. TORNAREU A REBRE EL NOSTRE BUTLLETÍ EL DIA 2 DE SETEMBRE.

Un home ha mort aquest dijous a la nit després de ser apunyalat al barri del Raval de Barcelona, segons han informat Els Mossos d’Esquadra.

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats aquest dimecres 24 de juliol a Nature revelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diu Nature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Portaven l’adjectiu d’extraordinaris i tot just van durar una hora i mitja. L’Ajuntament de Barcelona va ventilar ahir en 90 minuts els dos plens sobre els dos temes més candents del dia a dia dels ciutadans, l’habitatge i la seguretat. Van ser debats de poca volada, amb més política que idees noves, i que van acabar amb l’aprovació d’acords amb un nivell de consens ampli. La notícia va venir, però, pel no acord en l’aprovació de la proposició sobre seguretat, que va tenir els vots a favor de tots els grups però l’abstenció d’ERC, disconforme amb la no inclusió de la creació d’una comissió que hauria d’haver debatut i aprovat un nou model de seguretat per a Barcelona.