• XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa
  • Els bisbes de Costa Rica donen suport a la iniciativa "40 dies per la vida" en contra de l'avortament
  • Monsenyor Auza a l'ONU: "El futur de la humanitat està en l'actual generació"
  • "Val la pena viure la fe de l'Església?"
  • Papa Francesc: "Un evangelitzador afavoreix la trobada dels homes amb Déu"
  • Juan de la Rubia inaugura aquest dissabte el VII Festival Internacional d’Orgue de Poblet
  • El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, guanya el premi Abat Marcet
  • El Concurs Bíblic de Catalunya arriba a la 35a edició
  • Sínode: "Els laics són el cor de l'Església"
  • Els bisbes parlen del Domund

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats aquest dimecres 24 de juliol a Nature revelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diu Nature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Ara.cat, 25 juliol 19

Impacte global

Fins ara s’assumia que en l’anomenada Era Comuna, que aplega els últims 2.000 anys, els fenòmens climàtics tenien un impacte global. Així s’ha considerat tradicionalment respecte al que es coneix com la petita edat de gel, que es va estendre des del segle XVI fins a finals del XIX, i la prèvia anomalia climàtica medieval, entre el 950 i 1250 de la nostra era. Si el primer va ser un període fred, glacial fins i tot, el medieval va ser just el contrari, càlid i amb sequeres llargues i persistents.

Però els efectes ni van ser globals ni van afectar el planeta de la mateixa manera ni al mateix moment, ni amb la mateixa intensitat. És a dir: hi ha una asincronia clara dels fenòmens climàtics i les seves conseqüències. En canvi, l’inici de l’era industrial -els últims 150 anys aproximadament- marca un punt d’inflexió que queda perfectament reflectit als registres climàtics, sobretot a partir del segle XX. L’efecte de canvi climàtic s’uniformitza i afecta fins al 98% del planeta. I aquesta contraposició és justament el que posa de manifest la sèrie de tres articles publicats a Nature, a més d’un editorial i un comentari científic, un desplegament gens habitual a la revista científica britànica.

Els articles parteixen de la compilació i anàlisi de dades que, indirectament, aporten informació sobre les condicions climàtiques i les seves variacions al llarg del temps. Les bases de dades que han permès la reconstrucció dels models climàtics de l’Era Comuna s’han elaborat a partir de l’estudi dels anells dels arbres, la composició química dels coralls, registres fòssils i referències historiogràfiques, entre altres.

Al primer article, Raphael Neukom, de l’Institut de Recerca del Canvi Climàtic a Berna (Suïssa), assenyala que les taxes d’escalfament climàtic són molt més evidents i progressives a l’era industrial que en períodes previs, malgrat la influència de les grans erupcions volcàniques a les illes d’Indonèsia. Segons les seves dades l’escalfament s’accelera de forma clara a partir del segle XX. En una segona peça, el mateix autor destaca “la coherència i sincronicitat” d’aquest període. Stefan Brönnimann, de la mateixa institució, apunta en un tercer article que l’inici del període d’escalfament global d’origen antropogènic se superposa amb la recuperació del sistema climàtic després del refredament provocat per les erupcions volcàniques a Indonèsia a inicis i mitjans del segle XIX.

Temperatures rècord a Holanda i Bèlgica

L’onada de calor dels últims dies va deixar ahir a Bèlgica la temperatura més alta de què s’hi té constància: el termòmetre es va enfilar fins a 39,9 ºC a Kleine Brogel, a tocar de la frontera amb Holanda. És una temperatura inèdita al país, que té dades des del 1833. La més alta fins ara eren els 38,8 graus registrats a Hechtel-Eksel i Lieja l’any passat i també el 2015. També a Holanda es van produir temperatures inèdites: 38,8 ºC a Gilze en Rijen, que van batre un rècord de 75 anys: els 38,6 graus del 23 d’agost del 1944 a Warnsveld.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIJOUS, 17 D'OCTUBRE

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC 2019-2020 DE L’INSTITUT “SANT FRUCTUÓS” DE TARRAGONA. Eucaristia presidida per Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i lliçó inaugural sobre “La misión universal en el dinamismo de la Iglesia local: un paradigma para la actividad pastoral”. Organitza: Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós”. A càrrec del: Dr. Eloy Bueno de la Fuente, doctor en Missionologia per la Universitat Urbaniana de Roma. Lloc: Centre Tarraconense “el Seminari”, c. Sant Pau, 4, Tarragona. Hora: a les 18.30 h, Eucaristia a la Capella del Seminari; a les 19 h, acte d’inauguració a l’Espai Catedral.

CONFERÈNCIA AMB EL TEMA “APRENDRE A MIRAR AMB ALEGRIA”. A càrrec de: Mn. Simó Gras, plebà de Montblanc. Lloc: parròquia de Sant Joan Baptista, Reus. Hora: 20 h        

DISSABTE, 19 D'OCTUBRE

TROBADA INTERDIOCESANA “EL TREN MISSIONER”. Acte inserit en el Mes Missioner Extraordinari. Organitzen: Cristians Sense Fronteres i delegacions diocesanes de missions de Catalunya. Lloc: Monestir de Santa Maria, Montserrat. Hora: 9.30 h

DIMECRES, 23 D'OCTUBRE

PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ: RELIGIÓ A L'ESCOLA. Comptarà amb la participació de diverses personalitats, entre les quals en destaquen el Sr. Marcel·lí Joan, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan Heràndez i Serret, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), i el Sr. Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), entre d'altres. Lloc: Facultat de Dret (UB). Aula Magna. Hora: 19.00 h

DISSABTE, 26 D'OCTUBRE

SESSIÓ DE BIOÈTICA DE LA SECCIÓ DE GINECOLOGIA DE METGES CRISTIANS DE CATALUNYA SOBRE EL PROBLEMA PSICOLÒGIC QUE DEIXA L'AVORTAMENT VOLUNTARI. "Síndrome postaborto, una realidad incómoda". Els ponents seran la Dra. Montse Lafuente, psiquiatra, i Teresa Lamarca, coordinadora de projecte Raquel. Posteriorment hi haurà un col·loqui i l'assessorament ètic-moral de Mn. Joan Costa, consiliari. Lloc: C/ Calàbria, 273-275, entresòl 4a, Barcelona. Hora: De 10.30 h a 13.00 h



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.