El catedràtic de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano serà el mantenidor del Certamen Literari Marià, que enguany està dedicat a la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís, patrona de la Plana d’Urgell, i que se celebrarà el 5 d’octubre a l’auditori de l’Acadèmia Mariana. Malgrat que la cerimònia central del certamen literari sigui el dia 5, les festes honorant a la Mare de Déu de l’Acadèmia s’iniciaran el dia 29 i 30 de setembre i l’1 d’octubre amb el ‘Triduum a la Mare de Déu: Maria als Evangelis’. Aquests mateixos dies, a dos quarts de vuit, a l’Oratori de l’Acadèmia, hi haurà el rés del rosari i la celebració de l’eucaristia, en la qual participaran les corals de les cases regionals d’Andalusia, Aragó i Extremadura, per aquest ordre. El dia 2 d’octubre, està prevista la participació de la coral de l’Hospitalitat de Lourdes en l’eucaristia del migdia, mentre que, a dos quarts de vuit, serà el bisbe de Lleida, Joan Piris qui presidirà la missa, on participarà la coral Units pel Cant.

El diumenge 5 d’octubre, previ a l’acte central del certamen, se celebrarà una eucaristia, a les 5 de la tarda, a l’Oratori de l’Acadèmia en què participarà la coral Espiga d’Or, de Bellvís. A dos quarts de set de la tarda, està previst que s’iniciï l’acte literari amb la intervenció del mantenidor, el doctor Sebastià Serrano Falguera, que a més a més de ser catedràtic de Lingüística General és fill de Bellvís. Després del seu missatge, el jurat llegirà l’acta del veredicte i es procedirà al lliurament dels guardons als autors de les obres premiades.

Un cop les autoritats hagin fet les salutacions i la lectura del poema guardonat amb la Flor Natural, l’acte finalitzarà amb el concert de la coral Espiga d’Or de Bellvís, que, sota la direcció de Xavier Pons Huguet, interpretarà peces de Mozart, Verdi, Geissler, Antònia Vilàs, Carles Sabaté, Lluís Llach i del mateix Pons Huguet, entre altres, per acabar amb el cant dels Goigs de la Mare de Déu de les Sogues.

La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida va ser fundada el 12 d’octubre de 1862. La imatge que presideix l’Acadèmia, coneguda com a Verge Blanca de l’Acadèmia, és la Patrona de la ciutat de Lleida.

La finalitat de l’Acadèmia és la d’honorar la Mare de Déu aprofundint i estenent el seu coneixement i la veneració vers ella. Des de la seva fundació se celebren aquests Jocs Florals coneguts com el Certamen Literari i Marià, adreçats a honorar la Mare de Déu des d’una advocació diferent cada any, la qual és convidada a participar-hi.

Per l’edició d’enguany, s’ha convidat a participar la Mare de Déu de les Sogues, patrona de la Plana d’Urgell que es venera a Bellvís.

Biografia de Sebastià Serrano

Sebastià Serrano i Farrera, nascut a Bellvís el 1944, és Catedràtic de la Universitat de Barcelona, en la qual ha ocupat la Càtedra de Lingüística General fins al juliol d'aquest any. En aquesta universitat va seguir estudis de matemàtiques i de lingüística i en ella es va doctorar amb una tesi sobre lingüística matemàtica.

Durant la seva vida acadèmica ha desenvolupat diferents línies d’investigació, destacant les de lingüística i comunicació, comunicació no verbal i emoció i coneixement. Ha estat professor visitant a les universitats d'Estocolm, d’Amsterdam, de Lió, de Mèxic, de Buenos Aires, de Berkeley i de Roma, entre d'altres. Freqüentment col·labora amb diversos programes de ràdio y televisió.

És especialista en llenguatge i matemàtica. Ha publicat assajos sobre aquestes disciplines i també sobre semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, fonamentalment, sobre teoria de la comunicació. És autor dels llibres: ‘ Elementos de lingüística matemática’ (1975), ‘Lógica, lingüística y matemáticas’ (1977), ‘Literatura i teoria del coneixement’ (1978), ‘Lingüística i qüestió nacional’ (1978), ‘Signes, llengua i cultura’ (1979), ‘Comunicació, llenguatge i societat’ (1993), ‘Cap a una lògica de la seducció’ (1996), ‘Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l’empresa’ (1999), ‘Comprendre la comunicació’ (2000), ‘El regal de la comunicació ’(2003), ‘L’instint de la seducció’ (2004), ‘Els secrets de la felicitat’ (2006), ‘La festa dels sentits’ (2009), ‘De l’amor, la mentida i la persuasió. Com assolir l’excel·lència en la comunicació personal’ (2013). També és autor de dues novel·les: ‘La paradoxa’ (1985) i ‘Elogi de la passió pura’ (1990).

Ha rebut diversos guardons, entre ells: Premi Anagrama d’assaig, per ‘Elementos de lingüística matemática’ (1974), Premi Octubre-Joan Fuster d’assaig per l’obra ‘Lingüística i qüestió nacional’ (1978), Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, per l’obra ‘Signes, llengua i cultura’ (1983), Premi Ramon Llull de novel·la per l’obra ‘Elogi de la passió pura’ (1990), Premi Humbert Torres per l’obra ‘Comprendre la comunicació’ (2000), Premi “Eduardo Benot al Rigor Científico i Lingüístico” (2014), de l’Ajuntament de Cadis. L’any 2003 va ser guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, pel conjunt de la seva obra i la seva aportació a la cultura. Però si una cosa volguéssim destacar d’ell, aquesta seria l’amor per la seva terra.

La coral Espiga d’Or, de Bellvís

Tot just l’any 1940, a Bellvís es va fundar un cor de veus masculines anomenat Capella (a l’estil dels cors Claver). Va ser mossèn Alfons Escué que el va fundar, en tornar al poble després de l’exili, per tal que la gent del poble pogués cantar les Completes polifòniques de Pablo Hernández que fins a arribar la guerra havien estat cantades pels canonges de la Catedral de Lleida a les vespres del dia de la patrona de Bellvís, la Mare de Déu de les Sogues. Juntament amb la coral, va organitzar així mateix, un conjunt instrumental fix.

Mn. Gaietà Serrano el va succeir com a director cap a l’any 1962 i, partint del cor parroquial, creà un cor de veus mixtes amb el nom de Coral Espiga d’Or de Bellvís, el qual va anar ampliant el repertori amb les caramelles i d’altres cançons. Aquesta coral és la que ha arribat fins avui sota la direcció de diferents directors.

Durant un temps, Mn. Gaietà no va poder anar al poble més que per dirigir el cant de les Completes, la Missa Pontificalis i la Missa de Difunts, tot cantat per la Festa Major. Dels assajos s’encarregaren, llavors, l’Ester Mitjans i el Sebastià Tarragó (ambdós fills del poble). Cap als anys 70 arribà a Bellvís el Joan Escué (cosí de l’Ester Mitjans) que se’n va fer càrrec de la direcció fins al 1978, any que la va passar a una noia de 18 anys, filla del poble, la Cecília Navés. El 1982 ella va treballar per tal de reprendre els cants de les Completes i la Missa Pontificalis. El 1989 va ser substituïda per l’Enric Navàs, tornant a fer-se’n càrrec el 1994, durant sis anys, al terme dels quals va tornar a agafar la direcció l’Enric Navàs que es mantingué fins al 2011 que la va deixar en mans de l’actual director, el Xavier Pons.

La coral L’Espiga d’Or ha promogut un fort moviment musical a Bellvís convidant a altres corals i intèrprets que ofereixen els seus concerts i que són molt ben acollits pel públic bellvisenc. Cal destacar el constant esforç dels seus membres per mantenir viva la tradició musical del poble. Per això el gener de 2006 la coral va gravar un CD amb el títol de Cants de Festa Major.

A més a més dels concerts oferts al poble, la coral s’afegeix a les trobades de “Les espigues de Catalunya”, com a la Missa de La 2 i també participen habitualment en trobades de cors de les Terres Lleidatanes i d’arreu de Catalunya. També participa en la roda de concerts nadalencs que cada any s’organitza als pobles de la comarca del Pla d'Urgell.