“La teologia ha de tornar a entrar a la Universitat, s’hi ha de fer present, no solament amb la proposta clàssica de la creació de càtedres de teologia al seu interior, sinó sobretot amb la posada en marxa de projectes conjunts en l’ordre de la recerca i en l’ordre de la docència”, va reclamar el Dr. Puig adreçant-se a una sala plena de gom a gom d'autoriats religioses i civils, professors, alumnes i ex-alumnes de la Facultat de Teologia.

En definitiva el que es demana és un reconeixement públic. Des del seu origen la Facultat va optar pel català com a llengua oficial i ha contribuit en gran manera a la vida intelectual del país.

El degà de la Facultat de Teologia es va referir a les accions realitzades amb vista a cohesionar en quatre anys (1996-2000) una xarxa d’institucions acadèmiques –els Instituts Superiors de Ciències Religioses- que han esdevingut autèntiques institucions de referència en relació a les universitats de les ciutats on es troben ubicades, com són Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic, i han posat a l'abast de molts cristians formació teológica en la proximitat geográfica.

En acabar, el Dr. Armand Puig manifestà que des de la Facultat, des d'"una renovació convençuda de la nostra identitat com a centre univesitari on s'exposa, en comunió plena amb l'Església, la teologia catòlica, volem eixamplar els nostres horitzons".

La ponència del Dr. Bruno Forte

El Dr. Salvador Pié-Ninot, professor de la FTC presentà el Dr. Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto (Itàlia), un dels teòlegs-escriptors contemporanis més atents al diàleg amb el moment cultural actual, particularment amb la postmodernitat. La conferència, que titulà Parlar de Déu en el Global Village. La teologia entre la postmodernitat, revers de la història i trobament de les religions, l'articulà en tres apartats: 1. La teologia en el món postmodern; 2. La teologia des del revers de la història; 3. El trobament de les religions. Mons. Bruno Forte, que dictà la seva lliçó en català i en castellà, l'acabà amb la lectura del Cant Espiritual de Joan Maragall. 

Després de la intervenció del Dr. Armand Puig, degà-President, el President de la Generalitat s'adreçà als presents agraint la invitació a l'acte. Durant el seu breu parlament remarcà “l’aportació valuosa que el pensament cristià ha fet, durant segles, a la cultura del nostre país” i animar a prosseguir la contribució que la Facultat de teologia fa en la línia d'ajudar "a entendre de manera més plena el sentit profund de la vida".

El cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la cloenda de l'acte,  remarcà la tasca de la Facultat de “mantenir un diàleg intel·lectual seriós amb la cultura”; “la societat catalana és permeable a moltes coses: per què no ho ha de ser a una teologia catòlica oberta i cordial, rigorosa i dialogant, en plena comunió de fe, però alhora plena d’amor pel món que l’envolta”.

El cardenal de Barcelona va dir que la FTC “ha d’aspirar a articular projectes acadèmics solvents en el marc del sistema universitari català, espanyol i europeu”; i va concloure amb aquesta afirmació: “la teologia, humil i no orgullosa, serventa abans que mestressa, dòcil a la Paraula de Déu, en comunió amb la Tradició de l’Església i els seus pastors, té un gran camí a fer en un segle global, el segle XXI”.