Dijous, 4 de Juny de 2020
Sant Optat de Milevi, bisbe
  • Mossèn Robert Louan nomenat rector de la parròquia de Santa Maria de Butsènit
  • Iemen: Els donants internacionals prometen 1350 milions de dòlars per atendre la crisi humanitària
  • Un lloc web de les OMP per conèixer a Pauline Jaricot, inventora de "la primera xarxa social missionera"
  • Descendeix a Espanya el nombre de religiosos
  • Bisbe de Girona: Meditació des de l'experiència de la Covid-19
  • Papa Francesc: "Com Abraham, aprenguem a pregar amb fe"
  • Sant Vicenç de Sarrià celebra la festivitat del beat Pere Tarrés
  • L'Església Arxidiocesana de Barcelona celebra aquest 14 de juny la missa i processó de Corpus Christi a la catedral
  • El Papa: cap tolerància per al racisme, però no a la violència
  • El papa Francesc resarà pels sacerdots en una iniciativa d'oració al Sagrat Cor

Solidaritat i responsabilitat

"Davant la pandèmia del Covid-19, ens cal una solidaritat i una responsabilitat més grans, que facin possible una fraternitat per així sortir d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social. I això només serà possible si comencen a donar exemple els qui més tenen, per tal que no passi el que ha passat sempre: que en totes les crisis, els plats trencats els acaben pagant les persones més fràgils de la societat. I això vol dir que, en aquests moments tan durs, els qui més guanyen, més han d’aportar el seu gra de sorra per vèncer aquesta pandèmia i la crisi econòmica que ens ve al damunt.

Josep Miquel Bausset per Flama.info, 17 abril 20

Fa uns anys, durant la crisi econòmica, els bancs van ser rescatats amb els diners de tots. El govern espanyol va rescatar la banca amb més de 60000 milions d’euros. Què faran ara aquests bancs? ¿No seria el moment de participar en el rescat de les persones que pateixen el flagell d’aquesta malaltia i en la crisi econòmica provocada pels nombrosos expedients reguladors temporal d’ocupació? ¿O bé els bancs es miraran amb indiferència el patiment dels més vulnerables? Cal que el govern i els bancs rescatin les persones, per tal que no caiguem en un pou sense fons.

Alguns futbolistes de primera divisió han decidit reduir-se fins a un 70% el seu sou. I els polítics? Segons el Congrés de Diputats, l’assignació bàsica de cada diputat és de 3050,62 euros al mes. Però després d’aquest sou base vénen les despeses derivades de l’activitat parlamentària, segons el càrrec que té cada diputat. Així per exemple, la presidenta del Congrés cobra, a part del sou bàsic, 3337,60 euros més de complement com a membre de la cambra; i també 3624,38 euros com a despeses de representació i finalment, 2971,67 euros de lliure disposició. Això vol dir que la presidenta del Congrés té a la seva disposició cada mes, la quantitat escandalosa de 12982 euros. Com que molts dels qui llegiran aquestes ratlles estan confinats a casa i segurament tenen més temps lliure, poden veure la llista immoral de retribucions que cobren els vicepresidents de la cambra baixa, els secretaris, els portaveus i els portaveus adjunts, els presidents de comissió i els vicepresidents, els secretaris de comissions i els portaveus.... A més, cada diputat rep una tableta model iPad, un mòbil iPhone i una targeta per als desplaçaments en taxi per Madrid, amb un límit de 3000 euros a l’any. Per no parlar dels comptes de la casa reial o dels assessors del president Sánchez, Iván Redondo (cap de gabinet) i Miguel Ángel Oliver (secretari d’Estat de Comunicació) que cobren 126124,03 euros anuals (El Nacional, 8 d’abril de 2020).

És veritat que alguns diputats han anunciat que renunciaran a part del seu sou. Els del Parlament de Catalunya renunciaran a la quarta part del sou del mes d’abril. Però el problema no és aquest. El veritable problema és el sou bàsic de cada diputat (3050,62), sense els diversos complements. ¿Quin pagès, mestre, fuster, infermer, manyà, forner o electricista, cobra cada mes 3050,62 euros com ho fa un diputat al Congrés? ¿Quina auxiliar d’infermeria, quin ramader o pescador disposa de 3624,38 euros al mes com a despeses de representació? ¿Quina assistenta de la llar, periodista, metal·lúrgic, cambrer o carnisser té 2971,67 euros al mes de lliure disposició? ¿No seria hora, aprofitant aquests moments econòmicament tan durs, per racionalitzar els sous, tan immorals, dels diputats i dels alts càrrecs de les diverses administracions?

No he vist què cobren els diputats de les Corts Valencianes, o els de les Diputacions o parlaments d’altres comunitats autònomes, per tal que no em pugi la pressió. Però també tots aquests polítics haurien de fer una reflexió seriosa sobre el salari tan elevat que cobren.

Sempre he pensat que la política ha de ser per a tothom, no només per als rics. Però sense que sigui un mitjà per enriquir-se. Crec també que els qui entren en política, haurien de cobrar el mateix que cobraven abans de ser elegits diputats, senadors, ministres o presidents de govern. No més. L’exemple més eloqüent (i més decent i ètic) el tenim en el senyor José Múgica, expresident de l’Uruguai, que visqué durant el seu mandat (i ara continua fent-ho), en la mateixa senzillesa que abans de ser elegit màxim dirigent del seu país.  

Desitjaria que els càrrecs públics tinguessin una miqueta de sensibilitat i es posessin en la pell de la gent normal del carrer, que no cobra el que cobren ses senyories. Penso que els diputats i els senadors (i evidentment el president del govern, els ministres i també el rei), haurien de viure, només un mes (perquè sabessin com viu la gent que passa necessitat), amb el sou bàsic que cobra un fuster, un infermer o un mestre. Segur que serien més sensibles als problemes de la gent que està patint, i molt, degut a aquesta pandèmia i a la crisi econòmica que vindrà després. 

El doctor Sala i Martín, catedràtic d’Economia a la Columbia University, fent-se ressò d’un suggeriment del Dr. Lluís Cabré, cap d’UCI de l’Hospital de Barcelona, ha  proposat en un tuit seu (El Nacional, 5 d’abril de 2020), adreçat als regidors, diputats i senadors, perquè “en aquests moments que segueixen cobrant, ¿per què no es posen a treballar a les llars d’ancians ara que hi falta personal?”.

La solidaritat i la responsabilitat no són qüestions de bones paraules i de discursos (tantes vegades buits), sinó de fets, de gestos i de sensibilitat amb els més necessitats."

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Si vols escoltar les laudes cantades, connecta't al facebook de Cor Nou amb l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström, cada dia a les 6.30 h (matí).

Els dimarts, a les 21.30 h, grup de pregària (bilingüe) amb Cor Nou.

Els dissabtes a les 19.00 h, lloança, amb Cor Nou.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.