És el que ha dit el papa Francesc en la introducció del llibre, “Més enllà de la tempesta”, en el qual el periodista Fabio Marchese Ragona entrevista el bisbe de Roma. Francesc ha dit que “gràcies a la vacuna estem tornant a veure, a poc a poc, la llum”. Al mateix temps, com ja ha fet altres vegades, el Papa ha insistit en la necessitat “que totes les persones del món tinguin accés a la vacunació” (Religión Digital, 8 de setembre de 2.021).

Sant Benet a la seva Regla, un text d’una gran saviesa i d’una més gran humanitat, ens presenta les grans línies que ajuden els monjos a ser deixebles de Jesús. Per això el pare dels monjos d’occident ens parla del silenci, l’obediència i la humilitat, la pregària i el treball, la correcció fraterna (per afavorir la comunió dels germans) i la manera d’admetre els candidats. La Regla també ens mostra com ha de ser el prior, el majordom, els porters del monestir i l’abat.

En aquest quadern del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, el filòsof Joan García del Muro ens acosta al concepte de postveritat, com hi hem arribat i quines són les seves conseqüències. "Segrest, tothom entén el que significa. És apropiar-se d'algú o d'alguna cosa, fer desaparèixer algú o alguna cosa, amb un interès. El segrest de la veritat, doncs, què vol dir? Què ha desaparegut? La veritat. I aquesta desaparició dona lloc a l'absència de veritat, a la postveritat. Si ens han robat la veritat, el que queda és allò que ve després de la veritat. I això, si ho pensem, és estrany. En certa mesura, és una opció pitjor que la de la simple mentida".

Aquest mes de setembre els Germans de Sant Joan de Déu deixaran Manresa, després de 89 anys de presència a l’Hospital. La “realitat social”, com deien els dos últims membres de l’Orde Hospitalari, Joan Esparza i Jesús Pineda, i la manca de vocacions, ha fet que els Germans de Sant Joan de Déu hagin de deixar Manresa.

És això el que explica, per part humana, la situació i l’evolució del planeta davant els perills provocats pel canvi climàtic. O bé som uns inconscients o uns estúpids, ja que el ritme de vida que portem alterarà i molt (i a més, a pitjor), el nostre futur més immediat. Només fa uns dies, el diari Levante informava que els efectes del canvi climàtic “inundarà el port de València i salinitzarà l’Albufera” (Levante, 23 d’agost de 2.021). I és que, com deia aquest mitjà de comunicació, “la Nasa preveu un creixement del nivell del Mediterrani de fins a un metre en les pròximes dècades”.

Tenim un Papa que parla clar. Sense embuts. I per això mateix entenem tot el que diu. Ho hem vist en l' entrevista recent que la Cope ha fet al papa Francesc.

La lectura del llibre, “La Bíblia vista amb humor”, del dibuixant vila-realenc Quique Arenós, m’ha recordat l’anècdota de l’escriptor Bruce Marshall, que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, narrava en el Full Parroquial del 14 de març passat. Educat en una família protestant puritana, el petit Marshall veia l’hora del culte a l’església com una tortura. No podia parlar, no podia quasi respirar i si es movia, la seva mare el pessigava. Si casualment li queia un balí de la butxaca i es posava a córrer cap al presbiteri per recollir-lo, ja sabia que li tocaria estar castigat durant quinze dies sense sortir. Un dia va ser convidat a una primera comunió d’un amic seu catòlic. En un moment solemne de la missa li va caure de la butxaca una moneda, que va rodolar pel passadís central fins a caure en la reixa de la calefacció. El capellà i els fidels, que seguien el camí de la moneda, van esclatar en una rialla. Bruce no entenia per què allà ningú no s’havia escandalitzat. I amb una lògica pròpia dels infants, es va dir a si mateix: Aquesta ha de ser l’Església veritable, perquè aquí riuen. I si l’alegria és important per als cristians, també ho és l’amabilitat.

Aquest 4 d’agost s’escau el 70è aniversari de la preconització de Mn. Josep Pont com a nou bisbe de Sogorb (Castelló de la Plana). Seguidament podeu llegir el darrer article que ha escrit el nostre col·laborador, el P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat.

El 22 de juliol de 2011, aquest dijous va fer deu anys, va morir el germà Odiló Planàs, monjo de Montserrat i gran violoncel·lista i organista.

" Aquest diumenge 11 de juliol, els monestirs benedictins i cistercencs celebrem la festa de Sant Benet, patró d’Europa. El pare dels monjos d’Occident ens mostra avui que, després de XV segles de vida monàstica, aquest carisma és tan actual com al segle VI. I és que el monaquisme, ahir, avui i sempre, és un camí que consisteix a trenar una història d’amor i de vida. Aquest és l’objectiu dels qui als monestirs ens consagrem a Déu en el seguiment de Jesús, i que en el si d’una comunitat volem fer de la pròpia vida, entrellaçada amb la del Mestre, una història d’amor.