Dimarts, 26 de Maig de 2020
Sant Felip Neri, prevere
  • El Papa reprendrà el rés del Regina Coeli amb fidels a la plaça de Sant Pere
  • Assistència als oficis de Montserrat durant la Fase 1
  • La tornada de la Missa Dominical al Bisbat de Lleida
  • Una Eucaristia per commemorar el final de curs
  • El coronavirus posa en risc el primer Congrés dels nens de la Infància Missionera a Malawi
  • El Museu Episcopal de Vic reobre portes aquest dissabte amb una aposta per gaudir de l'art amb seguretat
  • Nova comunitat de la xarxa d'Hospitalitat a Sant Cugat del Vallès
  • Catholic Relief Service llança una campanya per acabar amb la fam
  • El Papa: La unitat no és només el resultat de la nostra acció, és do de l'Esperit
  • Dissabte 30 de maig la pregària del Rosari amb el papa Francesc

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats aquest dimecres 24 de juliol a Nature revelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diu Nature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Ara.cat, 25 juliol 19

Impacte global

Fins ara s’assumia que en l’anomenada Era Comuna, que aplega els últims 2.000 anys, els fenòmens climàtics tenien un impacte global. Així s’ha considerat tradicionalment respecte al que es coneix com la petita edat de gel, que es va estendre des del segle XVI fins a finals del XIX, i la prèvia anomalia climàtica medieval, entre el 950 i 1250 de la nostra era. Si el primer va ser un període fred, glacial fins i tot, el medieval va ser just el contrari, càlid i amb sequeres llargues i persistents.

Però els efectes ni van ser globals ni van afectar el planeta de la mateixa manera ni al mateix moment, ni amb la mateixa intensitat. És a dir: hi ha una asincronia clara dels fenòmens climàtics i les seves conseqüències. En canvi, l’inici de l’era industrial -els últims 150 anys aproximadament- marca un punt d’inflexió que queda perfectament reflectit als registres climàtics, sobretot a partir del segle XX. L’efecte de canvi climàtic s’uniformitza i afecta fins al 98% del planeta. I aquesta contraposició és justament el que posa de manifest la sèrie de tres articles publicats a Nature, a més d’un editorial i un comentari científic, un desplegament gens habitual a la revista científica britànica.

Els articles parteixen de la compilació i anàlisi de dades que, indirectament, aporten informació sobre les condicions climàtiques i les seves variacions al llarg del temps. Les bases de dades que han permès la reconstrucció dels models climàtics de l’Era Comuna s’han elaborat a partir de l’estudi dels anells dels arbres, la composició química dels coralls, registres fòssils i referències historiogràfiques, entre altres.

Al primer article, Raphael Neukom, de l’Institut de Recerca del Canvi Climàtic a Berna (Suïssa), assenyala que les taxes d’escalfament climàtic són molt més evidents i progressives a l’era industrial que en períodes previs, malgrat la influència de les grans erupcions volcàniques a les illes d’Indonèsia. Segons les seves dades l’escalfament s’accelera de forma clara a partir del segle XX. En una segona peça, el mateix autor destaca “la coherència i sincronicitat” d’aquest període. Stefan Brönnimann, de la mateixa institució, apunta en un tercer article que l’inici del període d’escalfament global d’origen antropogènic se superposa amb la recuperació del sistema climàtic després del refredament provocat per les erupcions volcàniques a Indonèsia a inicis i mitjans del segle XIX.

Temperatures rècord a Holanda i Bèlgica

L’onada de calor dels últims dies va deixar ahir a Bèlgica la temperatura més alta de què s’hi té constància: el termòmetre es va enfilar fins a 39,9 ºC a Kleine Brogel, a tocar de la frontera amb Holanda. És una temperatura inèdita al país, que té dades des del 1833. La més alta fins ara eren els 38,8 graus registrats a Hechtel-Eksel i Lieja l’any passat i també el 2015. També a Holanda es van produir temperatures inèdites: 38,8 ºC a Gilze en Rijen, que van batre un rècord de 75 anys: els 38,6 graus del 23 d’agost del 1944 a Warnsveld.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Si vols escoltar les laudes cantades, connecta't al facebook de Cor Nou amb l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström, cada dia a les 6.30 h (matí).

Els dimarts, a les 21.30 h, grup de pregària (bilingüe) amb Cor Nou.

Els dissabtes a les 19.00 h, lloança, amb Cor Nou.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.