Fa cinc anys va ser notícia la qüestió del diaconat de les dones, pel fet que el papa Francesc, el dijous 12 de maig de 2016, en una trobada amb la Unió Internacional de Superiores Generals, va admetre la possibilitat del diaconat femení.

Això deia el biòleg surienc Josep Quer Sivila (Regió 7, 31 de desembre de 2020), membre de l’equip de recerca de la Vall d’Hebron, en relació al virus de la covid-19. L’investigador bagenc Josep Quer, venia a confirmar el que és una llei de la natura: tots els organismes vius es veuen obligats a canviar i a adaptar-se si volen resistir, persistir o viure. És el que estem veient amb el coronavirus, que canvia per poder resistir, a diferència del que constatem en els humans, que malgrat la pandèmia que estem patint, continuem sense canviar el nostre estil de vida. Per això és evident que aquest virus és més intel·ligent que nosaltres, ja que ell sí que canvia per no desaparèixer i pel contrari, nosaltres, desgraciadament, no ho fem.

Benvolguts Reis d’Orient: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort cada any comença amb la vostra vinguda en aquesta nit meravellosa, una nit de somnis i d’il·lusions, on els ulls dels nens brillen d’una manera especial.

Com cada any, aquest 1 de gener s'ha celebrat la Jornada Mundial de la Pau, enguany amb el lema: “La cultura de cuidar-nos com a camí de pau”. En un món tan ple de conflictes, el papa Francesc en el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, ens crida a ser constructors i artesans de pau en el nostre món.

Aquest és el títol de l’article (Religión Digital, 29 de desembre de 2020) de l’argentí Eduardo de la Serna, un mossèn que forma part del grup de preveres en opció pels pobres.

Des de fa mesos se’ns ha dit que aquest any, degut a la Covid-19, no podrem celebrar el Nadal com l’hem celebrat sempre. Que serà un Nadal diferent, com “descafeïnat” o descolorit. Crec que, malgrat tot, també enguany podem celebrar el Nadal com cada any.

Ara per ara, aquesta és la millor vacuna que tenim contra la Covid, amb l’objectiu d’alentir i si és possible, acabar amb el contagi d’aquesta malaltia infecciosa. Així ho està fent Alemanya amb un tancament estricte de gairebé tota la vida pública (a excepció de les activitats essencials), des del 16 de desembre passat i fins el 10 de gener, en principi. O els Països Baixos, tancant tota l’activitat no essencial, per així frenar (o disminuir) els efectes d’aquesta pandèmia.

Cada 18 de desembre (una setmana abans del Nadal) l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, anomenada també la Mare de Déu de la “O”, nom degut a que en la pregària de Vespres, del 17 al 23 de desembre, es canten set antífones (una per cada dia) que comencen amb l’exclamació “Oh”. Antigament com que les antífones començaven el dia 18, aquell dia era conegut com el dia de Santa Maria de la “O”, o de la Mare de Déu de l’Esperança.

Aquest va ser el títol de la conferència (que vaig poder seguir en directe per internet), que el jesuïta valencià Jaime Tatay, professor de la Pontifícia Universitat de Comillas, va fer a la Facultat de Teologia de València el 10 de desembre passat.

El 12, 13 i 14 de desembre de 1970 (ara fa 50 anys), tingué lloc a Montserrat la Tancada de 300 intel·lectuals en protesta pel consell de guerra de Burgos.