Divendres, 4 de Desembre de 2020
Sant Joan Damascè, prevere i doctor
  • Els cristians de Bangladesh demanen l'alliberament del jesuïta Stan Swamy a l'Índia
  • Mor Mn. Walter Cifuentes, Administrador Parroquial de Sant Cristòfor de Lliça de Vall als 41 anys
  • Migra Studium crea un nou espai de trobada interreligiosa a Barcelona
  • Etiòpia: Corredor humanitari per Tigrai, encara que existeix el risc de "deportació massiva" de refugiats eritreus
  • El cimbori de la Parroquial de Tàrrega torna a lluir els seus careners vidriats verds i el penell restaurat
  • La Fundació Aspasim crea un videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana
  • Esclavitud moderna: la crida del Papa a no romandre indiferent
  • La revista "La Civiltà Cattolica" commemora el seu 170è aniversari: sàvia veu cristiana i teològica al món
  • El Papa erigeix en persona jurídica canònica i vaticana la Xarxa Mundial de Pregària
  • El Papa: Inclusió i participació activa

Pobresa a Catalunya, val més evitar que curar?

Un article sobre les causes de la pobresa a Catalunya dividit en dues parts i escrit a partir d'entrevistes fetes a la portaveu de la plataforma Pobresa Zero, Teresa Crespo, i la Secretaria de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Pepa Muñoz. Ambdues se centren a exposar les causes més estructurals de la pobresa, explorant les arrels de la problemàtica i acabant amb possibles solucions. 

Marina Bou , 18 març 16

Diu un proverbi xinès que "l'aleteig de les ales d'una papallona pot provocar un tsunami a l'altra banda del món". Una forma bellíssima de descriure com un seguit de causes diverses s’ajunten i s'entrellacen fins a esdevenir un resultat catastròfic que arruïnarà milers de vides: el nostre tsunami és la pobresa a Catalunya. I, en un moment en que l'anàlisi de la situació es centra en com pal·liar les seves conseqüències, la Teresa Crespo -portaveu de la plataforma Pobresa Zero- i la Pepa Muñoz -Secretaria de la Taula d'Entitats del Tercer Sector- ens guiaran a buscar la papallona.

Quines són les causes de la pobresa? Aquesta pregunta no és gens fàcil de respondre, però per a la Teresa Crespo el primer aleteig de l'animal pot estar incentivat per un problema estructural. "Vivim en un sistema capitalista en el qual -durant uns anys- ha existit un equilibri sustentat per un estat del benestar que distribuïa la riquesa, però un cop s'ha descontrolat, hem entrat en un model en que els grans capitals contrasten amb les grans desigualtats que ells mateixos generen", explica. Els estats han perdut el control sobre un model socioeconòmic que ha portat les societats a un forat negre del que costarà sortir, almenys -diu la Pepa Muñoz- "fins que no modifiquem allò que causa les desigualtats dins el sistema actual".

Però amb un sol aleteig la papallona no pot generar el tsunami. Diu Crespo que existeixen diverses causes que generen -més directament- la pobresa i la més fonamental és la manca d'ocupació: quan la població no té accés a llocs de treball, cau en una situació d'indefensió. "Quan algú no pot treballar i -a llarg termini- se li esgoten els subsidis socials, el resultat són 150.000 famílies catalanes sense cap tipus d'ingrés", lamenta la portaveu de Pobresa Zero. Una situació que de fet és la causa principal de la tan anomenada "pobresa infantil" i que és fàcilment intercanviable pel terme de "pobresa familiar": quan una família viu sense ingressos, això repercuteix als més petits de la casa.

I és que la pobresa -com el nostre tsunami- és un fenomen que no distingeix entre víctimes: infants, adults o inclús ancians poden topar-hi. Les causes -amb tot- són una mica més selectives: segons Teresa Crespo, "el context on viu una persona, allà on neix, les seves relacions amb les persones que l'envolten, el seu nivell de formació, el tipus de família, el gènere (les dones solen cobrar menys i els és més difícil conciliar vida familiar amb una feina estable), l'ètnia a la qual pertanyen, el fet de ser immigrant o l'edat" -entre altres moltes coses- també poden entrar en l'entramat de les causes de la pobresa. Com a exemple, quasi el 50% dels joves a l'atur -amb la consegüent minva de pensions en un futur per la manca de cotització i la pèrdua d'oportunitats en un mercat laboral adult per experiència insuficient- o l'atur de llarga durada en el cas de persones grans que es queden encallades al sistema. A banda dels ingressos, la pobresa també té molt a veure amb les despeses: "ningú pensava que la situació pogués arribar a aquests límits i els nostres compromisos per mantenir una vida estable han estat superats per les circumstàncies, ens han dut a una situació inimaginable ", explica Pepa Muñoz.

El "model actual del món laboral" és per a ambdues l'escenari principal on s'entrellacen les causes contemporànies de la pobresa: "les reformes laborals fetes a l'estat espanyol pel Partit Popular des del 2012, han portat la precarietat a la feina i això es tradueix en pobresa", denuncia Crespo avalada per l'opinió de Pepa Muñoz. I és que, l'augment dels contractes parcials o temporals en lloc dels indefinits o una gran davallada de salaris (amb especial èmfasi als més baixos i als contractes que s'engeguen aquest 2016) han creat la figura del "treballador pobre", un 14% dels catalans que no arriben a cobrir les necessitats mínimes tot i tenir una feina. La solució que esperen -tant Crespo com Muñoz- és tornar a la normativa laboral d'abans de la crisi econòmica per no només generar ocupació, sinó generar feina de qualitat.

Arribem a un moment en què els aletejos aixequen onades. "Quan una persona no treballa o treballa poc, a la Seguretat Social es cotitza poc, i això repercutirà en la seva pensió de jubilació o prestacions socials fomentant la pobresa a llarg termini", diu Crespo abans d'introduir una altra causa de la pobresa primordial per a ella. "Cal revisar el tema de la fiscalitat" -reclama- "perquè els que tenen més, aportin més a la societat i no siguin precisament els que tenen més capacitat d'al·ludir legalment responsabilitats fiscals". Crespo assegura que aquestes males praxis repercuteixen moltíssim les polítiques socials en contra de la pobresa, que no reben els recursos que s'hi destinarien. A petita escala, el que anomena "corrupció laboral" (contractar una persona per 3 hores i que realment en treballi 8) també representa per a ella un "frau a la justícia social".

I el darrer aleteig, la pujada dels preus de necessitats tan bàsiques com l'habitatge, l'aigua o l'electricitat -segons Pepa Muñoz- pèssimament regulades pel sector públic. "Per famílies amb pocs ingressos, a dia d'avui això pot arribar a suposar més del 40% del seu sou", assegura Teresa Crespo, que reclama una renda mínima garantida per a tota la ciutadania per tal d'evitar que es deixin de pagar -i, per tant, tenir- serveis bàsics. La secretaria de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Pepa Muñoz, prioritza poder comptar amb un parc d'habitatge públic de lloguer social per veure rebaixat el percentatge del 21% de catalans sota el llindar de la pobresa: "necessitem una societat menys especulativa, situar el treball i les persones per sobre del capital i promoure formes d'empresa -cooperatives, etc.- més responsables, un model laboral més just".

 

Per acabar de llegir l'article, aneu a la segona part - Pobresa a Catalunya, val més evitar que curar?: Segona part 


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DE MOMENT LA MAJORIA DELS ACTES PRESENCIALS HAN QUEDAT SUSPESOS O AJORNATS.


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.