El recull i l’estudi introductori que acompanya aquesta antologia és obra d’Enric Ferrer Solivares, escolapi i expert en literatura valenciana.

Segons Ferrer Solivares “la presència de Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés és tan visible que no pot ser ignorada”. En la seva poesia “hi ha alguna cosa més que un contagi cultural del substrat religiós”, ha afegit.

En la present antologia tenen cabuda actituds i conductes de caràcter religiós, “suggerides per una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador o la mort, entre d’altres. Preguntes a les que el poeta s’enfronta esbossant uns versos que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts, d’amor al proïsme, és a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior”, ha assegurat l’autor de l’estudi introductori i de la compilació.

Igualment, Ferrer Solivares ha detallat que en la cultura actual “s’ha estés una visió de l’home que pretén estalviar-li el límit, la mort, la creu de la història, la necessària convivència amb les preguntes intel·ligents, que obrin també a perspectives noves. Però, com els grans poetes, Estellés ens convida a anar més enllà del que és immediat i superficial a través d’una literatura que mostra la grandesa i la misèria del fet de ser home”.

“La poesia estellesiana té un fibló que fereix, que fa despertar, que no deixa indiferent davant el dolor humà, davant de tantes ferides més o menys secretes”, ha anotat el curador d’aquesta antologia. Una obra poètica que es desenvolupa a partir d’un nucli fort, “amerat de trets existencials, religiosos i cívics, que respon a la seva poesia escrita des de finals dels anys 40 del segle passat, fins la gran eclosió del 1971”, ha expressat Ferrer Solivares.

En “Déu entre les coses” s’hi entreveuen diverses imatges de Déu, entre les que destaquen el “Déu de la immanència i transcendència, el Déu amic, el Déu fascinant i terrible, el Déu de la vida, el Déu de la infantesa, el Déu dels pobres i humiliats, el Déu en majestat; així com, el ressò significatiu de la religiositat popular”.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és un dels escriptors valencians més reconeguts per la crítica i pel públic. Començà a escriure teatre en la seva adolescència. Estudià periodisme a Madrid i en 1948 s’incorporà al diari Las Provincias, on arribà a ser cap de redacció. En 1953 publicà el seu primer llibre, “Ciutat a cau d’orella”, però el seu esclat literari es produí a partir de la dècada dels setanta, amb l’aparició del “Llibre de meravelles” (1971) i “Recomane tenebres” (1972), primer volum dels deu publicats fins ara de l’obra completa. Els seus llibres compten amb múltiples edicions i alguns dels seus poemes han assolit un gran ressò popular de la mà de cantautors com Ovidi Montllor. Ha obtingut guardons ben significatius, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).