Joan-Carles Mèlich és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i, a dia d’avui, exerceix de professor titular de filosofia de l’educació en aquesta mateixa institució. Nascut a Barcelona el 1961, Mèlich és conegut especialment pel que ell anomena “filosofia antropològica de la finitud”, sota el paraigua de la qual ha reflexionat sobre temes com el cos, el símbol, l'alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci o la mort. A més, dins el seu pensament, destaquen les seves cavil·lacions al voltant del concepte d’ètica entesa com una manera de fer de les peripècies de l’altre un problema propi. Entre els seus llibres, cal remarcar Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d'Auschwitz (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder).

Autor de diverses obres de filosofia i educació de caràcter clarament assagístic, Mèlich ha decidit canviar totalment amb el seu darrer llibre, La lectura com a pregària (Fragmenta). Es tracta d’un recull de  262 “fragments filosòfics” (un tipus de text breu) procedents dels seus quaderns de notes escrits des de fa trenta anys, sovint mentre llegeix. El filòsof ha fet una tria de les seves anotacions i les ha reescrit i ordenat en un llibre que és el primer volum d'un projecte que es desplegarà els propers anys i que ell mateix anomena «Fragments filosòfics». A La lectura com a pregària, l’autor reflexiona sobre els temes clàssics del seu pensament, molts cops des d’enfocaments innovadors. Així, la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes o la mort són protagonistes entre les seves pàgines.

Ignasi Moreta, editor del volum, es refereix a l’autor com “un filòsof català de primer ordre, amb pensament propi i amb un carisma innegable per transmetre les seves idees amb passió i amenitat” però que, tot i així, “no té a Catalunya el reconeixement públic que mereix”. Diu Moreta que “Mèlich escriu pensant en el lector, fins i tot en les seves anotacions més íntimes. La seva prosa no és críptica, sinó que neix d'un compromís: ser al mateix temps significativa (aportar coses noves, oferir un pensament propi amb rigor) i intel·ligible (ser clar, pedagògic, útil per al lector)” i “respon moltes de les grans preguntes filosòfiques i ètiques plantejades en l'actualitat”. En una entrevista per a  l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Mèlich ha parlat sobre la seva obra passant pels puntals bàsics del seu pensament i analitzant també qüestions de la més pura actualitat. Tot i que s’autodenomina “culturalment cristià” (no és creient però pensa que no es pot eludir la història de la tradició judeo-cristiana), a la seva darrera obra manté un diàleg molt viu amb la religió que també ha explicat a les càmeres de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA.