Dilluns, 28 de Setembre de 2020
Beat Francesc Castelló i Aleu
  • La casa d'un sacerdot serà lloc simbòlic de convivència interreligiosa a Indonèsia
  • Cursos bíblics online per evangelitzar amb la Paraula en temps de pandèmia al Nepal
  • Migra Studium reclama les administracions acollir un nombre significatiu de les 13.000 persones atrapades a Lesbos
  • Cardenal Coutts: Necessitem ajuda urgent per afrontar els al·luvions del Pakistan
  • El Secretariat Interdiocesà de Catequesi proposa algunes mesures per la represa de la catequesi
  • El Bisbat de Girona compta amb un nou canal informatiu diocesà
  • “Els pactes en la vida política són bons i desitjables”
  • Se celebra l'Eucaristia amb motiu de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona
  • Mn. Benigne Marquès rep la Creu de Sant Jordi 2020
  • Cada vegada hi ha més cristians assassinats a Nigèria

El Plebà, una dignitat eclesial de més de 800 anys

 “Qui diu la missa d’una?, El Sr. Plebà”, “Qui dirà el funeral?, El Sr. Plebà”, “Qui els casa?, El Sr. Plebà”. Segurament en molts pobles i ciutats, la resposta a les expressions col·loquials anteriors seria el mossèn o rector, però en a la vila ducal de Montblanc (Conca de Barberà), el qui presideix les celebracions litúrgiques és el Plebà. En l’actualitat, la diferència entre rector i plebà no és una qüestió  de jerarquia eclesiàstica, sinó de denominació.

Meritxell Roselló per a Flama.info, 12 novembre 14

A l’Edat Mitjana el títol de Plebà mantenia una forta dignitat per designar rectors de parròquies importants. A més, tenia força difusió en alguns indrets d’Europa, com Bèlgica, a l’est de França, Suïssa, a Polònia on encara avui es conserva el nom de Plebà i Plebania, i també a Hongria.  Actualment, el Plebà no manté una presència destacada als Països Catalans. En aquest context, només existeixen tres rectors amb el títol de Plebà, dos al País Valencià, el de Santa Maria d’Oliva (Safor) i el de Santa Maria d’Ontinyent (Vall d’Albaida) tots dos de l’Arquebisbat de València. A Catalunya, tot i que el s.XV els rectors de Balaguer i Ponts es denominaven Plebans, l’únic que conserva el títol és el Plebà de Santa Maria de Montblanc, de l’Arquebisbat de Tarragona. L’origen del terme Plebà és medieval  o del baix llatí, s’ha d’atribuir a plebanus, que no té reminiscències clàssiques, i deriva de la paraula llatina plebs, la qual significa: “conjunt de persones que depenen d’una autoritat amb gran dignitat eclesiàstica.”  Com afirma l’investigador Josep Maria Casas Homs, tots els significats de plebs deriven cap al concepte de parròquia. De plebs en deriva Plebanus que vol dir  “el sacerdot que exercia  la cura de les ànimes de parroquians a l’edat mitjana”.

El primer Plebà a Montblanc, amb constància documental és Pere Cervera, del s.XV, entre 1426-1441. Tot i que alguns investigadors locals com Carme Plaza i Arqué, apunten en el llistat de plebans el d’un tal Esteve, documentat el maig de 1163, dintre El Cartulari de Gardeny, document publicat a la Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200) de Ramón Sarobe. Com a curiositat, aquest Cartulari conserva el testament d’un cavaller del s.XII, que va realitzar diferents donacions, entre les quals una a l’Església de Santa Maria de Vila-salva (primitiu Montblanc) i una al seu plebà Esteve. Com a tret significatiu, l’any del document de El Cartulari de Gardeny, el 1163, coincideix amb l’any de la fundació de Montblanc.  El febrer de 1163, el rei Alfons I el Cast lliurà una carta de població al batlle Pere Berenguer de Vilafranca, perquè fundés una nova població amb el nom de Montblanc. Per la filòloga Carme Plaza, aquest Esteve que rep la primitiva denominació de clebano, mot del llatí medieval, que significava “rector” i esdevé la primera referència “Plebà” a Montblanc en el s.XII.  

Posteriorment, el títol de Plebà va evolucionar fins a significar “rector d’una parròquia principal”, a partir del s.XV els plebans montblanquins documentats mantindran aquesta categoria. Tot i que per alguns investigadors, en el s.XII ja es troben referències al Plebà, no serà fins el s.XV que els rectors passaran anomenar-se plebans. Per l’historiador Josep Maria Porta, aquest títol designava el superior d’una comunitat clerical i eclesial important. La institució del Plebà a Montblanc va anar acompanyada del creixement demogràfic, social i econòmic que experimentà la Vila entre els s.XIII i XIV, un esplendor reflectit amb el títol de Plebà. Montblanc va adquirir una gran rellevància a causa dels privilegis concedits pels comtes-reis catalans com a vila reial, la concessió de cap de vegueria i la concessió de fires van provocar que Montblanc es convertís en la setena població del Principat.  A més, Montblanc va ser escollida per reunir quatre de les Corts Generals de Catalunya entre el s.XIV i XV, les de 1307,1333,1370 i 1414.

Mn Albert Palacín, “el Plebà constructor”

L’actual Plebà de Montblanc, Mn Albert Palacín i Artiga (Arties, Vall d’Aran - 1939) ocupa el càrrec des de 1997. La seva etapa ha estat marcada, d’una banda, pel seu empeny de restauració d’un bon nombre d’ermites i esglésies, com la de Santa Maria de Montblanc, rehabilitada el 2006 i el teginat de Sant Miquel, del s.XIII, “un dels més antics de Catalunya”, segons Mn. Palacín. D’altra banda, ha dedicat gran part de la seva missió pastoral als joves, als grups escolta i a la docència. Durant els 16 anys com a Plebà ha viscut moments difícils, però com explica “sempre he estat acompanyat per un gran nombre de voluntaris i voluntàries, catequistes, les persones del consell parroquial o la gent de Càritas, que sempre m’han fet costat en la meva tasca”.

 

En declaracions a l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Mn. Palacín explica algunes anècdotes en referència aquest títol singular. “L’última conversa sobre el títol de Plebà va ser amb el cònsol d’Hongria, em va comentar que el nom de Plebà allà és corrent, un altre dia, em van mostrar una fotografia d’un país de l’est, on al costat d’una catedral hi havia una casa amb el nom de Plebania”. En relació a la dignitat del títol de Plebà explica que “era una denominació d’una parròquia important, a Montblanc hi havia una comunitat rellevant de 40 preveres al s.XVII, el Plebà era el cap de la comunitat”. I afegeix que “entre l’arxiu que guardem de la comunitat de preveres, un dels més importants de Catalunya, es troben discussions entre el plebà i els preveres, dues autoritats que es confrontaven.”


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

Cor Nou format per l'Anna Ludevid i l'Immanuel Elgström torna a cantar laudes en català de dilluns a divendres a les 6.35 h a través del seu facebook.

Dimecres, 30 de setembre

Celebració ecumènica en el Temps de la Creació: Jubileu per la Terra. Església de Betlem. C/ del Carme, 2, Barcelona. Hora: 19.00 h

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020


Fundació
Institució Josefa Maresch

Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.