• Xile: No a l'ensenyament optatiu de la religió a l'escola
  • Un filipí, nou mestre general dels dominics
  • Elefantes i Manolo García estrenen la cançó “Agua” a favor d'Oxfam Intermón
  • Bisbe Sergi Gordo: «Fem del mar la nostra llar»
  • El papa Francesc nomena 9 membres de la Congregació per al Clergat
  • Funeral Cardenal Sardi. Bertone: "Mestre de la teologia moral"
  • Bisbes: "Veneçuela crida per un canvi de rumb, per un retorn a la Constitució"
  • L’organista de Saint Eustache de París, Thomas Ospital, interpretarà obres del gran repertori romàntic a Montserrat
  • "Protegir i salvaguardar els drets humans" de mariners i pescadors
  • El Papa: "Que s'arribi a un acord que posi fi al patiment a Veneçuela"

“El llibre “Temps Obert” pretén que el lector entri en diàleg amb els dos coautors, perquè es formi la seva opinió”

El diàleg, imprescindible per la cohesió social i per la interpel·lació personal en una societat plural com la nostra, és l’exercici que han realitzat la professora de Llengua Catalana, Núria Ventura (Valls, 1957) i l’actual rector de les parròquies de Maspujols i de Riudecols, Mn. Josep Bofarull (la Canonja, 1943)  durant la seva etapa com a rector a la Parròquia de Sant Joan de Valls. Les seves converses han estat transcrites en forma d’un llibre “Temps Obert. Relat, Criteri i Proposta” (Cossetània Edicions) que s’ha presentat el mes de febrer passat a Valls i a Reus. La publicació transcriu llargues converses sobre grans qüestions de la vida, respostes plenes de sinceritat i coherència, que pretenen interpel·lar directament el lector.   

Meritxell Roselló per a Flama.info, 9 març 18

-       El llibre és una conversa entre dues persones que han viscut una realitat de Fe i vivències diferents, en què van trobant punts en comú. Creu que això pot ajudar al lector a trobar respostes?

El llibre parteix d’un convenciment dels dos, que penso que compartim amb molta gent, que sense opinió no hi ha pensament propi i sense pensament propi no hi ha identitat. Quan no hi ha identitat moltes coses fallen a la vida de les persones i de la societat. Per tant, és un exercici de diàleg entre dues opinions, a vegades diverses, coincidents i a vegades, fins i tot, contraposades. Però no passa res, ja que el valor es troba en el mateix diàleg no tant en les coses que diem. És un llibre que al lector no sols se li comunica un diàleg, sinó que se’l invita al diàleg, s’invita al mateix lector a què ell llegint, encara que no aprendrà grans coses, ja que no és un llibre que pretén donar opinions amb gran profunditat, sinó que sigui una invitació perquè el lector, també, vagi adquirint la seva pròpia opinió sobre una amplitud de temes.   

-       Vostè es va sentir interpel·lat durant la conversa amb la professora Núria Ventura?

Sí, de fet no vam excloure cap tema, perquè sigui delicat o controvertit. Hi ha alguns temes que no es van aprofundir massa, perquè possiblement la nostra pròpia opinió no estava formada pel que fa a la temàtica tractada. No obstant, molts d’aquests temes ja havien estat dialogats en el compartir mateix de la parròquia, perquè els dos formàvem part dels mateixos grups de la parròquia: Càritas, Catequesi, entre altres. Per tant, no és cap novetat que aquesta persona i jo ens poséssim a dialogar. Nosaltres dos no anàvem a realitzar un diàleg impossible, sinó possible, només que en aquest cas, sabíem que l’escriuríem després. Es manté aquesta forma dialogada, no es tracta d’un text del gènere d’assaig més dens, sinó que és un diàleg transcrit amb un llenguatge planer. Sí, que vaig sentir-me interpel·lat i jo l’interpel·lava amb ella, perquè hi ha coses que jo les tinc més pensades, per l’experiència i potser perquè ho he aprofundit a fons i en canvi, la Núria és una persona que anat fent el seu camí. Ella viu més directe en la mateixa societat i prové de la branca de l’ensenyament, i per tant, en el claustre de professors també hi ha molts d’aquests temes que es plantegen. Ella té un avantatge respecte a mi, que possiblement jo alguns temes els tinc més reflexionats, però ella alguns temes els té més viscuts en la realitat de cada dia.  

-       I ella, creu que es va sentir interpel·lada?

Sí, evidentment. No era una relació que tinguéssim entre la professora Núria Ventura i jo només pel llibre, sinó que la relació està establerta per la seva vinculació amb  la comunitat cristiana de Sant Joan de Valls. Per tant és més profund.

-       El llibre aborda amb molta sinceritat, molts dels temes que desafien a l’Església avui com la mort, l’envelliment, la felicitat, el paper de la dona, el celibat, l’eutanàsia, el futur de les parròquies, etc. El seu diàleg ajudarà als lectors aprofundir-hi?

Hi ha alguns temes en els quals la persona segurament necessiti més aprofundiment. No pretén ser un llibre d’estudi o un llibre profund filosòfic o teològic. Torno a insistir el que pretén el llibre és que el lector entri en aquest diàleg amb els coautors, Núria Ventura i jo (Mn. Josep Bofarull), perquè el lector tingui la seva opinió. Sense opinions insisteixo no hi ha pensament, i si una persona no sap què pensa, per on  s’aguanta? Es tracta de l’opinió per la vida, no l’opinió pel coneixement, és a dir, no es tracta que jo hagi de tenir una opinió, perquè després el diumenge faci una homilia o  una conferència.  És l’opinió de la realitat, jo visc amb contrast amb la realitat, implicant-me amb la mateixa realitat, però si no tinc una mica d’idea com m’hi puc implicar? No parlo tant com a mossèn en el llibre, sinó com a creient enmig de la societat. Penso que a més de pensament s’han de tenir criteris d’actuació, que són dues coses diferents. Jo puc tenir pensament o opinió sobre moltes coses, però després he de tenir un criteri sobre el qual actuar. Com a creient en Jesucrist per mi els criteris no els agafo de la realitat ni de les opinions de les altres persones, tot i que les escolto totes, sinó que els agafo de l’Evangeli. Per mi, hi  ha un criteri últim i definitiu sobre el meu pensament, les meves actuacions, sobre els meus sentiments, que és l’Evangeli, i per tant, algunes opinions que pugui tenir o que lliurement les pugui pensar també les he de posar sota els criteris de l’Evangeli.

-       Aquest llibre vol ser una mena “d’Atri dels Gentils”, el diàleg de Cultura i Fe projecte impulsat per Benet XVI el 2012?

Sí, però en l’àmbit del contacte entre les persones. A mi em sembla que l’autèntic “Atri dels Gentils” no és només reivindicar que la paraula de l’Església i de l’Evangeli pugui també pronunciar-se a l’atri, és a dir, al carrer. No és només això, evidentment tenim tot el dret del món a pronunciar-nos, com qualsevol altre, amb respecte pels altres. Crec que l’autèntic “Atri dels Gentils” és posar-nos a la plaça, a la realitat de cada dia i posar en contrast el que nosaltres podem pensar, els criteris que podem tenir deduïts de l’Evangeli amb uns altres que es dedueixen d’un altre religió o d’un altre no religió. És a dir, posar-nos en un pla d’igualtat no només reivindicant un dret que tenim, per tant, penso que seria el camí. El llibre no pretén ser tant un “Atri dels Gentils”, sinó que el que vol posar en relleu el valor del diàleg, el valor de que quan fas una lectura et sigui útil a tu, no només per aprendre informació, sinó per anar aprenent opinió i pensament.

-       L’any 2015 vostè i la Núria Ventura van publicar el llibre “Temps Après”. El present llibre “Temps Obert” (Cossetània edicions, 2018)  representa una continuïtat o el lector trobarà nous temes?

En certa manera no és continuïtat i en certa manera sí. No ho és perquè el llibre “Temps Après” era la descripció per mitjà d’una entrevista de la Núria Ventura d’un itinerari de pensament i biogràfic, gràcies a les influències que un ha anat tenint a la vida, a través de la família, el seminari, els estudis de Roma i les diferents parròquies, cadascuna de les quals m’ha construït el meu pensament. El primer llibre era un itinerari personal i biogràfic que partia de la primera base fonamental i dels primers anys de la meva vida, els quals m’han aportat una maduració del meu pensament. En aquest els fets de la vida no eren tant importants, sinó l’itinerari de pensament. Molts dels temes que ja sortien aleshores i que no van tenir cabuda. Tanmateix no podíem fer un llibre de tres-centes pàgines. Els temes que sortien en aquella primera entrevista vam decidir aparcar-los i fer-ne una llista de temes. Aleshores vam pensar que de tot això en podria sortir un llibre que ara hem publicat. El nou llibre “Temps Obert”, el lector trobarà un diàleg o un “triàleg” com va el va definir el Dr. Eduard Prats a la presentació del llibre a Reus, el llibre es pot veure com un diàleg entre la Núria Ventura i jo o un “triàleg” amb el lector. Els dos llibres tenen una continuïtat cronològica, perquè un surt de l’altre, però una discontinuïtat amb l’enfocament.  

-       El llibre té espais on els lectors poden posar els seus pensaments i opinions. Amb quina intenció s’han col·locat en el llibre?

La intenció és interpel·lar més al lector: “Tu has llegit el que nosaltres opinem, i tu, què opines sobre això?”. Molta gent té el costum que quan llegeix un llibre, a vegades apunta amb llapis al costat, subratlla o bé, com en el meu cas escric admiracions o interrogants. Per tant, es tracta de forçar el lector una mica més, posant aquest espai, perquè el lector escrigui si ha arribat a la seva pròpia conclusió. Tanmateix per ajudar més en aquest “triàleg” d’onze temes, que són més delicats o controvertits, s’han afegit onze opinions. Es va demanar a onze persones la seva opinió més formada i es va introduir en el llibre onze articles, perquè saben molt més que nosaltres respecte aquests onze temes. Per exemple, respecte el celibat vam demanar opinió a Lluís M. Moncunill, que va ser mossèn, ara està casat i és pare de família, i per tant ell ha viscut les diferents situacions i és una persona molt vinculada a l’Església. La biblista i vice-presidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya, Esperança Amill, va fer una reflexió molt elaborada sobre com viure l’Evangeli en la vida real. A més, les onze persones que hi participen donen un enriquiment i originalitat al llibre.    

-       Li ha arribat algun comentari o opinió d’algun dels lectors sobre el llibre?

Només m’ha arribat l’opinió de les tres persones que han presentat el llibre, una és la Mª Teresa Piqué, que va fer la presentació a Valls, l’altra persona és el Dr. Eduard Prats, metge, que va presentar-lo a Reus i el tercer és el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en què vam enviar-li abans de ser imprès i realitza un pròleg gens convencional, sense fer un elogi propi dels escriptors, sinó que simplement és un lector que opina, però en forma de pròleg. Són les tres opinions més directes que m’han arribat, però la d’altres lectors de moment no. Les onze persones que van participar en el llibre amb la seva reflexió només van opinar respecte la part del llibre que els hi pertocava.  

-       El llibre vol ser un mirall que reflecteixi els reptes que l’Església ha d’afrontar en els nous temps, sobretot en el futur de les parròquies, a l’últim apartat del llibre ?

El llibre “Temps Obert” no té tanta pretensió, no vol ser una obra que vulgui entrar en el que seria l’ensenyament o el magisteri  de l’Església, és molt més humil, no pretén res de tot això. Però ja que has comentat la idea de mirall, sí que pot ser-ho en tant que dues persones que ho viuen en profunditat. Per una banda, jo com a mossèn que aquest any compleixo 50 anys d’ordenació, per tant aporto les meves experiències viscudes al llarg dels anys, que m’han fet rectificar les meves maneres de veure alguns temes; i per altra banda, la Núria Ventura que ho viu d’una manera molt més nova i també, perquè és més jove. El llibre es divideix en quatre apartats: “Situar-se en la vida des de la fe”, “Ser fidel al camí que puja”, “Obrir-se a l’horitzó” i “Resituar-se vers el futur”, que agrupa una sèrie de temes que tenen a veure amb cadascun dels apartats. L’últim apartat parla de “resituar-se vers el futur” i els temes del futur de les parròquies.  

-       El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, és l’encarregat de fer el pròleg, on sobretot ressalta la necessitat actual de continuar parlant de la proposta de diàleg. Com ho valora?

La seva insistència en el diàleg correspon al tarannà del bisbe Sebastià, tenim una amistat entre ell i jo des de fa molts anys, quan ell va ser Delegat de catequesi i de joves de Menorca, per això li vaig poder demanar quan ell encara estava de bisbe auxiliar a Barcelona. Quan el van nomenar bisbe a Mallorca vam canviar-ho en el llibre. Ell té sempre aquest tarannà dialogant és una persona molt directe, molt  afable, però un home amb molts criteris, amb un pensament molt sòlid i a més, té molt de bagatge personal i d’experiència de servei. Penso que el pròleg agradarà molt, perquè no té res de formal, ni d’omplir una pàgina i posar un nom a la portada, com passa a vegades amb alguns llibres que es venen, perquè hi ha el pròleg d’un personatge rellevant. En aquí més que el pròleg d’un personatge rellevant és el d’una persona creient que té un esperit de servei i de trobada amb totes les persones.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DILLUNS, 15 DE JULIOL

32è CURSET D’ESTIU AMB EL TEMA “SÍNODE PER A L’ESPERANÇA”. Sessió sobre “La sinodalitat, un camí per al tercer mil·lenni”. Organitza: bisbat de Vic. Dies: del 15 al 17. Lloc: Seminari de Vic. Hora: de 10 a 17 h. Més informació i inscripcions: tel. 938 832 655.

DISSABTE, 20 DE JULIOL

ORDENACIÓ DIACONAL DEL GERMÀ CARMELITA BLADIMIR RAMOS, PER LA PREGÀRIA I LA IMPOSICIÓ DE MANS DE MONS. JOSEP ÀNGEL SAIZ, BISBE DE TERRASSA. Lloc: parròquia de la Mare de Déu del Carme, Terrassa. Hora: 20 h

DILLUNS, 22 DE JULIOL

I TROBADA D’ANIMADORS DE CANT PER A LA LITÚRGIA. Formació intensiva en el ministeri de l’animació del cant en la litúrgia. La ponència d’enguany la impartiran M. Teresa Gamisans i Pau Prades, amb el títol «El diumenge: anunci i cant de la Paraula»Dies: del 22 al 27. A càrrec de: Montserrat Lluveras. Lloc: Monestir de Montserrat



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.