1. El dia 9 d’octubre de 2009 l’Institut Borja de Bioètica va fer públic un Document, amb el títol “Consideracions sobre l’embrió humà” a la seva revista “Bioètica & debat” (2009, vol. 15, n. 57). La intenció d’aquest Document és, segons pròpies paraules, “contribuir al diàleg social, aportant elements de reflexió que ajudin a trobar, entre tots, respostes raonables, prudents i acceptables per una àmplia majoria de la societat”.

2. Els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, des de la seva responsabilitat de pastors del Poble de Déu i fidels als successius pronunciaments que, tant col·lectivament com particularment, han anat fent sobre la valoració moral de la vida humana abans de néixer, se senten en l’obligació de manifestar que les opinions expressades en l’esmentat Document no estan d’acord amb la doctrina catòlica, ni amb la defensa d’un dret, prioritari i fonamental, com és el dret a la vida.

3. En concret aquest Document, tot admetent la legitimitat ètica i jurídica de l’avortament, contradiu el principi fonamental de l’ensenyament de l’Església, segons el qual sempre s’ha de respectar i defensar la dignitat de tota vida humana i, en conseqüència, no es pot admetre una acció que directament vulgui impedir el normal desenvolupament de l’ésser humà iniciat a la concepció (cf. Concili Vaticà II, Gaudium et Spes, 51; Catecisme de l’Església Catòlica , 2270; Evangelium vitae, 62) .

4. Les dades científiques confirmen que, des de la fecundació ja hi ha un ésser humà, diferent de la mare. A més, el factor decisiu del valor de la vida del no nascut és la dignitat inviolable de tot ésser humà, i els conceptes i criteris ètics que se’n deriven. Els criteris ètics ens permeten, tant la interpretació de les dades científiques, com la fonamentació de les lleis. De fet, són molts els científics i juristes ben acreditats, que sense renunciar a cap de les aportacions de les seves respectives ciències, no només es declaren contraris a l’avortament, sinó que es negarien a signar aquest Document.

5. Convé precisar davant l’opinió pública que, tot i ser lloable l’aportació al diàleg sobre qüestions en les quals està en joc un dret fonamental, com ara el dret a la vida, aquest diàleg no és veritablement constructiu, si no es fa des de la raó, la veritat i les conviccions personals. Qui des d’aquestes instàncies afirma que el dret a la vida és prioritari i irrenunciable, la millor aportació que pot fer a la societat és la defensa de la vida humana en totes les fases de la seva existència, com un bé per a tothom i un acte de justícia, que s’ha d’exigir als responsables socials.

6. Com hem declarat repetidament els Bisbes de Catalunya, l’Església, defensant positivament la vida humana i a través de les seves institucions eclesials d’acollida, vol estar a prop de totes les dones que en situació humanament difícil hagin de fer front a un embaràs, que demana una responsabilitat afegida. En aquest sentit, l’Església els està oferint el seu suport i es compromet a seguir oferint-lo, al mateix temps que dirigeix una crida a la societat i als poders públics perquè facilitin els mitjans necessaris per tal que la maternitat i la vida humana des de la seva concepció, esdevinguin veritablement un bé respectat i protegit.