Aquest 18 de gener i fins el proper dia 25, les diverses Esglésies Cristianes celebrem l’Octavari (que no la Setmana, com es diu sovint), de pregaria per la unitat dels cristians. Són vuit dies de pregària per implorar que es faci realitat l’anhel de Jesús expressat a l’últim sopar: “Que tots siguin u; com Vós Pare, sou en mi i jo en Vós, que ells també siguin u” (Jo 17:21).

En aquest temps de covid-19, després de gairebé dos anys de pandèmia, si no actuem amb responsabilitat i amb sentit comú, queda demostrat que després de la festa ve l’empudegament, la pudor. I com que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra, el papa Francesc s’ha mostrat molt crític amb la gestió de la pandèmia, fins al punt de dir que “dos anys després estem perpetrant noves injustícies i desigualtats”. 

El 2 de gener passat ens deixava, a l'edat de 80 anys, en Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor, especialitzat en la recerca de cultura popular. L'any 1979 fou guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or per Festes tradicionals de Catalunya i el 1982 el Premi Baldiri Reixach per Barres i onades: relats d'història de Badalona. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna Tradicionari, així com en reconeixement de la seva carrera. El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi «en reconeixement pel seu paper com a folklorista i pedagog». Seguidament, el llibreter i amic d'en Joan Soler, en Pere Fàbregues, en destaca la seva faceta d'autor de moltes lletres de cançons espirituals, eclesials i populars que tots coneixem, i també d'altres aspectes.

En la situació actual de crisi econòmica i amb la corrupció política que existeix, l’Església ha d’actuar sempre d’una manera apartidista, però no neutral, per tal d’estar sempre al costat dels pobres i dels marginats i alhora, profèticament, denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos.

L'1 de gener passat, com cada any, el Papa ens va cridar a celebrar la Jornada Mundial de la Pau sota el lema, “Diàleg entre generacions, educació i treball. Instruments per construir una pau duradora”. En aquesta 55ena jornada, el Papa ens va convidar a celebrar aquest dia per pregar i treballar per la pau entre els pobles.

Benvolgut germà i bisbe Francesc: Aquest 3 de gener, el papa Francesc el va nomenar nou pastor de l’Església de Solsona. Sap que pot comptar amb la meva pregària, perquè amb la força del Senyor Ressuscitat, pugui ajudar la comunitat que peregrina a Solsona, a ser un espai de comunió i d’esperança, de diàleg amb el món modern, amb la cultura i amb els qui estan en la frontera de la fe. Sense excloure mai ningú, amb una actitud d’acolliment sincer i fratern. I amb alegria, tal i com és el seu lema episcopal: servidor de l’alegria.

Ahir vaig llegir al diari que els governs dels països del G-9, han acordat un pla per acabar amb la fam als països del Tercer Món. Aquests dirigents enviaran als pobles menys desenvolupats, milions i milions d’euros per afavorir l’economia d’aquests pobles i així fer possible que la gent que deixava el país per la fam, no hagi d’emigrar i pugui viure dignament a la seva terra.

Aquest diumenge 26 de desembre, Festivitat de Sant Esteve, ha fet 25 anys de la mort del cardenal Narcís Jubany. Nascut a Santa Coloma de Farners el 12 d’agost de 1913 al si d’una família humil, Narcís Jubany i Arnau va estudiar al seminari de Barcelona. Ordenat prevere el 30 de juliol de 1939 i destinat de vicari a Piera, aviat fou enviat a ampliar estudis a la Universitat de Comillas, on obtingué el doctorat en Dret Canònic. Posteriorment a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en Teologia. Va ser professor de Dret Canònic al Seminari de Barcelona, viceconsiliari dels Joves d’Acció Catòlica i consiliari de l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes.

Cada any quan s’acosta el Nadal, hi ha diverses veus que reclamen deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, i així, en defensa d’una pretesa laïcitat, no felicitar el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes.

Aquest diumenge 19 de desembre, farà 50 anys que Antonio Añoveros (fins aquell moment bisbe de Cadis i Ceuta), va ser nomenat bisbe de Bilbao. Añoveros va ser el tercer pastor d’aquesta diòcesi, després dels bisbes Casimiro Morcillo i Pablo Gúrpide, tot i que abans que Añoveros la diòcesi va tenir el bisbe José Maria Cirarda com a Administrador Apostòlic.