Diumenge, 5 d'Abril de 2020
Sant Vicenç Ferrer, prevere
  • Els Salesians de Don Bosco davant la pandèmia del coronavirus
  • La Setmana Santa a Montserrat, en directe per les TV de la Xarxa de Comunicació Local i Montserrat RTV
  • La Catedral de Girona oferirà en streaming les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa
  • Horaris de Setmana Santa als mitjans de comunicació
  • Setmana Santa a la Catedral de Barcelona
  • El Seminari de Vic cedeix 30 habitacions per a pacients de coronavirus
  • La gent més empobrida s'està tornant encara més pobre perquè no pot assumir l'alt cost de la vida
  • Celebració de la Setmana Santa a la Diòcesi d'Urgell
  • 24 hores d'activitat esportiva a favor del Banc dels Aliments
  • Els bisbes catalans parlen de la Setmana Santa en temps de pandèmia

Mn. Rafael Serra: “La celebració de l'Eucaristia conjunta no vindrà de les estratègies de les esglésies, serà expressió d’una experiència espiritual”

“Ens tractaren amb una humanitat poc corrent” (Ac 28,2), aquest és el lema escollit per treballar l’octavari de pregària per la unitat dels cristians, que com cada any se celebra del 18 al 25 de gener a totes les diòcesis amb seu a Catalunya. L’arxidiòcesi de Tarragona no és una excepció i també celebrarà la pregària per la unitat. L’ecumenisme té una tradició més que centenària, tot i que queda treballar molt aquest camí per assolir la plena unitat entre cristians separats en esglésies diferents. Per descobrir més la situació actual del moviment i en concret a l’arxidiòcesi de Tarragona, hem entrevistat a Mn. Rafael Serra (Cambrils, 1957) director del Secretariat de Relacions Interconfessionals de l’arquebisbat de Tarragona.

Meritxell Roselló per a Flama.info, 24 gener 20

-       El lema d’enguany és “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent” verset dels Fets dels Apòstols (Ac 28,2). Per què s’ha escollit aquest lema?

No és un tema qualsevol, sinó que és una qüestió molt dolorosa, en el sentit que el senyor no va fundar moltes esglésies, sinó que en va fundar una de sola. En el cor de Jesús i en la comunió dels sants estem ja units. Tanmateix al llarg de 2.000 anys el cristianisme s’ha diversificat i no hem estat fidels a la Paraula i al desig del Senyor de que tots siguem u. A partir del Concili Vaticà II es fomenta a totes les esglésies cristianes la pregària per la unitat dels cristians que obeeix al desig que algun dia totes les esglésies estiguin unides i celebrin juntes l’Eucaristia. Totes les esglésies tenim el mateix Credo, el mateix Pare Nostre i la mateixa voluntat de seguiment a Crist.  Cada any el Consell de les Esglésies juntament amb el Pontifici Consell per la unitat dels cristians proposa a un grup d’esglésies que treballen per a la unitat del món que elaborin el guió  per la pregària de la unitat emprada a totes les esglésies del món. Aquest any s’ha confiat la tasca a les esglésies de Malta, no únicament l’Església Catòlica, sinó les esglésies ortodoxes i comunitats evangèliques d’allí. Per què a Malta? Perquè l’illa de Malta, enmig del mar mediterrani, és testimoni d’escenes dissortadament habituals a les nostres costes, que és l’arribada de tants immigrants i refugiats que fugen de la fam o conflictes i que arriben a Europa amb condicions doloroses. Amb intel·ligència espiritual els bons cristians de Malta escolliren enguany un text molt adequat , sempre en aquests materials  hi ha un text fonamental, que es va comentant durant tot l’octavari i van escollir un text que fa referència al final del llibre dels Fets dels Apòstols. Es tracta d’un text no molt conegut, dels capítols 27 i 28 , en què Sant Pau que va cap a Roma per ser jutjat, el vaixell on navega pateix un naufragi i arriben sense vaixell amb condicions precàries a l’ illa de Malta. L’autor del llibre dels Fets dels Apòstols diu en aquest text bellíssim que els habitants de l’illa, que no eren cristians, van acollir als que havien estat víctimes del naufragi amb aquesta expressió tant preciosa: “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent”. “Poc corrent” significa extraordinària, delicadíssima i absolutament gratuïta.

-       Creu que arribarà el dia que celebrarem l’Eucaristia junts?

Per això preguem. Allò que sembla impossible per nosaltres deu ser   possible per a Déu. La celebració de l’eucaristia conjunta no vindrà de les estratègies de les esglésies o de les dificultats històriques, sinó que serà expressió d’una experiència espiritual, perquè això ja es dona, sobretot en l’àmbit del cristianisme de base. Per exemple, a la meva parròquia del Crist Rei de Reus hi ha un nombre de romanesos de l’església ortodoxa, que participen de les celebracions catòliques i es veuen mútuament tant catòlics com romanesos en l’àmbit de la convivència parroquial que sempre es plantegen aquesta pregunta: perquè no podem combregar si tenim la mateixa Fe i escoltem la mateixa Paraula de Déu i resem el Pare Nostre? Respecte això, es dona de manera més freqüent el cas de matrimonis o parelles mixtes entre catòlics i ortodoxos. Això el papa Francesc també n’ha parlat perquè vagi en aquest sentit.

-       Enguany  els materials han estat preparats per les esglésies cristianes de Malta i Gozo (Cristians units per Malta) per recordar el naufragi de Sant Pau. En el context actual què representa recordar el naufragi de Sant Pau? 

Com he comentat al principi els materials elaborats pels cristians de Malta i Gozo han escollit un text dels Fets dels Apòstols que ens fa conscients de l’actual crisi migratòria. Per tant, el naufragi de l’apòstol Pau i d’aquell vaixell, amb tot el context narratiu esdevé un símbol de tot aquest fenomen i de tantes persones, que arriben a les costes d’Europa. La resposta no ha de ser el rebuig, ni ports tancats, ni fronteres tancades, sinó l’acolliment i la integració. Direu això que hi té a veure amb la unitat dels cristians ? El papa Francesc, com amb tantes coses, ha marcat una qualitat distinta en el magisteri de l’Església i ha dit que el retrobament de les esglésies no es farà únicament a nivell de despatx, de teòlegs, de discussions doctrinals, sinó que no estem units, però amb moltes coses sí. Ell marca cinc camins per arribar a la unitat: pregar junts, mirar-nos amb simpatia mútua i sense menyspreu i no creure que només nosaltres som objecte dels dons del Senyor, sinó que els dons de les altres esglésies també són del Senyor; també que tots podem treballar, com exigència de l’evangeli, d’allò que està descartat, la societat de la indiferència. El que vol dir és que aquí ens podem trobar , perquè aquí també hi ha el manament del Senyor que obliga a protestants i ortodoxos a estimar-nos els uns als altres, per tant, allò més pobre és allò que és objecte més gran de l’amor del Crist. També hi trobem el testimoni a favor de l’ecologia integral.  Els ortodoxos són molt sensibles amb la qüestió ecològica, sobretot pel patriarcat de Constantinoble (Turquia), del patriarca Bertomeu.

-       El moviment de “l’Ecumenisme” existeix entre les esglésies cristianes per fomentar iniciatives per a la plena unitat. Com es troba actualment aquest moviment en el món?

El moviment ecumènic dintre l’Església Catòlica es manifesta a partir del Concili Vaticà II, perquè l’Església catòlica romana en els últims segles té una història complexa, abans estava tancada a  la qüestió ecumènica. Abans del Concili Vaticà II deien que tornin i es facin catòlics perquè no estan a la veritable església de Crist. La qüestió és complexa i potser la pregunta seria quina és la relació ecumènica entre les diverses esglésies, perquè cada església l’ortodoxa, les esglésies de la Reforma i l’anglicanisme plantegen qüestions diferents entre elles. Per exemple, les esglésies ortodoxes és molt més fàcil, perquè elles han mantingut la successió apostòlica i, allò únic que ens diferencia és la comunió amb la seu de Roma, amb el Papa. Però tenim una litúrgia diferent, amb codi de Dret canònic diferent però tenim la mateixa Fe i els mateixos sagraments. Aquestes esglésies ens les mirem amb simpatia, perquè han patit molta persecució, han conegut el martiri i han estat fidels a Crist. Primer pels règims totalitaris marxistes, però van conservar la Fe no sense dificultats i, sobretot, han patit el fonamentalisme islàmic Síria i Iraq.

-       Aquest compromís ecumènic d’acollir a “l’altre”, que està en una altra confessió cristiana, creu que encara és un deure pendent pels cristians actuals?

De vegades aquest ecumenisme a Catalunya, passa que només ens enrecordem de la qüestió ecumènica una vegada a l’any i organitzem unes pregàries i després ens en oblidem. Fins i tot, amb els pastors que ens reunim en la nostra arxidiòcesi cada any tenim la mateixa conversa sobre si hauríem de fer alguna cosa i donar continuïtat amb això, però resulta que l’any que ve després tornem a dir el  mateix  i mai ens decidim a donar continuïtat, perquè la pregària és inútil sinó va acompanyada del compromís. Quines accions es podrien fer perquè es coneguessin aquí a Tarragona? A Tarragona hi ha una importantíssima presència de l’Església de Romania, que tenen una parròquia pròpia que és la parròquia de Sant Fructuós i Sant Calinic. Seria molt bonic una trobada de cristians catòlics i de cristians ortodoxos, no des d’un punt de vista oficial i de jerarquia, sinó a nivell de fidels, perquè poguéssim explicar mútuament quin impacte tenen ells de viure la seva Fe en un món tant secularitzat com el nostre i al revés, què ens impacte a nosaltres del seu amor a la litúrgia, de la disciplina eclesiàstica, pel que fa el dejuni de la quaresma etc. El que fa pena és que no siguem capaços de trobar la mateixa celebració de la Pasqua, perquè gairebé totes les esglésies ortodoxes segueixen el calendari julià i l’església catòlica, el gregorià. Encara no ens hem posat d’acord i això que el papa Francesc ha dit al món ortodox que escullin ells la data, que els catòlics ja hi estarem d’acord.

-       Vostè m’ha comentat que existeixen moltes trobades ecumèniques en l’àmbit jeràrquic però falten les trobades de fidels. Què creu que falta perquè hi hagi la trobada de les comunitats de base?

Doncs aquí seria qüestió de molta imaginació (riu). Per exemple, de la mateixa manera que hi ha un congrés, una trobada que combini els elements festius i els de diàleg. No ho trobo inimaginable de trobar-nos fidels de la parròquia dels romanesos  i fidels de les parròquies catòliques. No tant a nivell de buscar un objectiu d’ordre teològic, sinó simplement conèixer-nos i descobrir amb goig que creiem tots amb la Resurrecció  de Crist, que és el motiu de l’alegria més gran.  És a dir, que no siguin tant trobades acadèmiques, sinó trobades festives perquè les famílies es coneguin més. De la mateixa manera que els pastors de les esglésies tenim bona relació, per què no fem reflectir aquesta bona relació dels pastors amb els fidels? A més, quedaríem sorpresos, perquè quan tractes amb creients d’altres confessions cristianes t’adones que no hi ha cap prejudici per part seva.

-       L’any 1948 es fundà a Ginebra el Consell Mundial d’Esglésies, el qual pertanyen totes les confessions cristianes. Perquè l’Església Catòlica encara no n’és membre?

El Consell Mundial de les Esglésies són fruit del moviment ecumènic que va començar fora de l’Església catòlica i, que posteriorment va ser assumit pel Concili Vaticà II. La mateixa pregària d’aquest octavari ja existia abans del Concili Vaticà II, iniciada a principis del s. XX, el 1910 a Edimburg (Escòcia), i fruit d’aquest primer moviment ecumènic, sense l’Església Catòlica, hi ha la fundació a Ginebra, l’any 1948, del Consell Ecumènic de les Esglésies que tenen en comú el mateix Credo “Nicenoconstantinopolità”. Això vol dir que els que formen part d’aquesta església, per tant, vol dir que cada església d’allí té alguna cosa de l’Església autèntica de Crist. L’Església catòlica encara que no sigui membre a ple dret , suposaria dins de la balança de les esglésies una gran desproporció, perquè el món catòlic no és homogeni, sinó plural. Hi hauria elements dintre de l’Església Catòlica que aquesta adhesió a les esglésies protestants les veurien il·legítimes respecte l’autenticitat de l’església de Crist. Tot i que no hi és present, existeix una perfecta harmonia i acolliment. Per exemple, l’any passat el papa Francesc va visitar el Consell Mundial de l’Esglésies amb un discurs memorable. El Papa té molta voluntat per tirar endavant aquesta unitat, tanmateix l’Església Catòlica té un pensament molt plural, aleshores no entenen que la veritat cristiana no és uniforme, sinó que la Veritat cristiana és sempre simfònica, no es pot identificar una tradició amb la Veritat. Totes les tradicions amb el seu pluralisme formen part d’aquesta Veritat. Qui ho frena? Doncs hi ha grups que són més conservadors o més tancats, més en l’oposició del papa Francesc, que es miren el moviment ecumènic com una traïció a la Veritat catòlica o entrar en els camins del relativisme.

-       Quantes esglésies orientals i comunitats evangèliques o protestants podem trobar per les comarques de Tarragona?

A la nostra arxidiòcesi de Tarragona hi ha de les esglésies ortodoxes una parròquia ortodoxa, que es diu de Sant Fructuós i Sant Calinic, que uneix tots els fidels romanesos i tenen dos llocs de culte: un el que l’Església Catòlica els hi deix, la capella de Sant Pau i, a Reus, l’església catòlica els hi facilita, la capella de la Pastoreta, i també tenen un altre lloc de culte a la parròquia de l’Assumpció de Reus, per una part de romanesos de Transilvània de llengua eslava. A més, hi ha una comunitat de la venerable santa església ortodoxa russa que celebren a l’ermita de la Pineda. Respecte el món protestant i luterà és extraordinàriament divers. Hi ha comunitats molt actives a Salou, Reus i Tarragona. Tanmateix les esglésies protestants pateixen una doble dificultat, que també afecten a l’Església Catòlica , primer de tot la secularitat, queden buides de fidels joves hi van més gent gran, això a nivell de Catalunya. Al mateix temps floreixen un seguit d’esglésies o moviments cristians de tipus carismàtic, que es distingeixen per una experiència de Fe, molt en la línia de l’autoestima, com a guarició personal, però de poc compromís eclesial. Hi ha molts fidels en aquestes comunitats de mentalitat llatinoamericana. Són esglésies que s’han segregat de l’església catòlica originades o portades per predicadors. N’hi ha per la zona de Tarragona. Aquestes esglésies més carismàtiques no tenen cap interès per la qüestió ecumènica. D’altra banda a Reus existeixen dues comunitats anglicanes, que depenen de l’arquebisbe de Canterbury, però a través de les federacions de les esglésies anglicanes d’Espanya.

-       Com definiria les relacions i la situació actual entre l’Església Catòlica i aquestes altres esglésies cristianes de les nostres comarques?

Les relacions són força òptimes , però a nivell de cordialitat i de cortesia doncs són molt bones i ens trobarem aquesta setmana, per la pregària per la unitat tant a Tarragona com a Reus. A més pensem que pel que fa a les esglésies ortodoxes , sobre la de Romania, la més majoritària , l’Església catòlica fa el favor de deixar els seus temples pel seu culte i els ajuda. No n’hi ha de búlgars, ni serbis, sinó russos que estan al Santuari de la Pineda, que depèn de la parròquia de Vila-Seca. 

-       Existeix la comissió interdiocesana d’Ecumenisme i Relacions interreligioses. Quins actes han organitzat en el conjunt de diòcesis catalanes?

La comissió interdiocesana d’Ecumenisme està formada per tots els delegats d’ecumenisme de les diòcesis amb seu a Catalunya i les illes balears. Ens trobem tres vegades l’any, promovem a cada bisbat la bona relació entre esglésies i la pregària anual ecumènica i editem aquest petit subsidi per ajudar-nos. A Barcelona, la qüestió ecumènica,  en ser una gran ciutat és més forta allí tenen ocasió d’organitzar moltes conferències, simposis de qüestions ecumèniques dintre l’arquebisbat de Barcelona. Aprofito per dir que el moviment ecumènic a Catalunya té una llarga tradició i ha estat sempre mirat amb simpatia pels nostres bisbes, sobretot des del Centre Ecumènic de Catalunya o el treball del pare Botam. Aquesta setmana només hi haurà la pregària per la unitat a cada diòcesi, però al llarg de l’any es manté el diàleg i la bona relació entre aquestes confessions cristianes. A més de la col·laboració continua pels matrimonis mixtes. Les comunitats  protestants, que tenen una gran familiaritat amb la Sagrada Escriptura, no hi ha molta col·laboració, perquè ells  tenen petits locals propis.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Si vols escoltar les vespres cantades, connecta't al facebook de Cor Nou amb l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström, cada dia a les 19.00 h.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.