Aquest va ser el consell que donà el papa Francesc als participants en el congrés, “Viure amb plenitud l’acció litúrgica ”, que organitzà el Pontifici Institut Litúrgic, pertanyent a l’Ateneu Sant Anselm de Roma, dels benedictins.

És així el present (i així serà el futur més immediat) de l’Església, amb comunitats cada vegada menys nombroses i més petites. Aquesta realitat es veu confirmada per l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Així, segons el Mapa Religiós de Catalunya, el nostre país ha perdut 161 temples catòlics en un any. Cal recordar que el Principat té actualment 7275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents, segons recull la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest recompte, la religió catòlica té 5795 centres de culte, un 80% del total i és la confessió religiosa que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys.

El papa Benet XVI, el primer papa a renunciar a la Seu de Sant Pere en molts anys, va morir el 31 de desembre passat. Com ha dit diverses vegades el seu secretari, monsenyor Georg Gänswein, en aquests últims anys el papa Benet XVI ha estat sempre “seré, en pau amb Déu, amb ell mateix i amb el món”. Fins a l’últim moment i malgrat la seva debilitat física, amb notòries dificultats per caminar, Benet XVI, com deia el seu secretari, s’interessava “per tot” i mantenia “el seu fi sentit de l’humor”. Ja fa temps que el seu secretari deia que Ratzinger s‘estava “apagant lenta i serenament com un ciri”. I així i tot, el 16 d’abril passat, Benet XVI encara va celebrar el seu 95è aniversari del seu naixement.

Un any més, aquest 1 de gener el papa Francesc ens convida a celebrar la Jornada Mundial de la Pau, que en aquesta 56ena edició té per lema: “Ningú no pot salvar-se tot sol”.

El centre d'estudis Cristianisme i Justícia publica avui la seva reflexió de cap d'any, que porta per títol "(Com)moguts per la realitat". L'encapçala amb un llistat de titulars publicats als mitjans de comunicació al llarg del 2022, i que constaten la dificultat si no heroïcitat d'acabar l'any una declaració sense caure en el desànim i el nihilisme.

Aquest és el títol de l’últim llibre del papa Francesc, després de l’èxit de la seva obra anterior, “Et desitjo la felicitat”, el llibre més popular del Sant Pare, amb tretze edicions venudes només a Itàlia.

Va ser el 8 de desembre passat, festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, quan vam veure una imatge molt poc freqüent en la vida: el papa Francesc plorant.

Aquest diumenge 27 de novembre, el capellà alcudià Alexandre Alapont, missioner durant més de 50 anys a Zimbabwe, va fer 90 anys. Han estat, millor dit, són 90 anys de fidelitat a l’Evangeli i 90 anys de fidelitat a la llengua pròpia del País Valencià. I això en un capellà valencià és d’agrair, ja que, desgraciadament, l’estament eclesiàstic valencià no acostuma (sinó tot el contrari) a estimar, a valorar i a emprar la llengua de Sant Vicent Ferrer.

"Serà aquest proper 27 de novembre, primer diumenge d’Advent, a l’inici d’aquest nou any litúrgic, quan entrarà en vigor la tercera edició del Missal Romà en la nostra llengua. A partir del diumenge que ve, aquest Missal l'utilitzaran només (desgraciadament), a les diòcesis de Catalunya, ja que als bisbats del País València (a excepció de les parròquies del bisbat de Tortosa), continuarem sense tenir ni tant sols la primera edició del Missal Romà. I això que ja fa anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va traduir el Missal a la nostra llengua, una traducció (que estarà plena de pols en algun calaix del palau episcopal de València), que els nostres bisbes van ignorar", ha apuntat Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, aquest divendres 25 de novembre, en l'article següent, adreçat als lectors de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA.

Així era anomenat el jove Joan Fuster per mon pare i pels altres hostes de la pensió Faus, al carrer de la Mar de València, quan el futur assagista de Sueca, a principis del anys quaranta, començava els estudis de Dret a la Universitat, ha afirmat Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, en aquest article que està adreçat als lectors de FLAMA.