Diumenge, 11 d'Abril de 2021
Sant Estanislau, bisbe i màrtir
  • Mor el bisbe de Bafatà, primer bisbe missioner brasiler d'un territori de missió fora del Brasil
  • Batudes militars en esglésies i temples de Myanmar
  • Màrtirs de Quiché, Guatemala: "Denúncia valenta d'un sistema de mort"
  • El Síndic de Greuges recomana d’investigar la presència de l’extrema dreta en els cossos de seguretat
  • Reelegida Juliana Kinzaza com a priora de les Carmelites de Vilafranca del Penedès
  • Els bisbes catalans parlen del diumenge de la divina misericòrdia
  • Comencen les obres de neteja i restauració de la façana principal de la Catedral de Tortosa
  • Francesc Xavier Ciuraneta, bisbe de Lleida, i el conflicte de la Franja
  • Utopies reals. Construint una nova economia centrada en les persones
  • Papa Francesc: Les finances al servei del bé comú

Es presenta el document "El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació"

Aquest dimarts 21 de febrer va tenir lloc, al Parlament de Catalunya, la presentació del document El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació. És un document impulsat i elaborat per 17 entitats i institucions religioses en el qual exposen la seva idea sobre quin model de laïcitat hauria de regir la Catalunya del futur i quin model de relacions de cooperació hauria d'establir-se entre l'Administració i les confessions religioses amb presència al nostre país. La sala era plena de gom a gom.

Redacció, 22 febrer 17

Abans d'iniciar-se l'acte, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va rebre el document de manera oficial de mans dels redactors i d'una representació de les confessions religioses presents en l'acte.

El document afirma que, en el cas que Catalunya esdevingués un Estat, la seva legislació hauria de reconèixer i protegir el dret humà fonamental a la llibertat religiosa, un dret vinculat profundament a la dignitat de la persona.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va obrir l'acte públic tot recordant que "el fet religiós és un fet que nosaltres acollim, cada persona pot tenir la seva convicció però sí que en aquests moments és molt important l'acord a què s'ha arribat, i em produeix molta satisfacció com a país perquè per a nosaltres la diversitat de pensament i de creences és una riquesa que hem de preservar, i aquest arribar a acords demostra el tarannà dels catalans. S'ha de construir el país des de la pluralitat i el respecte per les diferents creences".

Seguidament va prendre la paraula Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, en nom de les entitats promotores. Armengol va destacar que "el conjunt d'aquestes entitats constitueix una representació majoritària de la pluralitat del fet religiós en la Catalunya d'avui, i encara esperem sumar-ne d'altres. El fet religiós evoluciona i es transforma i és cada cop més plural, però no desapareix de la nostra societat. Aquest document posa en relleu la importància del respecte actiu a la llibertat religiosa tant en l'ordenament jurídic com en el capteniment dels poders públics. La llibertat religiosa és un dels drets fonamentals recollits en totes les declaracions i convencions internacionals. L'amplitud del respecte a aquest dret ha esdevingut un dels principals indicadors del grau real de llibertat que es gaudeix dins d'un estat". També ha recordat que "des del mateix moment que es configura Catalunya com a nació, el fet religiós ha tingut una presència que ha ajudat a afaiçonar la nostra identitat".    

El notari Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya, va contextualitzar el document en l'àmbit legislatiu i va resumir un informe que compara la proposta amb el marc d'altres països democràtics. Segons Jou, "li fa il·lusió treballar perquè la constitució d'una futura Catalunya independent reconegui adequadament la llibertat religiosa i contribueixi a eixamplar la majoria social que aspirem que doni suport al procés d'un nou estat". "Una constitució que prohibís l'establiment de confessions religioses o les exclogués de la vida pública seria contrària a la llibertat de religió. Reconeguda la llibertat religiosa, la Unió Europea reconeix i respecta la diversitat, és a dir admet que en el territori europeu hi ha diverses religions amb una opció implícita per la laïcitat, per un estat neutral que col·labora amb totes les confessions religioses presents en el territori sense imposar-ne cap i té ple respecte per les persones atees i les no creients". El document "s'ajusta plenament als tractats internacionals promoguts per les Nacions Unides, pel Consell d'Europa i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea" i "és perfectament homologable amb els textos constitucionals vigents en els països europeus amb els quals compartim un sistema de valors respectuós amb la pau i les llibertats fonamentals, un model de societat oberta, un estàndard d’organització política democràtica i un substrat cultural occidental". Per això va demanar als legisladors catalans que el prenguin en consideració.

L'historiador Hilari Raguer, monjo de Montserrat, va afirmar que "la llibertat religiosa és un dels drets humans fonamentals, profundament vinculada a la dignitat de la persona i com a tal consagrada en tots els tractats de Drets Humans com a part de l'ordre públic internacional, així es proclama a la Constitució Universal de Drets Humans; al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals; a la Convenció dels Drets de l'Infant; a la Convenció Internacional per l'eliminació de totes les formes de discriminació racial i a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea". "La República Catalana no podrà desconèixer la notable aportació positiva de les confessions religioses a la nostra societat, i un laïcisme agressiu que hostilitzés les creences religioses afectaria negativament la convivència pacífica i podria provocar reaccions perilloses". Per això cal que les administracions "impedeixin les ofenses als sentiments i a les pràctiques religioses" i d'altra banda "vetllin per tal que les confessions i entitats religioses respectin les normes de la convivència cívica i no perjudiquin el bé comú". "Totes les religions s'han de comprometre a professar i practicar la llibertat religiosa i una sana laïcitat en ple respecte unes envers les altres".

L'acte va comptar també amb sis breus intervencions de representants de diverses confessions religioses que donen suport al document. El lama Dondrub, del budisme tibetà, i Lluís Nansen Salas, del budisme zen, de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes; Esperança Atarés, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de l’Església catòlica; Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, de les comunitats protestants; Carme Gutiérrez, representant d'Afers Públics de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies; Ahmed Benallal, secretari de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, de les comunitats musulmanes; i l'arxipreste Stavrophor Joan, vicari general per a l’Estat espanyol i Portugal del Patriarcat de Sèrbia, de l’Església ortodoxa.

Finalment, l'acte el va cloure la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs. Borràs va tenir unes paraules de reconeixement a la figura de l'impulsor del Grup Sant Jordi, el bisbe Joan Carrera, "compromís amb el país i compromís ferm amb les persones. Una iniciativa que neix del diàleg interreligiós, i és en aquest sentit que camina en la mateixa direcció que hem emprès des de la Generalitat". "El Govern del país està fermament compromès a fomentar i impulsar el diàleg interreligiós a casa nostra". "El model que tenim a Catalunya és el de la interrelació que fa possible la cohesió social i evita l'ús de la religió com un element d'enfrontament". "El document d'avui és molt necessari perquè genera debat i reflexió". "No volem que el fet religiós quedi arraconat a la sagristia i a la vida privada, sinó que participi a la vida pública i faci sentir la seva veu". "El diàleg és coneixença i la coneixença és convivència".

Les disset entitats promotores del document són: Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Escola Pia de Catalunya, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església Ortodoxa (Patriarcat de Sèrbia), Federació Catalana de Pax Romana, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Claret, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Joan Maragall, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, Justícia i Pau, La Llum del Nord-Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre pobles, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i Vedruna Catalunya.

El vídeo de tot l'acte es pot consultar al web del Parlament: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=7904725


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Dijous, 8 d'abril fins dijous, 6 de maig

Iniciació a la Bíblia per a aquells que l’obren per primera vegada, per José Manuel Andueza.

Hora: de 19:00 a 20.30 h
 
Lloc: Cristianisme i Justícia (Carrer de Roger de Llúria 13, Barcelona)

El grup Cor Nou format per l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström fan les Laudes a través del seu Facebook de dilluns a divendres a les 6.35 h del matí i els dissabtes i diumenges a les 9.00 h del matí.


Fundació
Institució Josefa Maresch

Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.