Adhesió al Pacte Nacional per al Dret a Decidir d’entitats catòliques i d’inspiració cristiana

Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, que havia estat aprovat pel nostre Parlament i ratificat per les Corts de l’Estat i per referèndum del poble de Catalunya.

El pensament social de l’Església il·lumina aquesta realitat amb l’afirmació del poble com a subjecte de l’autoritat política, amb la defensa la democràcia com a sistema i amb el reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions, entre els quals el de l’autodeterminació.

Els bisbes de Catalunya, a Arrels Cristianes de Catalunya (1985) declaraven: “L'existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l'exercici dels (seus) drets”. Més tard, en el document Al servei del nostre poble (2011), afirmen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu... defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia.”

Així, doncs, en continuïtat amb la trajectòria d’arrelament al país i des del principis enunciats, les entitats sota-signants ens adherim al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya per un bon nombre de forces polítiques i entitats de la societat civil.

Barcelona, octubre 2013