Amb una videoconferència, el Papa s’ha adreçat a l’ONU amb motiu de la seva 75ena assemblea. En el seu discurs, el papa Francesc ha subratllat la importància de l’ONU, que hauria de ser (perquè encara no ho és), un “veritable signe i instrument de la unitat dels pobles i de servei a la família humana”.

Aquesta frase podria ser la síntesi de la carta setmanal, que el bisbe de Sant Feliu de Llobregat va escriure al Full Diocesà d’aquesta diòcesi, el 5 de gener de 2020. En ple debat d’investidura, a primers d’any, el bisbe Agustí va fer una reflexió sobre la importància i la conveniència dels acords, com els que ara són necessaris entre els governs de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Aquest 27 de setembre el Papa ens convoca a celebrar la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, per així recordar la situació tràgica dels desplaçats interns, una drama sovint invisible que la crisi mundial, causada per la pandèmia de la Covid-19, ha agreujat.

Aquest 20 de setembre farà deu anys de la mort del P. Josep Mª Cardona, monjo de Montserrat, home d’un gran cor i d’una gran bondat.

L’abril de 2019 un arquebisbe, que a més és cardenal, va dir: “Seria un bon gest alliberar els presos polítics en Setmana Santa”. Eren les paraules que el cardenal Leopoldo Brenes, arquebisbe de Managua adreçà al govern de Daniel Ortega. El cardenal Brenes hi afegia encara: “És el desig de tothom, tant de bo sigui una realitat”. I acabava així: “És important que les persones que estan privades de llibertat, puguin retornar a les seves llars”.

És això el que Sant Benet demanava als monjos, quan al capítol 57 de la Regla, (que tracta dels artesans del monestir) els posava en guàrdia perquè en la venda dels productes, no ens guiessin per l’avarícia o la cobdícia, tan freqüent en el món de la política i dels negocis.

Acabo de saber que ha mort el monjo Isaac Totorika, abat del monestir cistercenc de La Oliva, a Navarra. Vaig conèixer l’abat Isaac el 2015, quan vaig anar a La Oliva a fer els exercicis espirituals als monjos d’aquest monestir. Va ser del 22 al 28 de febrer de 2015, quan vaig tenir el goig de passar aquells dies amb els monjos deLa Oliva, homes de pregària contemplativa i de treball. L’abat Isaac era un monjo que havia fet de la seva vida una oblació i una donació a Déu i que vivia, amb senzillesa, l’amor fratern i el servei abnegat a l’Evangeli, als germans i als hostes. L’abat Totorika, sempre amb un somriure al rostre, era un sentinella d’esperança i que en el seu servei abacial vivia el goig de construir una comunitat basada en la comunió i per això mateix, en la reconciliació i en l’esperança.

Els rebrots continus de la Covid-19 (després de la primera onada de la passada primavera) que s’estan produint a Catalunya és preocupant, ja que trobem rebrots a Lleida i el Segrià, l’Hospitalet de Llobregat, Figueres, Balaguer, Badalona, Girona o Barcelona.

Aquesta va ser la idea que expressava el papa Francesc el 29 de juny passat, dia dels Apòstols Pere i Pau, en l’al·locució que adreçà als fidels aplegats al Vaticà. El papa deia que “el més important de la vida, és fer de la vida un regal”. I crec que aquesta va ser la manera de viure de set persones que, en pocs dies de diferència, van morir durant l’estat d’alarma ocasionada per la Covid-19. Encara tinc el telèfon o el mail d’alguns d’aquests homes i dones que van fer de la seva vida un regal i que ens van deixar enmig d’unes circumstàncies doloroses i difícils.

És així com es defineix el P. Xavier Morell, monjo de Montserrat (des de fa molts anys al santuari del Miracle) que aquest 8 de juliol compleix 70 anys de l’inici del noviciat. Nascut a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el 4 de gener de 1934, Xavier, “un noi amb uns ulls grans i blaus”, va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 29 de setembre de 1943. Durant la seva etapa d’escolà, el pintor Josep Obiols va prendre el petit Xavier com a model per a un mosaic que està a l’esquerra del tron de la Mare de Déu i que formà part de les reformes fetes per al nou tron.