• Diumenge de la Paraula i IV Setmana de la Bíblia
  • Kenya: La campanya de Quaresma se centrarà en una bona gestió de la creació
  • Seminari "L’acompanyament a la persona reclusa"
  • Líbia: després de Berlín creix l'esperança de pau
  • Aplec de docents cristians al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
  • Cent anys del naixement de Chiara Lubich
  • "Mitjans de comunicació i proximitat": Comença la 24a Jornada de Sant Francesc de Sales a Lourdes
  • L’interior de la Sagrada Família, protagonista de l’acte central de la Setmana de la Bíblia
  • 55enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura
  • Ordenació presbiteral de Mn. Antoni Coll i Casals a la Catedral de Girona

El Papa Francesc, un perfil personal

Jorge Mario Bergoglio, des d'ahir Papa Francesc, era arquebisbe de Buenos Aires. Ferm defensor de la vida i de la família, sempre al costat dels pobres, humil però enèrgic, i amant de la música i el futbol. Així és el nou pontífex.

Flama.info, 14 març 13

Una persona senzilla

El cardenal Bergoglio és conegut al seu país per portar una vida molt austera. Vivia sol en un apartament senzill, en el segon pis de l'edifici de la Cúria, al costat de la Catedral, i va ser un enèrgic defensor dels argentins durant la crisi econòmica i social que l'any 2001 va derivar en la renúncia de Fernando de la Rúa. Se sap que acostumava a tenir cura personalment de sacerdots ancians i malalts de la diòcesi de Buenos Aires i fins i tot ha passat nits senceres oferint assistència als hospitals de la seva ciutat i a centres de drogodepenents.

Sempre va tractar de mantenir-se allunyat de les càmeres i conservar un perfil baix; a Buenos Aires viatjava en transport públic com qualsevol sacerdot, sempre vestint sotana. Sovint confessava a la Catedral de Buenos Aires com un prevere més, i ha tractat de no tenir una gran presència als mitjans de comunicació.

En els seus viatges a Roma va mantenir aquest mateix perfil i era freqüent veure'l amb un barret negre sense lluir la cridanera vestimenta dels purpurats. Quan va ser creat Cardenal, no es va comprar una vestimenta nova, sinó que va ordenar arranjar la que usava el seu antecessor l'Arquebisbe Quarracino.

Els seus amics asseguren que és un apassionat lector de Dostoievski, Borges i autors clàssics, li agrada de l'òpera, el tango i el futbol. És simpatitzant del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro.

Una família humil

Va néixer a Buenos Aires, capital d'Argentina, el 17 de desembre de 1936. És un dels cinc fills de Mario Bergoglio, un exempleat ferroviari, i Regina Sívori, mestressa de casa. Els seus veïns els recorden com una família de quatre fills, "molt humil", "de molta feina", com la majoria dels veïns de Flores, una barri de l'àrea centre-oest de la capital argentina. Destaquen també que el jove Jorge Mario era molt estudiós.

Als 21 anys va caure greument malalt, no li detectaven el mal i va pensar que es moria. Finalment, li van diagnosticar una pulmonia severa i va haver de ser sotmès a una ablació de la part superior del pulmó dret. Tot i així té una bona salut, gràcies al seu estil de vida auster.

Va estudiar química industrial i, ja diplomat en una escola de l'Argentina, va ingressar al seminari arxidiocesà de la Immaculada Concepció, al barri de Vila Devota, d'on al cap de tres anys -el 11 de març de 1958 - va passar al noviciat de la Companyia de Jesús.

Després de cursar estudis d'humanitats a Xile el 1960, va tornar a Buenos Aires i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i després la de Teologia al Col·legi Màxim "Sant Josep", de Sant Miquel, de la Companyia de Jesús. Entre 1964 i 1965 va ser professor de Literatura i de Psicologia al Col·legi de la Immaculada, a la província de Santa Fe, i el 1966 va ensenyar aquesta matèria en el col·legi del Salvador, de Buenos Aires.

Sacerdot jesuita

El 13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús per Mons. Ramon José Castellano, arquebisbe emèrit de Còrdova. En el curs de 1971 va fer la tercera provació a Alcalá de Henares (Espanya), i el 22 abril 1973 va fer la professió perpètua. Durant els anys 1972-1973 va ser mestre de novicis a la residència jesuïta de Vila Barilari, professor a la Facultat de Teologia i Consultor de la Província jesuïta, després, rector del Col·legi Màxim Sant Josep, i el 31 juliol 1973 va ser nomenat superior provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina, càrrec que va exercir durant sis anys. El març de 1986 es va traslladar a Alemanya per concloure la seva tesi doctoral, i en tornar a l'Argentina els seus superiors el van destinar al Col·legi de El Salvador, a Buenos Aires, d'on va passar a l'Església de la Companyia de Jesús, a la ciutat de Còrdova, com a director espiritual i confessor.

El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.

A la Santa Seu és membre de les Congregacions per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, és membre del Comitè de la Presidència del Pontifici Consell per a la Família i del Consell Post Sinodal, i conseller de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.

El seu lema episcopal és: "Miserando atque eligendo".

Un cardenal fort

Va ser president de la Conferència Episcopal Argentina entre 2005 i 2011. En diverses ocasions va criticar fortament la corrupció i el tràfic de persones amb imatges contundents: "Es cuida millor un gos que aquests esclaus nostres". O "l'esclavitud està a l'ordre del dia, hi ha nois en situació de carrer des de fa anys, no sé si més o menys, però n'hi ha molts". Va recordar que "hi ha noies que deixen de jugar a les nines per entrar a la prostitució, perquè van ser robades, venudes o traïdes" i va criticar fortament el "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i ignorar els drets dels infants a néixer "i ha afirmat:" l'avortament mai no és una solució".

En acomiadar-se de la presidència de la Conferència Episcopal Argentina, el 2011, va fer un repàs a la situació de l'Església. Sobre els laics, va afirmar que corren perill de "clericalització" i que és més fàcil ser escolà que protagonista.


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

MONOGRÀFIC
Agenda

DIMECRES 22 DE GENER

55 JORNADES DE QÜESTIONS PASTORALS AMB EL TEMA “DÉU T’ESTIMA! L’ANUNCI MÉS GRAN ALS JOVESDies: 21 i 22. Organitza: Centre Sacerdotal Rosselló. Lloc: Castelldaura, Carretera de Sant Pere de Premià s/n, Premià de Dalt. Hora: 10.45 h  

DIJOUS 23 DE GENER

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ALS 25 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE. AMB FIDELITAT I AMB LLIBERTAT, DE MONTSERRAT COLL I AURELI ORTÍN. Acte presidit per Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona. Lloc: Casa dels Concilis, c. de les Coques, 1C, Tarragona. Hora: 19 h

DISSABTE, 15 DE FEBRER

RECÉS DIRIGIT PER MN. JOAN COSTA A CAN MASRIERA (SANT ANDREU DE LLAVANERES). Organitzat per Metges Cristians de Catalunya i la Federació de Cristians de Catalunya. Hora: 10.30 h i les 18.00 h. Dinar (15 euros). Més informació: 93 363 03 64.

Diumenge de la paraula
IV Setmana de la Bíblia
26 de gener - 1 de febrer de 2020



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.