Dijous, 4 de Juny de 2020
Sant Optat de Milevi, bisbe
  • Mossèn Robert Louan nomenat rector de la parròquia de Santa Maria de Butsènit
  • Iemen: Els donants internacionals prometen 1350 milions de dòlars per atendre la crisi humanitària
  • Un lloc web de les OMP per conèixer a Pauline Jaricot, inventora de "la primera xarxa social missionera"
  • Descendeix a Espanya el nombre de religiosos
  • Bisbe de Girona: Meditació des de l'experiència de la Covid-19
  • Papa Francesc: "Com Abraham, aprenguem a pregar amb fe"
  • Sant Vicenç de Sarrià celebra la festivitat del beat Pere Tarrés
  • L'Església Arxidiocesana de Barcelona celebra aquest 14 de juny la missa i processó de Corpus Christi a la catedral
  • El Papa: cap tolerància per al racisme, però no a la violència
  • El papa Francesc resarà pels sacerdots en una iniciativa d'oració al Sagrat Cor

Tarancon i Modesta

Degut al pas de sant Ignasi per Montserrat de camí cap a Manresa com a pelegrí de santa Maria , “la vigília de Nostra Senyora de març, a la nit, l’any 1522” sempre hi ha hagut una relació especial entre els monjos ila Companyia de Jesús. Per això, amb motiu de la mort del P. Adolfo Nicolás, que va ser prepòsit dels jesuïtes, m’agradaria recordar una anècdota que té per protagonistes al cardenal Tarancon i a la mare del P. Adolfo Nicolás, que s’anomenava, Modesta Pachón.

Josep Miquel Bausset per Flama.info, 20 maig 20

Aquesta senyora un dia va agafar el telèfon i sentí una veu que deia: “Li parla el cardenal Tarancon”, a la qual cosa ella, amb bon humor, respongué: “I jo la princesa d’Astúries!”. Tarancon li contestà: “No, senyora, que no és una broma, que soc jo, Vicent Tarancon, que vinc de Manila i he estat amb seu fill Adolfo, i li porto un regal de part seva”. La senyora Modesta, sense sortir de la seva sorpresa i tota nerviosa respongué: “Ah, perdó, senyor.... és a dir, reverència... vull dir... bé... no sé si és reverència o excel·lència, o allò que sigui”. “Tranquil·la senyora, el seu fill em diu D. Vicent i així està bé. Allò important és que vostè ha donat un fill a l’Església, que és el que necessitem. Vinc encantat d’estar amb ell a Filipines..”.

Crec que l’humor que destil·la aquesta anècdota de Tarancon amb la mare del qui va ser superior dels jesuïtes, revela el caràcter dels dos personatges i de segur que també del fill de la senyora Modesta. Del P. Adolfo Nicolás, que ara ens ha deixat, els qui el coneixien bé destacaven el seu esperit de servei i de disponibilitat, així com el fet de ser una persona senzilla i oberta, profètica i alhora obedient i audaç. Però també destacaven, com a anècdota, el seu sentit de l’humor, pel fet que a les sobretaules o a les vetllades de la seva comunitat, en dies de festa, acostumava a imitar al gran Chaplin.

Sabent que Tarancon era un home que sabia captar de seguida la vàlua de les persones, no em va estranyar gens que els jesuïtes, fa dotze anys, escolliren el P. Adolfo Nicolás com a nou superior general. Si Tarancon  va quedar “encantat d’estar amb ell”, volia dir que va descobrir en el P. Nicolás  un home amable i afable, un home de Déu, com ho va ser el P. Arrupe. De fet, algú va “batejar” el P. Adolfo Nicolás com el General dels pobres, un home intel·ligent i amb visió de futur sobre el món. Un profeta (com es va dir també) amb les arrels a Occident i el cor a Orient. En la primera homilia que va pronunciar com a nou  General de la Companyia, ja se li notava aquell humor castellà quan digué : “No vaig a pronunciar un missatge per al món. Senzillament comentaré les lectures, sense discurs programàtic”.

Com ha dit Leonardo Boff, “Tenir humor és tenir capacitat de percebre la discrepància entre dues realitats: entre els fets i els somnis, entre les limitacions del Sistema i el poder de la fantasia creadora. L’humor revela que hi ha sempre una reserva de sentit, que encara ens permet viure i somriure”.

Crec que l’Església del nostre temps, necessita homes i dones amb sentit de l’humor, tal i com el tenien el cardenal Tarancon i la mare del nou superior dels jesuïtes i el mateix P. Adolfo. De fet, sant Pau a la carta als Gàlates (5:22)  inclou la joia com un dels dons de l’Esperit. I tot i que la joia i l’humor no són ben bé el mateix, sí que l’humor,  l’humor fi i sense malícia, sense ferir mai ningú, porta l’empremta d’aquells que tenen la joia del cor. Perquè l’humor fa desaparèixer la crispació i el pessimisme. I  a més de ser un bon símptoma de salut,  l’humor  fa veure la vida i el món amb esperança i amb alegria. Dos elements dels quals avui, la nostra Església està tan i tan necessitada.     

P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Si vols escoltar les laudes cantades, connecta't al facebook de Cor Nou amb l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström, cada dia a les 6.30 h (matí).

Els dimarts, a les 21.30 h, grup de pregària (bilingüe) amb Cor Nou.

Els dissabtes a les 19.00 h, lloança, amb Cor Nou.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.