Dimecres, 17 de Juliol de 2019
Santa Marcel•lina, verge
  • El Vaticà es convertirà en el primer Estat "lliure de plàstic d'un sol ús"
  • Primer cas d'Ebola a Goma, ciutat congolesa d'un milió d'habitants
  • El dispositiu d'atenció immediata pels MENA, a Collserola
  • Mèxic: Pregària per les víctimes d'abusos a l'Església
  • Filipines: Davant "l'emergència climàtica", els bisbes convoquen a una "conversió ecològica"
  • Encontre a Canàries de seminaristes de batxillerat
  • El Cardenal Omella rep el bisbe anglicà a Espanya
  • El franciscà guanyador del premi global de mestres 2019 visita Buenos Aires
  • Nacions Unides proclama el 22 d'agost Dia Internacional de les Víctimes de Violència per Motius Religiosos
  • Tàrrega celebrà amb nodrida participació les Festes del Carme 2019

“El desconeixement i el laïcisme obstacles de la gestió del fet religiós a l’espai públic”

Diàleg, desconeixença, diferència, espiritualitat i  religió a l’espai públic han centrat la segona jornada del Cicle Conferències: “Jornades de Reflexió” sobre Diàleg interreligiós i convivència, organitzat per la Càtedra UNESCO de la URV i la Biblioteca del Seminari de Tarragona centrada en la temàtica “Centres de culte. Gestió de l’espai públic.” L’ex director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el Pastor de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, Andreu Dionís i Jaume Huberman, Comunitat Israelita de Barcelona.

Meritxell Roselló per a Flama.info, 10 maig 19

El primer en intervenir ha estat Enric Vendrell, ex director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya que ha explicat la seva gestió davant la Direcció General en relació al fet religiós. Enric Vendrell ha explicat els dos instruments que s’han utilitzat per conèixer la situació religiosa a Catalunya. “El primer és el Mapa de Religions que ens va permetre saber les diverses tradicions religioses a Catalunya, la presència dels temples de culte i de com han crescut aquests centres,” ha manifestat. L’altre instrument és l’estudi sobre la religiositat, fins a dia d’avui s’han realitzat dos estudis l’any 2014 i 2016, que va ajudar a determinar les dades oficials dels creients de cada confessió, “a Catalunya no hi havia dades oficials dels creients de cada religió”, ha afegit. Uns estudis que han revelat la transcendència de la religiositat dins a Catalunya. “Es dona importància al fet religiós, però sembla que dintre el país es reserva a l’àmbit  privat”, ha afegit. En el tema de la gestió de la diversitat religiosa ha explicat diverses anècdotes de quan va estar al capdavant de la Direcció d’Afers Religiosos, en relació a l’obertura de centres de culte. Respecte aquesta qüestió ha explicat que alguns governs municipals, que poden dissenyar el planejament urbanístic també en l’àmbit religiós, van ser més receptius que d’altres i ha deixat clar que “la pertinença a un determinat partit no vol dir res”. Enric Vendrell ha acabat la seva intervenció afirmant  que existeix “poca valentia per part d’alcaldes ja que aquestes minories religioses no aporten vots, però que aquestes confessions tenen uns drets fonamentals.” També ha afegit que “l’oposició a la presència de centres de culte és fruit del desconeixement i està alimentada per determinades forces polítiques.”

Per la seva banda, Andreu Dionís, pastor protestant ha abordat la qüestió de la resistència respecte a la presència pública de la religió a les ciutats. Ha explicat diferents exemples de resistència i de lluita que s’han produït davant la ubicació de centres de culte. Segons Andreu Dionís “la visibilitat religiosa xoca amb els corrents laïcistes bel·ligerants, un substrat social, que respecte el fet religiós però que diu que s’ha de viure en privat.” Aquest laïcisme impedeix que s’implementin les polítiques públiques  i per tant, provoca dificultats perquè la religió tingui presència a l’espai públic. El pastor evangèlic ha volgut reiterar en què no és anar en contra de musulmans o protestants “no és un fet concret, sinó ideològic que impedeix aquesta presència.” Aleshores s’ha referit  a què l’administració té una llei de centres de culte, però també eines de control, “la realitat és que existeix un dret  i ideologia que limita drets”. En aquest sentit ha posat alguns exemples, entre ells un informe de l’Ajuntament de Terrassa del 2018, en què limitava l’aforament dels centres de culte en general. També ha fet referència en el fet que el veïnatge  no vol temples al seu voltant pel tema de “molèsties veïnals”, però ha afirmat que la Generalitat ha presentat recursos per evitar-ho.  Per la seva banda, Andreu Dionís, en declaracions a l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA ha explicat que espera que “el cicle de conferències sigui acollit pels gestors públics, ja que els ponents com els participants han fet unes aportacions enriquidores i desitjo que siguin acollits perquè poden analitzar bé el problema.”

L’últim ponent ha estat Jaume Huberman representant de la Comunitat Israelita de Barcelona. La seva intervenció s’ha centrat en els orígens de la seva comunitat a l’Estat Espanyol, explicant que van ser la primera comunitat jueva després de 500 anys de l’expulsió dels jueus. També ha fet referència  a les dificultats que van tenir la comunitat jueva durant el franquisme a causa de la manca de llibertat religiosa, tot i que la presència d’una flota americana a Barcelona va fer canviar d’opinió el règim franquista i en conseqüència es va poder construir el seu temple. Finalment, ha explicat la seva experiència com a guia al Centre Israelita de Barcelona i ha afirmat que “tot i que la convivència és bona existeix un gran desconeixement del fet religiós.”

En la taula rodona posterior els ponents juntament amb els assistents han obert un llarg debat profund, en què han aflorat molts temes d’actualitat, com el debat de l’assignatura de religió a les escoles, el gran desconeixement que té en general la societat de les religions, si ha de ser una assignatura d’història de les religions o la implementació d’una determinada religió confessional, i també, que els centres han de mirar de proporcionar aquesta formació, “l’Església Catòlica i la resta de confessions haurien de treballar plegades per fer un currículum comú”, ha afirmat Enric Vendrell. El debat tampoc ha al·ludit el paper dels mitjans de comunicació respecte el tema religiós. Respecte aquesta qüestió els presents en el debat han afirmat que s’ha apartat la religió i que aquest allunyament  s’uneix amb el laïcisme bel·ligerant de determinats lobbys que controlen la indústria dels mitjans.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIMECRES, 17 DE JULIOL

32è CURSET D’ESTIU AMB EL TEMA “SÍNODE PER A L’ESPERANÇA”. Sessió sobre “El Sínode diocesà”. Organitza: bisbat de Vic. Dies: del 15 al 17. Lloc: Seminari de Vic. Hora: de 10 a 17 h. A dintre l'agenda hi ha l'horari.

DISSABTE, 20 DE JULIOL

ORDENACIÓ DIACONAL DEL GERMÀ CARMELITA BLADIMIR RAMOS, PER LA PREGÀRIA I LA IMPOSICIÓ DE MANS DE MONS. JOSEP ÀNGEL SAIZ, BISBE DE TERRASSA. Lloc: parròquia de la Mare de Déu del Carme, Terrassa. Hora: 20 h

DILLUNS, 22 DE JULIOL

I TROBADA D’ANIMADORS DE CANT PER A LA LITÚRGIA. Formació intensiva en el ministeri de l’animació del cant en la litúrgia. La ponència d’enguany la impartiran M. Teresa Gamisans i Pau Prades, amb el títol «El diumenge: anunci i cant de la Paraula»Dies: del 22 al 27. A càrrec de: Montserrat Lluveras. Lloc: Monestir de Montserrat



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.