• El dengue a les Amèriques marca un nou rècord amb tres milions de casos
  • Mor el professor i dominic Vicent Igual
  • La relació entre l’Església i l’ecologia al nou número d'El Senyal del Bisbat de Girona
  • El Papa rep en audiència el president de la República de Mali
  • Camí del ‘Congreso de Laicos 2020’
  • La Taula del Tercer Sector trasllada al Relator de l’ONU les dificultats en la Renda Garantida
  • El Parlament sirià reconeix i condemna el Genocidi armeni
  • Papa Francesc: tenir en el cor als que ens acompanyen en el camí de la vida
  • Els bisbes catalans parlen de la Jornada Mundial del Malalt i del Congrés de Laics
  • El Vaticà organitza un taller sobre Intel·ligència Artificial

"El fons de Càritas no es veu afectat per la crisi"

En els últims estudis d’IDESCAT a Catalunya, Unicef i FOESSA, una fundació d'estudis sociològics vinculada a Càritas, constaten una pobresa crònica i en augment, en aquests moments de crisi. Aquest increment de pobresa se situa a tots els nivells, infantil, energètic, juvenil... No obstant, ja existia en temps de bonança econòmica, tal i com afirma la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès i Brescó (Lleida, 1944), en declaracions a l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA.

Meritxell Roselló per a Flama.info, 18 novembre 14

En l'últim estudi de l'IDESCAT afirma que la pobresa al 2013 va augmentar mig punt respecte el 2012, i s’acosta al 20% de la població. Davant d’això, Càritas com ho afronta?

Fa pocs dies Càritas també va presentar l’informe FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada) a nivell de l’Estat,  amb un detallat estudi de la realitat vers l’exclusió, el desenvolupament social i que es constata una cronificació de la pobresa i una afectació en determinats grups de població. Amb tot, Catalunya, és una de les comunitats autònomes amb menys risc respecte la mitjana espanyola, tot i que es manté una baixa intensitat laboral que genera un augment de població que té dificultats per arribar a “final de mes”. Càritas té com a tasca identitària, fer costat a les persones més vulnerables de la societat. Per això, multiplica esforços per ajudar a les persones en les situacions més crítiques, si bé sempre garanteix ajuts bàsics de caràcter humanitari. Alhora desenvolupa projectes diversos d’assessorament i d’orientació (laboral, jurídica, psicològica, etc.) per tal de posar a l’abast de tothom eines que li permetin mantenir una participació activa en la societat i que evitin, al màxim, el camí de l’exclusió i la marginació.

Un altre de les últimes notícies ha estat la denúncia d’entitats socials, Aliança contra la Pobresa Energètica més sindicats, sobre el fons econòmic del Govern per fer front a la pobresa energètica. Com veu aquesta mesura del Govern i quins mitjans adoptarà Càritas?

Des de sempre, hem ajudat a fer front a les necessitats de supervivència, fins i tot en època de bonança econòmica, en el qual ja existia aquest greuge. Des de Càritas sempre hem ajudat a pagar els rebuts endarrerits del subministrament energètic. Per això, Càritas demana una acció política que garanteixi el subministrament de recursos energètics. Amb altres entitats socials vam instar i es va aconseguir a Catalunya, mesures legals que impedissin “tallar” aquests subministraments sense que prèviament existís un informe social. Aquest decret, dictat per la Generalitat l’hivern passat, però després de l’estiu ha estat recorregut pel Govern de l’Estat i no es pot portar a la pràctica. En conseqüència, Càritas demana que es mantingui aquesta proposta del Govern de la Generalitat i que s’obligui a les grans empreses a fer-se càrrec del finançament d’aquests subministraments, ja que són empreses que obtenen  molts beneficis del seu negoci, i a canvi no retornen res a aquella part de la societat més afeblida.

En un dels darrers informes d’UNICEF, sobre la pobresa infantil a Espanya i Catalunya, afirma que la pobresa infantil ha augmentat un 47% en famílies de 3 fills i les prestacions socials han disminuït. Quines conseqüències pot portar a la nostra societat a llarg termini?

Un dels grans problemes que existeixen actualment és la pobresa infantil. Càritas dedica molts esforços a l’atenció dels infants, perquè tot allò que afecta als infants en el seu desenvolupament, és una seqüela que portaran tota la vida. Aleshores cal realitzar un esforç, perquè aquests infants no pateixin aquesta problemàtica crònica. Un infant que tingui dificultats del seu entorn, com per exemple que els seus pares estiguin a l’atur, la casa que no reuneix condicions, etc... és a dir, tot un entorn afeblit, aquell infant encara que tingui uns recursos escolars bons, veurà molt condicionat el seu èxit escolar.  Aquest entorn aboca a aquests infants al fracàs escolar, perquè no poden utilitzar els recursos de la mateixa manera, tot i que hi tenen accés. Aleshores és quan apareix el fracàs escolar i és quan a mig termini apareix un fracàs laboral. Un cop hagin patit el fracàs laboral, després apareixerà el fracàs social, i en conseqüència, és quan tindrem tota una generació afectada per la crisi.

Des que el 2007 va esclatar la crisi econòmica i social, quins han estat els col·lectius més afectats per la crisi, han estat els que ja eren vulnerables tradicionalment, o bé, hi hagut un canvi?

Càritas denuncia una crisi del model econòmic i social instal·lat a Europa, basat en el creixement continuat. La crisi actual no és una causa, és la conseqüència d’un model social concret: cultural, econòmic, polític i antropològic, que la pròpia crisi realimenta i enforteix, basada en l'especulació financera. En conseqüència, els col·lectius més afectats i que han augmentat en percentatge són les famílies joves amb fills petits a càrrec, els joves, immigrants, persones amb discapacitats o dependents, etc. Les persones més vulnerables. L’atur ha afectat a una gran massa de la població, que és crònica. A més s’estan acabant els ajuts i les famílies no tenen recursos i viuen de la pròpia família o d’ajuts d’entitats socials. El col·lectiu més significatiu, és el jove que té dificultats per trobar una feina digna i això els allunya de poder desenvolupar un projecte de vida.

Què reclama Càritas davant aquesta situació de desigualtat?

Càritas insisteix que cal prioritzar en les polítiques socials i amb els plans d’ocupació. Això permet que moltes persones es puguin desenvolupar amb una certa autonomia. La gent que recórrer a Càritas ve a demanar feina, en aquest àmbit trobem el gran percentatge d’atur juvenil del país. Generalment, els acompanyem amb mesures formatives, perquè atenem a un personal entre 35 i 45 anys amb molt baixa formació i capacitació laboral, sobretot adreçada als joves, perquè adquireixin habilitats per adaptar-se al nou entorn laboral.  

Amb la crisi s’han mantingut o han disminuït les ajudes?

A Catalunya, entre un 74-76% són ajuts que provenen de fons privats. Només rebem ajuts de fons públics entre un 23-24%.  Això ens manté amb una certa llibertat o total, per decidir a on destinem tots els nostres programes i projectes i accions. Entre totes les Càritas Diocesanes de Catalunya gestionem uns 39 milions d’euros al cap de l’any. D’aquests 39 milions, un 75% prové de fons privat  i la resta és públic. En relació a les disminucions, penso que són aleatòries, a vegades les Càritas diocesanes t’expliquen que veuen alguna disminució en ajudes, però en paral·lel apareixen ajudes significatives i anònimes, que compensen el fons de Càritas. Per tant, es pot dir que el fons de Càritas no es veu afectat per la crisi. En relació als ajuts que arriben de les administracions hem tingut un augment considerable, amb tots aquests ajuts Càritas pot mantenir la seva capacitat econòmica.

El Govern espanyol afirma que estem a l'inici d’una recuperació econòmica. Des de Càritas ho han notat?

L'augment que afirmen des del Govern espanyol són xifres macroeconòmiques, de l’economia actual basada amb l’especulació. Nosaltres comprovem que no es crea treball, per ajudar les persones més afeblides per poder-se guanyar la vida. A més, Càritas preveu un desenvolupament laboral i econòmic, en què alguns col·lectius no entraran més en el món laboral i sempre estaran al marge, les seves capacitats formades no els hi permetran trobar cap feina. Per tant, es tractarà d’una pobresa crònica. Per això, insistim al Govern que cal fer un esforç per generar treball, més que no pas un esforç en ajudes assistencials. Càritas pensa que la persona s’ha de promocionar, a partir de les seves aptituds i actituds, a més ha de poder participar activament de la societat.

Davant la situació de pobresa infantil, desigualtat social, atur... els bisbes catalans com estant acompanyant la tasca de les Càritas Diocesanes?

Els nostres bisbes estant completament identificats, amb la tasca que fa Càritas. A més cadascun dels nostres pastors, amb les característiques de la seva diòcesi, adopten mesures per augmentar els recursos de tots els projectes de les Càritas. Tenen molt present la situació de desigualtat de les persones. Els bisbes són conscients que Càritas és l’expressió de l’Evangeli i l’acompanyament a les persones afeblides, i aleshores cadascun d’ells posen els recursos que permeten a Càritas desenvolupi els seus projectes. I no tant sols els bisbes, sinó els mossens de parròquies han destinat un 0,7% dels seus recursos a Càritas. Actualment, totes les persones que tenen responsabilitat a l’Església estant al costat de Càritas Diocesanes i ofereixen tots els recursos que tenen al seu abast.  Existeix un compromís dels bisbes cap a la seves comunitats, en cada una de les deu diòcesis per fer front a situacions de desigualtat.

Des de l’arribada del Papa Francesc, Càritas ha adoptat el seu missatge de contingut social, d’una “Església pobra i pels pobres” i amb el compromís a les perifèries?

A Càritas tenim el compromís amb la pobresa. El missatge del Papa Francesc ens esperona i encoratja per seguir treballant a les perifèries d’aquesta societat tant injusta, perquè altres puguin viure amb dignitat.

--------------------------------------------

Carme Borbonès i Brescó (Lleida, 1944)

És doctora en Ciències de l’Educació i professora de la Universitat Rovira i Virgili fins el 2014, on hi segueix vinculada com a directora honorària de la Càtedra d’Inclusió Social. També és membre i Secretaria del Consell Assessor en Polítiques Socials i Familiars del Govern de la Generalitat de Catalunya. Actualment col·labora amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Institut de Ciències Religioses de Sant Fructuós de Tarragona.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIVENDRES, 14 DE FEBRER

CONGRÉS DE LAICS “POBLE DE DÉU EN SORTIDA”. Dies: del 14 al 16. Organitza: Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Espanyola. Lloc: Madrid

DISSABTE, 15 DE FEBRER

RECÉS DE L’ACCIÓ CATÒLICA OBRERA AMB EL TEMA “ALS 25 ANYS DEL DOCUMENT ‘LA PASTORAL OBRERA DE TOTA L’ESGLÉSIA’”Organitza: Acció Catòlica Obrera. A càrrec de: Pepe Rodado, director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. Lloc: Parròquia de Sant Josep Obrer, c. de Palamós, 40, Barcelona. Hora: 10 h

DIJOUS, 20 DE FEBRER

DINS DEL CICLE "LITERATURA; ART I CRISTIANISME III" QUE ES REALITZA A POMPEIA, LA SÍLVIA COLL-VINENT PARLARÀ SOBRE L'ESCRIPTOR, DRAMATURG I GUIONISTA GRAHAM GREENE. Lloc: Carrer Riera de Sant Miquel 1, Barcelona bis. Entrada lliure. Hora: 20.00 h

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.