Aquest dilluns 13 de juliol, a les sis de la tarda, va tenir lloc la celebració de la festa dels beats màrtirs de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC). La biblioteca de la FCC es va convertir durant una hora en una capella per celebrar l'Eucaristia presidida pel consiliari de la FCC, Joan Costa. Segons va recordar Mn. Costa, "durant la persecució religiosa de 1936-1939 molts dels joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya van morir assassinats per ser fidels a Crist i a Catalunya -com ho demostra l'himne dels fejocistes, que diu: «som cristians i catalans que és com dir herois dues vegades»". A l'acte hi eren presents el president de la FCC, Antoni Comas; el president de la Fundació Dr. Albert Bonet, Josep Maria Genescà, i el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, a banda de diversos representats de cada una de les subfederacions corresponents, treballadors i socis de la FCC.

La seu de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC) va acollir, en un ambient distès, festiu i alhora amb responsabilitat, la festa dels beats màrtirs de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC). Els beats màrtirs són: Francesc Castelló i Aleu,Josep Colom Alsina, Josep Guardiet Pujol, Antonio Llauradó Parisi, Dalmaci Llebaria Torné, Sebastià Llorens Telarroja, Antoni Nogués Martí, Francesc Xavier Ponsa Casallarch, Josep Samsó Elias i Joan Rofes Sancho.

Tots van morir assassinats l'any 1936 i van ser beatificats en diferents dates. L'Església ha fixat dies diferents per commemorar les seves memòries litúrgiques, però la Junta directiva de la FCC ha proposat que, a partir d'aquest any, s'honori conjuntament, cada juliol, la memòria dels màrtirs beats.

El consiliari de la FCC i responsable de presidir la missa, Joan Costa, recordà que "en el pròleg del Martirologi, el cardenal Jubany afirmà que hi havia una mena de vocació martirial en aquells militants de la FJC. El beat Pere Tarrés els ho deia clarament en un dels seus escrits. «La persecució, les penalitats i les lluites són el pa dels forts, la garantia segura de maduresa i plenitud. Els homes, com les organitzacions, es trempen i se superen amb les contradiccions. Dissortats de nosaltres de no ésser així! Dissortada la Federació que per viure necessités de massa atencions i miraments!»".

Durant l'homilia, Mn. Costa va explicar que "l'Església proposa l'exemple de molts sants i santes que predicaren i defensaren fins al martiri la veritat moral i que preferiren fins i tot la mort abans que un sol pecat mortal. Arran de la lectura del martiri d'Eleazar en el segon llibre dels Macabeus remarcà que el martiri és un signe de la santendat de l'Església: la fidelitat a la santa llei de Déu, que la mort d'aquell mestre de la llei testifica, és un anunci manifest i un deure missioner fins a la sang. Els Màrtirs i, en general, tots els Sants en l'Església, amb l'eloqüent i encisador exemple d'una vida totalment il·luminada per l'esplendor de la veritat moral, resplendeixen en qualsevol època de la història, excitant-ne el sentit moral".

Finalment, Mn. Costa recordà les paraules que l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va adreçar a tots els assistents a la beatificació dels màrtirs de la guerra civil celebrada l'occtubre de 2013. "El martiri és un signe significatiu que adquireix un sentit gran i és sempre una interpel·lació, tant per als creients com per als que no ho són, així com per a tots els homes i dones que busquen al Déu viu". "Moltes vegades assimilem "màrtirs" als màrtirs cristians dels tres primers segles, els qual foren assassinats per les seves conviccions religioses. En canvi, hi ha hagut més màrtirs cristians en el segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors. Hem de recordar que en el nostre segle XXI continuen les persecucions religioses, i que la majoria d'elles tenen els cristians com a víctimes.

En finalitzar l'Eucaristia, el president de la FCC, Antoni Comas, va dirigir unes paraules a tots els assistents per remarcar que l'acte que se celebrava tenia com a objectiu fer present el testimoniatge dels beats màrtirs de la Federació que feren de l'amor a l'Església i a Catalunya els dos pilars bàsics de la seva vida.

Aquesta celebració ha quedat instituïda anualment.