És així com es defineix el P. Xavier Morell, monjo de Montserrat (des de fa molts anys al santuari del Miracle) que aquest 8 de juliol compleix 70 anys de l’inici del noviciat. Nascut a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el 4 de gener de 1934, Xavier, “un noi amb uns ulls grans i blaus”, va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 29 de setembre de 1943. Durant la seva etapa d’escolà, el pintor Josep Obiols va prendre el petit Xavier com a model per a un mosaic que està a l’esquerra del tron de la Mare de Déu i que formà part de les reformes fetes per al nou tron.

El 27 de juny de 1920, aquest dissabte farà 100 anys, el valencià Enric Reig Casanova va fer la seva entrada a València, com a nou arquebisbe d’aquesta diòcesi.

Fa uns dies va acabar la restauració del retaule major del Miracle, obra mestra del barroc català, de l’escultor Carles Morató i del pintor i daurador Antoni Bordons. La restauració d’aquest retaule (que ha tingut lloc de març a juny) ha estat realitzada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb un equip de restauradores dirigides per la solsonina Claustre Augé i ha consistit en la seva neteja a fons i la reparació dels elements que s’havien fet malbé. La restauració d’aquest retaule ha estat un treball pacient, minuciós i artesanal i així ara podem descobrir allò que havia quedat amagat per la pols i deteriorat pel pas dels anys. Però aquest treball hagués estat impossible, si abans no s’hagués muntat una enorme bastida que ha permès la feina de l’equip de restauració. 

Aquest 22 de juny celebrem la festa de Sant Tomàs More, que va néixer el 1478 a Londres, on el seu pare era jutge. Després d’estudiar Lleis a Òxford, i quan només tenia 23 anys, començà a treballar als jutjats. Coneixedor del llatí i del grec, arribà a ser professor de Dret i prestigiós advocat. Va ser membre del Parlament, viceministre del Tresor i “speaker” a la Cambra dels Comuns i també Canceller del Ducat de Lancaster. More va ser un humanista que posseïa amplis coneixements, tant en Lleis, com en Art  i en Teologia. Escrivia en llatí i és un dels fundadors de la prosa anglesa. També escrigué estudis bíblics, patrístics, filosòfics i teològics. Apassionat per la música i la pintura, la seva obra més important és, Utopia, publicada en 1516.

He trobat colpidor el valent testimoni de Jordi Pesarrodona, exregidor de Sant Joan de Vilatorrada, en una entrevista al setmanari Catalunya Cristiana i que recull la seva intervenció en el cicle, “Memòria, resilència i superació de sentiments de guerres i dictadures”, un acte organitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.  Ja fa dos anys, Jordi Pesarrodona també participà en un debat on va reconèixer els fets que va fer el seu avi (Regió 7, 10 de maig de 2018).

La primera part del títol d’aquest article fa referència a les paraules del Papa, quan l’any passat visità i inaugurà a Roma un nou centre d’acolliment nocturn i diürn al Palazzo Migliori. En la seva estada en aquest lloc, el Papa veié primer la planta baixa, destinada a l’acolliment de dia, decorada amb alguns frescos d’època moderna. Després el Sant Pare visità la capella del centre, en el primer pis, dedicada a Sant Jordi. Contemplant aquests espais, el papa Francesc exclamà: “La bellesa guareix”. I és cert, perquè la bellesa, que ens parla de Déu i que es com un reflex o una empremta de Déu, té la capacitat de guarir allò que està trencat o ferit.

Aquestes són les paraules que adreçà a la multitud el barber jueu de la pel·lícula de Charles Chaplin, “El gran dictador”. El magnífic discurs que Chaplin posà en boca del protagonista d’aquella pel·lícula és ben actual als nostres dies, quan la pandèmia provocada per la Covid-19 ha portat la malaltia i la mort a moltes persones i la crisi econòmica a moltes llars. 

Aquest diumenge amb la solemnitat de Pentecosta acabem el temps pasqual. Cinquanta dies en els quals hem celebrat amb joia la Resurrecció del Senyor. I amb Pentecosta celebrem la festa de la universalitat de l’Església, perquè fa dos mil anys els deixebles de Jesús van deixar el seu “confinament”, ja que estaven tancats per por als jueus, i amb la força de l’Esperit van sortir a proclamar la Bona Nova del Regne. El fet més visible d’aquesta universalitat de l’Església va ser el do de llengües, ja que tots sentien parlar els apòstols en les seves pròpies llengües.

Aquest diumenge 24 de maig, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, l’Església celebrava la 54ena Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, amb el lema, tret del llibre de l’Èxode: “Perquè puguis contar i gravar en la memòria” (Ex 10:2).

Aquest 23 de maig farà 100 anys que va tenir lloc a la catedral de Barcelona la consagració del canonge Justí Guitart com a nou bisbe d’Urgell. Nascut a la capital de Catalunya el 16 de desembre de 1875, Guitart, que estudià als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i era llicenciat en Dret Civil i Canònic i doctor en Sagrada Escriptura, va ser ordenat prevere el 1901 pel bisbe Josep Torras i Bages.