Dijous, 22 d'Agost de 2019
  • Fundació Pere Tarrés: Gairebé 500 infants en situació vulnerable comencen els casals socials
  • Els joves de Càritas «fan enrenou»
  • Visites guiades a la catedral de la Seu d’Urgell
  • La Ciutat del Vaticà tindrà un sistema per denunciar abusos sexuals
  • Per primera vegada s'obre al públic la casa natal de Joan Pau I
  • Religiosos Escolapis visiten La Seu d'Urgell
  • L’enriquiment del diàleg interreligiós
  • Migrants: Església xilena demana solucions que involucrin tots els països de la regió
  • QUE TINGUEU UNES BONES VACANCES
  • L'ITF porta a Barcelona la llicenciatura en teologia fonamental

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats aquest dimecres 24 de juliol a Nature revelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diu Nature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Ara.cat, 25 juliol 19

Impacte global

Fins ara s’assumia que en l’anomenada Era Comuna, que aplega els últims 2.000 anys, els fenòmens climàtics tenien un impacte global. Així s’ha considerat tradicionalment respecte al que es coneix com la petita edat de gel, que es va estendre des del segle XVI fins a finals del XIX, i la prèvia anomalia climàtica medieval, entre el 950 i 1250 de la nostra era. Si el primer va ser un període fred, glacial fins i tot, el medieval va ser just el contrari, càlid i amb sequeres llargues i persistents.

Però els efectes ni van ser globals ni van afectar el planeta de la mateixa manera ni al mateix moment, ni amb la mateixa intensitat. És a dir: hi ha una asincronia clara dels fenòmens climàtics i les seves conseqüències. En canvi, l’inici de l’era industrial -els últims 150 anys aproximadament- marca un punt d’inflexió que queda perfectament reflectit als registres climàtics, sobretot a partir del segle XX. L’efecte de canvi climàtic s’uniformitza i afecta fins al 98% del planeta. I aquesta contraposició és justament el que posa de manifest la sèrie de tres articles publicats a Nature, a més d’un editorial i un comentari científic, un desplegament gens habitual a la revista científica britànica.

Els articles parteixen de la compilació i anàlisi de dades que, indirectament, aporten informació sobre les condicions climàtiques i les seves variacions al llarg del temps. Les bases de dades que han permès la reconstrucció dels models climàtics de l’Era Comuna s’han elaborat a partir de l’estudi dels anells dels arbres, la composició química dels coralls, registres fòssils i referències historiogràfiques, entre altres.

Al primer article, Raphael Neukom, de l’Institut de Recerca del Canvi Climàtic a Berna (Suïssa), assenyala que les taxes d’escalfament climàtic són molt més evidents i progressives a l’era industrial que en períodes previs, malgrat la influència de les grans erupcions volcàniques a les illes d’Indonèsia. Segons les seves dades l’escalfament s’accelera de forma clara a partir del segle XX. En una segona peça, el mateix autor destaca “la coherència i sincronicitat” d’aquest període. Stefan Brönnimann, de la mateixa institució, apunta en un tercer article que l’inici del període d’escalfament global d’origen antropogènic se superposa amb la recuperació del sistema climàtic després del refredament provocat per les erupcions volcàniques a Indonèsia a inicis i mitjans del segle XIX.

Temperatures rècord a Holanda i Bèlgica

L’onada de calor dels últims dies va deixar ahir a Bèlgica la temperatura més alta de què s’hi té constància: el termòmetre es va enfilar fins a 39,9 ºC a Kleine Brogel, a tocar de la frontera amb Holanda. És una temperatura inèdita al país, que té dades des del 1833. La més alta fins ara eren els 38,8 graus registrats a Hechtel-Eksel i Lieja l’any passat i també el 2015. També a Holanda es van produir temperatures inèdites: 38,8 ºC a Gilze en Rijen, que van batre un rècord de 75 anys: els 38,6 graus del 23 d’agost del 1944 a Warnsveld.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIJOUS, 1 D'AGOST

CURS PRÀCTIC D’ICONOGRAFIA BIZANTINAA càrrec de: Neculai Saftiu, mestre iconogràfic. Dies: de l’1 al 6. Lloc: L’Albà (prop de Santes Creus). Més informació: tel. 678 933 391

DISSABTE, 3 D'AGOST

9è FESTIVAL DE MÚSICA DELS PIRINEUS. A càrrec d’: Auditexaudi. Lloc: Seminari, c. del Bisbe Benlloch, 9, La Seu d’Urgell. Hora: 21 h

DILLUNS, 5 D'AGOST

SETMANA DE PREGÀRIA AMB EL LEMA “JESÚS, MESTRE DE PREGÀRIA”. Organitza: Renovació Carismàtica Catòlica en l’Esperit a Catalunya. Dies: del 5 al 9. A càrrec del: P. Josep M. Massana. Lloc: Casal de Pau (a 3Km d’Arbúcies). Més informació: tel. 669 130 010 (Maria Artigas) o 618 293 992 (Ricard Martínez)



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.