• Els cristians de Bangladesh demanen l'alliberament del jesuïta Stan Swamy a l'Índia
  • Mor Mn. Walter Cifuentes, Administrador Parroquial de Sant Cristòfor de Lliça de Vall als 41 anys
  • Migra Studium crea un nou espai de trobada interreligiosa a Barcelona
  • Etiòpia: Corredor humanitari per Tigrai, encara que existeix el risc de "deportació massiva" de refugiats eritreus
  • El cimbori de la Parroquial de Tàrrega torna a lluir els seus careners vidriats verds i el penell restaurat
  • La Fundació Aspasim crea un videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana
  • Esclavitud moderna: la crida del Papa a no romandre indiferent
  • La revista "La Civiltà Cattolica" commemora el seu 170è aniversari: sàvia veu cristiana i teològica al món
  • El Papa erigeix en persona jurídica canònica i vaticana la Xarxa Mundial de Pregària
  • El Papa: Inclusió i participació activa

Papa Francesc: "la riquesa és el que som, no el que tenim"

"No hi ha fidelitat sense risc. A l'Evangeli, els servents bons són els que arrisquen. No són cautelosos i previnguts, no guarden el que han rebut, sinó que ho fan servir", va dir el Papa a la Jornada Mundial dels Pobres, recordant que el bé, "si no s'inverteix, es perd, perquè la grandesa de la nostra vida no depèn del que acaparem, sinó de quant fruit donem". En aquest sentit, el Sant Pare va assenyalar que els pobres ens permeten enriquir-nos en l'amor, que és la major mancança que un pot tenir. I ens convida a preguntar-nos què puc donar?, en lloc de plantejar-nos constantment, què puc comprar?.

Santa Seu, 16 novembre 20

El matí d'aquest diumenge 15 de novembre, 33a diumenge del temps ordinari, el papa Francesc va celebrar la Missa a la Basílica de Sant Pere en el marc de la IV Jornada Mundial dels Pobres que enguany porta com a tema: "Allarga la mà al pobre" (cf. Si 7,32).

El Sant Pare va aprofundir sobre l'Evangeli del dia que narra la paràbola dels talents que Jesús explica als seus deixebles: un senyor crida als seus servents, els lliura a cadascun una sèrie de talents, (una quantitat diferent segons la seva capacitat) i després , amb el temps, els reclama què és el que han fet amb aquestes monedes lliurades. Francesc, divideix, llavors, aquest relat en tres parts: "un començament, un desenvolupament i un desenllaç, que il·luminen el principi, el nucli i el final de les nostres vides".

"Al començament tot s'inicia amb un gran bé: l'amo no es guarda les seves riqueses per a si mateix, sinó que les dona als servents; a un cinc, a l'altre, dos, a un altre un talent, a cadascú segons la seva capacitat" , va dir el Pontífex recordant que també per a nosaltres comença tot així:

"Amb la gràcia de Déu, que és Pare i ha posat tant bé a les nostres mans, confiant a cadascun talents diferents. Som portadors d'una gran riquesa, que no depèn de quant posseïm, sinó del que som: de la vida que hem rebut, del bé que hi ha en nosaltres, de la bellesa irreemplaçable que Déu ens ha donat, perquè som fets a la seva imatge, cada un de nosaltres és preciós als seus ulls, únic i insubstituïble en la història".

Després vam arribar al centre de la paràbola - va continuar reflexionant Francesc- que és la feina dels servents, és a dir, el servei.

"El servei és també obra nostra, l'esforç que fa fructificar els nostres talents i dóna sentit a la vida: de fet, no serveix per viure el que no viu per servir. Però quin és l'estil de servei? A l'Evangeli, els servents bons són els que arrisquen. No són cautelosos i previnguts, no guarden el que han rebut, sinó que ho fan servir. Perquè el bé, si no s'inverteix, es perd; perquè la grandesa de la nostra vida no depèn de quant acaparem, sinó de quant fruit donem. Quanta gent passa la seva vida acumulant, pensant en estar bé en comptes de fer el bé. Però què buida és una vida que persegueix les necessitats, sense mirar als necessitats!".

I per aconseguir això, el Papa va assenyalar que és fonamental seguir l'exemple de Sant Pau que "ens convida a enfrontar la realitat i a no deixar-nos portar per la indiferència".

"Però quin és l'estil de servei?" - es va interrogar el Bisbe de Roma.

"A l'Evangeli, els servents bons són els que arrisquen. No són cautelosos i previnguts, no guarden el que han rebut, sinó que ho fan servir. Perquè el bé, si no s'inverteix, es perd; perquè la grandesa de la nostra vida no depèn del que acaparem, sinó de quant fruit donem. Quanta gent passa la seva vida acumulant, pensant en estar bé en comptes de fer el bé. Però què buida és una vida que persegueix les necessitats, sense mirar als necessitats!".

Precisament el senyor de la paràbola indica al servent fidel el camí que cal seguir perquè els talents rebuts donin fruits: «Havies d'haver portat els meus diners als prestadors, perquè, en tornar jo, pogués recollir el meu amb els interessos» ( v. 27). A aquest punt, el Sant Pare ens planteja ... «Qui són els "prestadors" per a nosaltres, capaços d'aconseguir un interès durador?».

"Són els pobres: ells ens garanteixen un rèdit etern i ja des d'ara ens permeten enriquir-nos en l'amor. Perquè la major pobresa que cal combatre és la nostra carència d'amor", va afirmar Francesc posant l'accent a El Llibre dels Proverbis lloa una dona laboriosa en l'amor, el valor és més gran que el de les perles: hem d'imitar a aquesta dona que, segons el text, «allarga els seus braços al pobre» (Pr 31,20). Estén la mà als necessitats, en lloc d'exigir el que et falta: d'aquesta manera multiplicaràs els talents que has rebut".

Arribant a la part final de la paràbola, el Papa va subratllar les paraules del senyor als seus servents: "Hi haurà qui tingui abundància i qui hagi desaprofitat la seva vida i romandrà sent pobre (cf. v. 29)".

 "A la fi de la vida, en definitiva, es revelarà la realitat: l'aparença del món s'esvairà, segons la qual l'èxit, el poder i els diners donen sentit a l'existència, mentre que l'amor, el que hem donat, es revelarà com la veritable riquesa. Un gran Pare de l'Església va escriure: «És així com succeeix en la vida: després que la mort ha arribat i l'espectacle ha acabat, tots es treuen la màscara de la riquesa i la pobresa i se'n van d'aquest món. I se'ls jutja només per les seves obres, uns veritablement rics, d'altres pobres »(St. Joan Crisòstom, Discursos sobre el pobre Llàtzer, II, 3). Si no volem viure pobrament, demanem la gràcia de veure Jesús en els pobres, de servir Jesús en els pobres".

En acabar la seva homilia, Francesc va agrair a tots els fidels servents de Déu, "que no donen de què parlar sobre ells mateixos, sinó que viuen així, servint":

"Penso, per exemple, en D. Roberto Malgesini. Aquest sacerdot no va fer teories; simplement, va veure Jesús en els pobres i el sentit de la vida al servei. Va eixugar les llàgrimes amb mansuetud, en el nom de Déu que consola" , va dir el Sant Pare concloent:

"Al començament del seu dia hi havia la pregària, per acollir el do de Déu, en el centre del dia estava la caritat, per fer fructificar l'amor rebut, en el final, un clar testimoni de l'Evangeli. Va comprendre que havia de tendir la seva mà als molts pobres que trobava diàriament perquè veia Jesús en cada un d'ells. Demanem la gràcia de no ser cristians de paraules, sinó en els fets. Per donar fruit, com Jesús desitja".


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DE MOMENT LA MAJORIA DELS ACTES PRESENCIALS HAN QUEDAT SUSPESOS O AJORNATS.


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.