Dilluns, 15 d'Octubre de 2018
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora
  • El President de Càritas Espanyola coneix la realitat de Càritas diocesana d’Urgell
  • Les pèrdues econòmiques pels desastres climàtics creixen un 151% en vint anys
  • El papa Francesc recorda el llegat i els dons de sant Joan Pau II
  • Nous nomenaments signats per l'Arquebisbe de Tarragona
  • Els aiguats deixen 10 morts i un desaparegut a Mallorca
  • El papa Francesc possiblement viatjarà a Madagascar el 2019
  • Els bisbes catalans parlen de la canonització del papa Pau VI i l’arquebisbe Óscar Romero
  • Coneguem quina és la tasca del missioner germà de La Salle Joan Sala Coll
  • L’embassament de Riudecanyes i la Sagrada Família, objectius gihadistes
  • "L'avortament no és un dret, és com pagar a un sicari per resoldre un problema"

"Mossèn Oriol estimà Catalunya amb passió i deler i contribuí a fer-la estimar"

Aquest divendres 25 d'abril, Festivitat de Sant Marc Evangelista, a la Parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat, va tenir lloc la Missa exequial per Mn. Antoni M. Oriol Tataret. A aquesta església va ser on Mn. Oriol va oficiar la seva primera missa. El degà del Capítol Catedral de Vic, Mn. Joan Mir, oficià la cerimònia, acompanyat d'una trentena de capellans vinculats a diverses entitats a les quals serví el Dr. Oriol. Per part del Govern, assistiren el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i el Conseller d'Interior, Ramon Espadaler. El temple, ple de gom a gom, demostrà la gran estimació que hi havia per Mn. Oriol. Cal destacar la seva bondat, el seu càracter alegre, la seva saviesa i el seu servei als altres. Sempre estava disposat a ajudar tothom. A continuació reproduïm l'homilia feta per Mn. Joan Costa.

Flama.info/Fotos: Agustí Codinach, 30 abril 14

"La primera lectura ens presentava la guarició d’un invàlid a mans de Pere a la porta del temple. A l’Evangeli contemplem la pesca miraculosa. Veiem que Déu pot fer i desfer i té poder sobre tota la creació. Davant d’aquests fets, no podia evitar que Mn. Antoni M. Se’n sortís bé, de l’operació? Podia haver-lo guarit també? La resposta és: sí! Per què no ho va fer? Potser les respostes més immediates no les sabrem mai, més que quan arribem al cel, però l’última raó de per què Déu no ho va fer és la mateixa de perquè Déu fa totes les coses: per amor! No hi ha cap altra resposta. Déu, per amor creà el món, pensà en nosaltres, ens portà a l’existència, ens guià amb la seva providència amorosa, i Ell sap el perquè de tot el que s’esdevé, però no pot haver cap dubte que tot és per amor i pel nostre bé. Déu considerà que aquest era el moment de portar al cel a Mn. Antoni M. Oriol.

Llegíem a la primera lectura que la salvació no es troba en ningú més que  en Crist. Déu no ha donat cap altre nom que pugui salvar-nos. Això és el que ara celebrem, tot oferint aquesta missa, que per la fe sabem que és el mateix tríduum pasqual amb el qual Crist, donant la vida, reparant els nostres pecats, pagant pel nostre mal, i obrint les portes del seu cor i de l’eternitat ha fet possible aquesta salvació, i Ell mateix, la seva creu, la seva resurrecció i la seva presència en l’Eucaristia n’és la garantia.

Salvació que Mn. Antoni M. anhelava. Recordo tot sovint, quan no podia dormir perquè patia insomni, meditava el misteri de Déu trinitat com l’Ésser, Aquell que és l’únic que és i d’on prové tota realitat. Em deia com quedava bocabadat i no es cansava de meditar-ho. I amb tota la seva saviesa filosòfica i metafísica, arribava a la conclusió que formulava amb gran senzillesa i profunditat i em deia: molta gent li costa entendre que Déu existeixi, però que l’Esser sigui és una evidència, el misteri és ¿com és possible que nosaltres, que no som l’ésser, podem ser? Però la seva reflexió arribava molt més lluny.

Un altre dia m’explicà com a Roma, durant els seus estudis a la universitat Gregoriana, que a més va ser premi extraordinari de filosofia, en cursar el misteri de Déu u i tri, en adonar-se que Déu, a més de l’Ésser, era Pare, i que la segona persona de la Trinitat s’encarà fins a esdevenir esclau de tots, pensava que aquest Déu era molt més gran que el Déu dels filòsofs, i en meditar això, es postrà a terra per adorar-lo. Com afirmà el canonge Cardó, Déu és molt més gran del que els filòsofs poden dir, i un Déu que es fa tant petit, que es fa infant i esclau, és molt més gran que qualsevol imatge que puguem tenir de Déu. La teologia, deia un gran teòleg, només es pot fer de genolls. Mn. Oriol era d’aquesta colla de grans teòlegs que feia de la teologia profunda pregària, i de la pregària teologia. 

Ara, per la infinita misericòrdia de Déu, Mn. Antoni M. pot contemplar amb tot el seu esclat i per tota l’eternitat el rostre d’aquest bon Déu.

Mn. Antoni sabia estimar i fer-se estimar. Estimà Crist amb tot el seu cor, i el serví amb fidelitat. Alguns deien que fins i tot fins a ser escrupolós, però puc dir, amb tots els anys que vam treballar junts, que el que de debò vivia era expressió d’un cor delicat i fidel a la missió que Déu li havia encomanat. No volia dir res que no fos el que Déu volia, i fins i tot deixava de donar les seves explicacions personals a tantes i tantes temàtiques complexes, amb la genialitat d’un veritable savi –alguns de Vic l’anomenaven el segon Balmes--, perquè no volia enfosquir amb els seus plantejaments els ensenyaments de l’Església. Volia donar Crist i el seu magisteri, amb la seva docència.

A l’Evangeli hem contemplat la pesca miraculosa. Tota la nit fent feina sense cap fecunditat. Només en obeir la veu del Mestre fan realitat aquella pesca que superava qualsevol expectativa. Tot això és una imatge que sense Crist no ens en sortirem. Crist és qui fa fecunda la nostra vida, la nostra feina. Però perquè això s’esdevingui, cal fiar-se de Crist, com van fer els deixebles, cal abandonar-se, i en fer-ho, succeeix, d’una banda, la gran pesca, i de l’altra, adonar-se que aquell que els ha manat de tirar les xarxes a la dreta de la barca és el Senyor. Només qui s’abandona, qui obeeix, és capaç de veure Crist, de descobrir-lo. Aquesta és l’actitud del nen.

En començar la cerimònia, el degà de la catedral de Vic, Mn. Joan Mir, en representació del bisbe de Vic, ha fet una semblança de Mn. Antoni M. Oriol. Tot el que ha dit és ben conegut de la figura del mossèn. Tanmateix, essent tan savi, alhora era la persona més humil que he conegut. Savi, sant i humil. Gaudia de tot, és deixava portar i dir les coses, no s’imposava mai. Quan vam començar a treballar junt m’impressionava com em feia de mestre, com em corregia. Li presentava els meus escrits, amb moltes mancances, i ell, sense humiliar, em deia:  què et sembla si això ho formulem d’aquesta altra manera? O no penses que potser quedaria més clar si ho escrivim així?

Aquesta humilitat cridava l’atenció en veure com assistia a qualsevol conferència, on posava atenció, prenia apunts i estava sempre disposat a aprendre. No anava de savi, sinó de nen que sap que no ho sap tot. Més d’una vegada li vaig sentir dir que el veritable savi no pot ser més que humil, i ell ho va fer realitat a la seva vida.

Aquesta mateixa humilitat és el que feia que fos savi i es fes estimar. De fet, ja sant Agustí afirmà que la humilitat és la casa de la caritat, i cal afegir que també és la llar de la veritat. Això feia que al seu costat hom se sentís important, escoltat i ajudat. El mossèn no tenia prejudicis, fou valent en les seves decisions i conviccions, i de molt fàcil convivència. Vam treballar molts i molts anys junts, i mai no ens vam enfadar.

Mn. Antoni M. Oriol ha mort el dia de Sant Jordi, a la setmana també de la Mare de Déu de Montserrat. Penso que és un regal de Déu, ell que tant va estimar la nostra estimada terra catalana, que la vivia com a veritable pàtria. La va defensar, i ens va ensenyar a molts estimar-la més encara. Estimà Catalunya amb passió i deler i contribuí a fer-la estimar. Demanem als nostres patrons, a Santa Maria de Montserrat i a Sant Jordi que portin Mn. Antoni M. Oriol davant Déu Trinitat, a qui tan fidelment serví en aquesta terra, perquè gaudeixi per sempre de la nostra pàtria definitiva".


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIVENDRES, 12 D'OCTUBRE

65a JORNADA GENERAL DE L’ACCIÓ CATÒLICA OBRERA AMB EL LEMA “ANEU PER TOT ARREU I DONEU FRUIT”. Lloc: col·legi Salesians Sant Joan Bosco, Pg. Vall d’Hebron, 258, Barcelona. Hora: 9.30 h

DISSABTE, 13 D'OCTUBRE

OBRA DE TEATRE “POBRECITO FRANCISCO DE ASÍS”. Obra de teatre sobre Sant Francesc d'Assís, adreçada a tos els públics, amb dos actors, un com a Francesc i l’altre que arriba a donar cos a 12 personatges. És un obra interactiva, dinàmica, i contundent en el seu missatge, narrat en llenguatge actual. Lloc: Caputxins d’Igualada, c. Caputxins, 66, Igualada. Hora: de 17.30 a 19.30 h

DIUMENGE, 14 D'OCTUBRE

CANONITZACIÓ DE PAU VI, ÒSCAR ROMERO I ALTRES BEATS. Lloc: Plaça de Sant Pere, Ciutat del Vaticà. Hora: 10.15 h



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.