Daniel Arasa: "La col·laboració d'experts externs als dicasteris vaticans demostra una obertura al món"

El periodista català, Daniel Arasa, fill del també periodista Daniel Arasa Favà, ha estat nomenat Consultor del Dicasteri per a les Comunicacions, un departament de la Cúria Romana. Arran d'aquest nomenament, publicat oficialment per la Santa Seu el dimarts 9 de març passat, l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, ha conversat amb Arasa sobre la tasca que desenvoluparà a dintre d'aquest Dicasteri i sobre la importància de la comunicació a l'Església.

Redacció, 16 març 21

Com ha rebut aquesta notícia i quan li van comunicar?

El fet que el Papa m'hagi demanat de col·laborar és un honor que accepto amb alegria i humilitat. A finals de gener passat, vaig rebre una breu comunicació personal del Prefecte del Dicasteri Vaticà per a les Comunicacions, el laic Paolo Ruffini, en la qual em comunicava que havien fet la proposta del meu nomenament. Unes setmanes més tard, cap a finals de febrer, vaig rebre una carta oficial signada pel Secretari d'Estat del Vaticà, el Cardenal Pietro Parolin que, a nom del Sant Pare, m'informava del nomenament. La carta estava signada l'1 de febrer del 2021. Com sabeu, la publicació oficial va sortir al Butlletí de la Sala Stampa el 9 de març passat.

Creu que podrà aportar a aquest Dicasteri tots els seus coneixements i la seva gran experiència com a Degà de la Facultat de Comunicació Social Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu i el fet d'haver format part de l'equip de comunicació de diverses Jornades Mundials de la Joventut (JMJ)?

És una tradició, que em sembla molt positiva, que el Sant Pare i la Cúria demanin la col·laboració d’experts externs per contribuir en els àmbits de treball propis dels diversos dicasteris: teologia, litúrgia, dret canònic, arqueologia, educació catòlica o, com en el meu cas, el vessant comunicatiu. Aquest fet demostra una obertura al món i un desig de millorar el servei que la Cúria romana proporciona al Papa i a les diverses esglésies locals.

El fet de treballar des de fa 20 anys a una Facultat de Comunicació de l’Església és certament un factor positiu i en el fons és un reconeixement a la tasca de formació que portem endavant. L’experiència professional de col·laborar a les JMJ ha estat molt enriquidora humanament, professionalment i espiritualment. A més, el treball universitari, que t’obliga a reflexionar, permet comprendre més profundament les tendències de la societat i les possibles adaptacions que el missatge cristià, que és permanent, ha d’assumir.

Personalment, espero que la meva contribució i la dels meus companys consultors sigui la d'aprofundir en una cultura de la comunicació a l’Església tan important avui dia. Això significa moltes coses: professionalitat, trasparència, proactivitat i, sobretot, formació en comunicació.

Quina serà la seva funció?

Un consultor extern, com és el meu cas, no està en el dia a dia de la feina del Dicasteri, més aviat és oferir la nostra contribució en aspectes puntuals o temes i iniciatives regulars que es fan i porten endavant des del Dicasteri.

El Vaticà és troba enmig d’un llarg procés de reforma, també en el sector de la comunicació, i hi ha moltes coses que estan ja en marxa, com la integració de les diverses redaccions i canals comunicatius, que no depenen dels consultors. Crec que es fan ja moltes coses positives, com ho demostra el fantàstic treball quotidià que fa el servei de Vatican News.

Segur que des del Dicasteri ens donaran criteris per saber com ajudar cada vegada millor. Jo, personalment, no tinc una bola de vidre amb la solució per a tot...

Quines persones formen aquest Dicasteri? De quines procedències són?

Aquest Dicasteri compta amb membres (quasi tots bisbes, menys 3), superiors (quasi tots professionals que treballen en la comunicació vaticana) i consultors, aproximadament una dotzena, externs, en el qual ara m'hi incorporo.  

Per consultar tots els que formen part del Dicasteri: https://www.comunicazione.va/it/chi-siamo/struttura/consultori-del-dicastero-per-la-comunicazione.html

Quins seran els seus eixos principals com a consultor d'aquest Dicasteri? Hi ha algun aspecte que li agradaria potenciar més o té alguna proposta per plantejar-los?

El nomenament és massa recent com per poder dir moltes coses. Certament, com deia, el meu bagatge professional mostra la importància de la formació en comunicació de les persones que dirigeixen i treballen per l’Església, a tots els nivells: bisbes, sacerdots, diaques, religiosos, religioses i laics. La formació tècnica és important, però jo penso més en una formació estratègica i cultural, que té més impacte i respon molt a les necessitats d’una societat amb profundes ferides antropològiques, com va explicar molt bé el Papa a la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. Òbviament, la formació requereix un gran esforç en temps, persones i diners.

Quina opinió té pel que fa a la Comunicació de l'Església dins de la societat en general? Creu que es pot millorar? A vegades els mitjans generalistes només es fan ressò d'aspectes negatius i en canvi no difonen la gran tasca social i pastoral que fan moltes entitats d'Església d'arreu del món. Què en pensa?

És molt difícil generalitzar. La discussió requeriria molt de temps. No podem exigir als mitjans generalistes o comercials que facin bé, o millor, la seva feina, si els nostres mitjans no fan bé la seva. I segurament podem millorar molt. Els mitjans de l'Església, normalment més petits i amb pocs mitjans, no han de buscar habitualment la competència amb els generalistes pel que fa a la rapidesa de la informació, les notícies d'última hora, sinó en la interpretació, en el context, en el sentit. I això, de nou, està molt lligat a l’aspecte formatiu.

Al llarg del pontificat del papa Francesc, hem observat la seva proximitat i la seva senzillesa en la manera d'actuar. Creu que aquest fet ha servit per apropar més l'Església a la societat en general?

Sens dubte! Ell n’és plenament conscient i reconeix els riscos que això comporta, però ens dona un gran exemple. Alegria i misericòrdia són dues paraules que venen de seguida a la ment quan un pensa com el papa Francesc presenta el missatge de l’Evangeli al món actual, i això és molt necessari.

Quina incidència creu que ha de tenir la Doctrina Social de l'Església en la Comunicació de la Santa Seu?

No soc un expert en Doctrina Social de l’Església, però em sembla evident que ha d’estar-hi sempre present. De vegades serà més directament, altres d’una forma més implícita. Les temàtiques de les quals parla constantment el Sant Pare, ajudat en la difusió pel Dicasteri de les Comunicacions, estan constantment amarades d’aquesta doctrina: immigració, pau, pobresa, igualtat, defensa de la dignitat de la dona, entre d'altres.


FLAMA, Agència Cristiana de Notícies.

Tancar