Divendres, 4 de Desembre de 2020
Sant Joan Damascè, prevere i doctor
  • Els cristians de Bangladesh demanen l'alliberament del jesuïta Stan Swamy a l'Índia
  • Mor Mn. Walter Cifuentes, Administrador Parroquial de Sant Cristòfor de Lliça de Vall als 41 anys
  • Migra Studium crea un nou espai de trobada interreligiosa a Barcelona
  • Etiòpia: Corredor humanitari per Tigrai, encara que existeix el risc de "deportació massiva" de refugiats eritreus
  • El cimbori de la Parroquial de Tàrrega torna a lluir els seus careners vidriats verds i el penell restaurat
  • La Fundació Aspasim crea un videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana
  • Esclavitud moderna: la crida del Papa a no romandre indiferent
  • La revista "La Civiltà Cattolica" commemora el seu 170è aniversari: sàvia veu cristiana i teològica al món
  • El Papa erigeix en persona jurídica canònica i vaticana la Xarxa Mundial de Pregària
  • El Papa: Inclusió i participació activa

Joan Fonollosa, membre de Constituïm: "A Catalunya és amplíssimament majoritària la sensació que la religió és un tema estrictament privat"

El juliol de 2010, el mateix dia que més d’un milió de catalans protestaven al carrer contra la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d'Espanya sobre el text de l'Estatut,  dos grups diferents de persones van decidir que "si Catalunya havia de ser independent, necessitava una constitució". Van posar fil a l'agulla mentre, paral·lelament, el jutge Santiago Vidal confeccionava la seva pròpia Carta Magna, i al gener del 2015 els tres textos van unir-se per permetre els seus creadors treballar de forma conjunta per "la millor constitució possible". Al maig d’enguany, després de 15 mesos de feina, aquest nou grup de 17 persones (que pasaria a anomenar-se Constituïm) ha presentat una nova proposta de Constitució fruit no només de la fusió de les tres propostes prèvies -la de l’equip del jutge Santiago Vidal; la del grup Constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio, i la Constitució elaborada sota la batuta de l’enginyer Joan Fonollosa-,  sinó també de més de 3.500 aportacions de la ciutadania a través de la xarxa. Des de l'Agència Cristiana de Notícies Flama hem parlat amb Joan Fonollosa.

Redacció 2, 28 setembre 16

- Fins a quin punt els catalans haurien de participar en la creació d’una nova constitució?

En principi la constitució és una cosa que fa el poble, normalment a través dels seus representants, els parlamentaris. De fet, aquest és el procediment que va seguir-se per redactar l’actual constitució espanyola: set senyors es van tancar en un despatx -amb les influències que hi va haver- i van redactar el text. A Islàndia, en canvi, van crear una assemblea ciutadana per redactar una constitució que després va passar al Parlament perquè se li acabés de donar forma. La idea seria seguir aquest model.

-Quines han estat les demandes més freqüents des de la ciutadania?

Evidentment, el tema de la llengua, la corrupció i la regeneració de la democràcia, i el tema de l’exèrcit, que va ser molt polèmic.

- Quins punts clau destaca Constituïm per explicar al poble aquest text?  

Hi ha tres punts bàsics sobre els quals es recolza la constitució. El primer: un respecte absolut als drets humans, que estan per damunt de tot, i dels quals penja un catàleg de drets que incorpora automàticament aquells reconeguts per tractats internacionals sense necessitat de modificar la constitució, etc. Un segon aspecte important és el de la preocupació ecològica, la protecció del medi ambient per nosaltres i les generacions futures: hi ha capítols específics sobre drets ecològics, és un concepte transversal que surt arreu del text i, fins i tot, hi ha una sindicatura ecològica. I, per acabar, democràcia radical: participació directa dels ciutadans en molts dels afers de decisió mitjançant mecanismes com els referèndums o ILP, llistes obertes, mandats revocatoris -si un cert gruix de població pensa que un càrrec públic no s’està exercint de manera correcta, poden demanar que hi hagi unes eleccions de revocació-, etc. Hi ha molts mecanismes perquè el poble participi efectivament en els afers públics.

-Dintre del bloc sobre drets humans, com tracta aquesta proposta de Constitució el dret a la llibertat religiosa i de culte?

Nosaltres hem considerat que la qüestió religiosa -que, òbviament, és una qüestió fonamental dintre de la dimensió humana- és una qüestió privada i, per tant, cadascú té dret a entendre a la seva manera la relació amb la transcendència: a través de l’església catòlica, l’islam, la negació… En aquest sentit, l’estat és neutral, la qual cosa vol dir que respecta totes les religions i creences de la gent. L’Article 19.1 diu: “es garanteix la llibertat de pensament, religiosa i de culte. Les seves manifestacions només tenen com a límit el respecte a la llei”. Dit això, al punt dos, s’especifica que cap religió té caràcter oficial i -en conseqüència- “qualsevol col·laboració o ajut entre la república i les diferents confessions religioses s’estableix per la funció que aquestes desenvolupen, en igualtat de condicions davant la llei”. Per tant, la llei dirà en quines condicions la república pot ajudar una organització que fa una certa funció social -sigui Càritas, la Creu Roja o algú que es dediqui al manteniment d’edificis històrics- amb independència de si són religioses o laiques.

-Han vetllat els catalans perquè s’incloguessin aquesta mena d’aspectes al text?

Catalunya és una societat molt secularitzada i entenc que és amplíssimament majoritària la sensació que aquest és un tema estrictament privat.

-Però pot afectar la societat catalana, amb la vulneració de drets o enfrontaments per motius religiosos…

Potser no és un tema que hagi d’estar a la constitució, sinó que s’hauria de tractar amb més detall. Una cosa són les religions enteses com a relació amb la transcendència i  una altra cosa les utilitzacions perverses d’aquestes: el fet que hi hagi assassins que diuen que maten en nom de l’islam, no vol dir que l’islam sigui el nostre enemic i les persones decents que professen la religió islàmica mereixen tot el respecte per part dels catalans.

-Una de les reformes més esperades d’una nova Constitució tindria a veure amb evitar la corrupció de la classe política, teòricament destinada a servir el poble de Catalunya. En aquest sentit, quins aspectes s’han afegit a la vostra proposta?

Desgraciadament, aquest és un tema de molta actualitat. Un dels tres punts fonamentals a la constitució gira al voltant de la democràcia radical i això implica mecanismes pro transparència i contra la corrupció que la travessen per tot arreu: se li dóna més poder a la sindicatura de comptes o s’apunten altres detalls menors que són a la constitució perquè la gent ens ho demanava. Per exemple, el salari mínim interprofessional s’haurà de fixar cada any amb la llei de pressupostos, que és on es fixen els salaris dels càrrecs públics i els números parlaran per si sols a la ciutadania. Si la gent sap utilitzar les eines que dóna aquesta constitució, és un mecanisme molt potent.

-Als darrers anys també hem viscut una vulneració de drets important amb les retallades, els desnonaments... Es blinden aquests drets a una possible nova constitució?

Existeix un debat sobre el nivell de la legislació que ha de regular certes coses: la constitució estableix el dret a un habitatge digne, però és evident que no pot regular els desnonaments. Però sí que hi ha -en tot cas- unes regles de joc net.

-Altres drets vulnerats que cal protegir tenen a veure amb la llengua. Com es tracta la qüestió lingüística al text de Constituïm?

La llengua de la república de Catalunya és el català. Amb tot, partim d’una situació on hi ha  persones que tenen uns certs drets i per això hi ha una disposició transitòria que diu que "les persones que constitueixen el nou estat que hagin nascut abans del 1977 -i, per tant, van entrar a l’escola abans que comencés la immersió lingüística, el 1983- tenen el dret de per vida d’utilitzar el castellà davant les institucions públiques". Per tant, els drets de les persones en aquest sentit estan absolutament garantits; però a llarg termini (d’aquí 50 o 100 anys) no creiem que tingui gaire sentit que el castellà hagi de continuar sent idioma oficial a Catalunya. Dit això, és evident que vivim en un món en que el plurilingüisme és cada vegada més un valor i, de fet, l’article 50 sobre l’ús de les llengües diu que la diversitat lingüística -que inclou tant el xinès,  com l’àrab o el castellà- és una riquesa cultural, i les institucions públiques n’han de tenir cura d’acord amb el que determina la llei.

-Quins aspectes s’han volgut evitar a tota costa pel que fa a l’actual Constitució Espanyola?

Per exemple, hem volgut acabar amb la partitocràcia - el fet que un no sigui diputat, regidor o alcalde d’un partit, sinó escollit pels ciutadans-; que tots els mecanismes de participació popular estiguin realment a l’abast o que la constitució no sigui tan enormement rígida i es pugui modificar amb cert criteri. I, òbviament, abandonar la monarquia; assolir una veritable separació de poders -no com a l’estat espanyol, on el Tribunal Constitucional està pràcticament nomenat pel govern- o canviar el règim parlamentari  pel règim presidencialista, cosa que fa que no pugui passar el que està passant ara a Espanya (tindrem un president escollit directament pels ciutadans que tindrà el poder executiu; amb un Parlament que s’escull a banda i un consell judicial que funciona per un altre cantó. Tots tres seran independents entre ells). Les sindicatures vigilaran que tot això es compleixi.

-I pel que fa a altres constitucions del món, quins referents s’han tingut en compte?

Ens hem mirat moltes constitucions, unes 40 d’arreu del món. Ens hem inspirat molt en la constitució Suïssa per a la participació ciutadana, en la dels Estats Units pel règim presidencialista o en els països nòrdics per temes de drets. Al grup hi ha gent que en sap molt d’això.

-En definitiva, heu assolit l’objectiu que buscàveu amb aquest text?

No pretenem que sigui el text base ni la constitució definitiva, entre altres coses, perquè ningú ens ha donat cap poder per fer-la. Nosaltres partim de la hipòtesi que Catalunya un dia o altre  -aviat, se suposa- i d’una manera o altra, serà independent i aleshores un Parlament escollit en aquest mandat haurà de fer una constitució. Quan aquest Parlament es reuneixi i es pregunti què vol el poble, pretenem tenir feina avançada. Ara mateix estem fent una segona fase de recollida de crítiques i opinions sobre el text, i tot aquest material el lliurarem al Parlament per a la comissió que s’hagi d’encarregar de fer la constitució en el seu dia.  

-Com d’important és el perfil del grup que s’encarregui d’aquesta tasca?

Se suposa que si això ho fa un parlament, hi haurà gent de tots els perfils i la diversitat ideològica està garantida. Altres diversitats potser no tant. Nosaltres teníem una diversitat d’edats (dels 30 als 70, aproximadament), de procedència geogràfica arreu de Catalunya, de gènere, professional…

-I religiosa?

Suposo que tècnicament tots érem batejats -més o menys practicants, o directament agnòstics o no creients-; però no hi havia ningú que no fos d’aquest perfil. Tot i així, amb el tema religiós, vam tenir discussions series sobre si és el mateix laic que aconfessional, si l’ateisme s’ha de considerar una religió, etc. Vam discutir molt a fons sobre molts aspectes malgrat no hi hagués, per exemple, cap jueu o musulmà. Ho vam tenir molt en compte.

- Quina resposta heu rebut pel que fa al text per part de la comunitat internacional?

Hem tingut una molt bona resposta internacional, molts imputs de fora de Catalunya s’han mostrat interessats per això. Hem estat cridats a molts llocs a nivell universitari -a nivell polític, Catalunya es tracta amb una certa precaució- i, de fet, quan vam anar a Escòcia a presentar la constitució, ens van dir: ‘llàstima que quan nosaltres vam fer el referèndum no haguéssim tingut una cosa així’. Molta gent dubtava sobre l’endemà de la independència, el país que esdevindrien, i una proposta de constitució per un nou país els hagués ajudat molt. De fet, aquest mateix text, quan prescindeixes del tema independentista, és interessant per tothom: fins i tot un diputat del Parlament de Catalunya d’un partit no independentista se la mira amb bons ulls. Qui es pot negar als drets humans, ecològics i democràtics? A banda, de la independència, defensa uns valors pràcticament universals.

-I des de Madrid?

Oficialment, evidentment no existim; però vam fer un acte de presentació amb l’ANC de Madrid que va ser tot un èxit. També hem estat en contacte amb el professor Cotarelo, que se l’ha llegit i ha fet unes crítiques molt encertades i interessants.

-Quins són els propers passos?  

Tot i que aquest text no es modificarà, amb totes les opinions que recollim -cap a finals d’any- farem un dossier que tornarem a portar al Parlament. En general, les opinions són molt favorables: gairebé tothom té alguna esmena a fer, però en general el troben bé, tal com ens passa a nosaltres al grup. Aquesta és la virtut de la constitució, que ha de valdre per tots i, per tant, és impossible que a tothom li agradi al 100%, però tothom l’ha de trobar prou propera per considerar-la acceptable. A partir d’aquí, que el Parlament faci el que consideri oportú. Nosaltres no podem fer res més que oferir la nostra col·laboració.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DE MOMENT LA MAJORIA DELS ACTES PRESENCIALS HAN QUEDAT SUSPESOS O AJORNATS.


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.