Dimarts, 26 de Maig de 2020
Sant Felip Neri, prevere
  • El Papa reprendrà el rés del Regina Coeli amb fidels a la plaça de Sant Pere
  • Assistència als oficis de Montserrat durant la Fase 1
  • La tornada de la Missa Dominical al Bisbat de Lleida
  • Una Eucaristia per commemorar el final de curs
  • El coronavirus posa en risc el primer Congrés dels nens de la Infància Missionera a Malawi
  • El Museu Episcopal de Vic reobre portes aquest dissabte amb una aposta per gaudir de l'art amb seguretat
  • Nova comunitat de la xarxa d'Hospitalitat a Sant Cugat del Vallès
  • Catholic Relief Service llança una campanya per acabar amb la fam
  • El Papa: La unitat no és només el resultat de la nostra acció, és do de l'Esperit
  • Dissabte 30 de maig la pregària del Rosari amb el papa Francesc

“El desconeixement i el laïcisme obstacles de la gestió del fet religiós a l’espai públic”

Diàleg, desconeixença, diferència, espiritualitat i  religió a l’espai públic han centrat la segona jornada del Cicle Conferències: “Jornades de Reflexió” sobre Diàleg interreligiós i convivència, organitzat per la Càtedra UNESCO de la URV i la Biblioteca del Seminari de Tarragona centrada en la temàtica “Centres de culte. Gestió de l’espai públic.” L’ex director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el Pastor de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, Andreu Dionís i Jaume Huberman, Comunitat Israelita de Barcelona.

Meritxell Roselló per a Flama.info, 10 maig 19

El primer en intervenir ha estat Enric Vendrell, ex director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya que ha explicat la seva gestió davant la Direcció General en relació al fet religiós. Enric Vendrell ha explicat els dos instruments que s’han utilitzat per conèixer la situació religiosa a Catalunya. “El primer és el Mapa de Religions que ens va permetre saber les diverses tradicions religioses a Catalunya, la presència dels temples de culte i de com han crescut aquests centres,” ha manifestat. L’altre instrument és l’estudi sobre la religiositat, fins a dia d’avui s’han realitzat dos estudis l’any 2014 i 2016, que va ajudar a determinar les dades oficials dels creients de cada confessió, “a Catalunya no hi havia dades oficials dels creients de cada religió”, ha afegit. Uns estudis que han revelat la transcendència de la religiositat dins a Catalunya. “Es dona importància al fet religiós, però sembla que dintre el país es reserva a l’àmbit  privat”, ha afegit. En el tema de la gestió de la diversitat religiosa ha explicat diverses anècdotes de quan va estar al capdavant de la Direcció d’Afers Religiosos, en relació a l’obertura de centres de culte. Respecte aquesta qüestió ha explicat que alguns governs municipals, que poden dissenyar el planejament urbanístic també en l’àmbit religiós, van ser més receptius que d’altres i ha deixat clar que “la pertinença a un determinat partit no vol dir res”. Enric Vendrell ha acabat la seva intervenció afirmant  que existeix “poca valentia per part d’alcaldes ja que aquestes minories religioses no aporten vots, però que aquestes confessions tenen uns drets fonamentals.” També ha afegit que “l’oposició a la presència de centres de culte és fruit del desconeixement i està alimentada per determinades forces polítiques.”

Per la seva banda, Andreu Dionís, pastor protestant ha abordat la qüestió de la resistència respecte a la presència pública de la religió a les ciutats. Ha explicat diferents exemples de resistència i de lluita que s’han produït davant la ubicació de centres de culte. Segons Andreu Dionís “la visibilitat religiosa xoca amb els corrents laïcistes bel·ligerants, un substrat social, que respecte el fet religiós però que diu que s’ha de viure en privat.” Aquest laïcisme impedeix que s’implementin les polítiques públiques  i per tant, provoca dificultats perquè la religió tingui presència a l’espai públic. El pastor evangèlic ha volgut reiterar en què no és anar en contra de musulmans o protestants “no és un fet concret, sinó ideològic que impedeix aquesta presència.” Aleshores s’ha referit  a què l’administració té una llei de centres de culte, però també eines de control, “la realitat és que existeix un dret  i ideologia que limita drets”. En aquest sentit ha posat alguns exemples, entre ells un informe de l’Ajuntament de Terrassa del 2018, en què limitava l’aforament dels centres de culte en general. També ha fet referència en el fet que el veïnatge  no vol temples al seu voltant pel tema de “molèsties veïnals”, però ha afirmat que la Generalitat ha presentat recursos per evitar-ho.  Per la seva banda, Andreu Dionís, en declaracions a l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA ha explicat que espera que “el cicle de conferències sigui acollit pels gestors públics, ja que els ponents com els participants han fet unes aportacions enriquidores i desitjo que siguin acollits perquè poden analitzar bé el problema.”

L’últim ponent ha estat Jaume Huberman representant de la Comunitat Israelita de Barcelona. La seva intervenció s’ha centrat en els orígens de la seva comunitat a l’Estat Espanyol, explicant que van ser la primera comunitat jueva després de 500 anys de l’expulsió dels jueus. També ha fet referència  a les dificultats que van tenir la comunitat jueva durant el franquisme a causa de la manca de llibertat religiosa, tot i que la presència d’una flota americana a Barcelona va fer canviar d’opinió el règim franquista i en conseqüència es va poder construir el seu temple. Finalment, ha explicat la seva experiència com a guia al Centre Israelita de Barcelona i ha afirmat que “tot i que la convivència és bona existeix un gran desconeixement del fet religiós.”

En la taula rodona posterior els ponents juntament amb els assistents han obert un llarg debat profund, en què han aflorat molts temes d’actualitat, com el debat de l’assignatura de religió a les escoles, el gran desconeixement que té en general la societat de les religions, si ha de ser una assignatura d’història de les religions o la implementació d’una determinada religió confessional, i també, que els centres han de mirar de proporcionar aquesta formació, “l’Església Catòlica i la resta de confessions haurien de treballar plegades per fer un currículum comú”, ha afirmat Enric Vendrell. El debat tampoc ha al·ludit el paper dels mitjans de comunicació respecte el tema religiós. Respecte aquesta qüestió els presents en el debat han afirmat que s’ha apartat la religió i que aquest allunyament  s’uneix amb el laïcisme bel·ligerant de determinats lobbys que controlen la indústria dels mitjans.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Si vols escoltar les laudes cantades, connecta't al facebook de Cor Nou amb l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström, cada dia a les 6.30 h (matí).

Els dimarts, a les 21.30 h, grup de pregària (bilingüe) amb Cor Nou.

Els dissabtes a les 19.00 h, lloança, amb Cor Nou.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.