Guarició de malalts a Genesaret

(Mt 14,34-36)

    ⁵³ Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. ^* 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. ⁵⁵ Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. ⁵⁶ A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. ^* I tots els qui el tocaven quedaven curats. ^* 

Gn 1,1-19

 ¹ Al principi, Déu va crear el cel i la terra. ² La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
    ³ Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. ⁴ Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. ⁵ Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
    ⁶ Déu digué:
—Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
    ⁷ I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. ⁸ Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
    ⁹ Déu digué:
—Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. ¹⁰ Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
    ¹¹ Déu digué:
—Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. ¹² La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
    ¹³ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
    ¹⁴ Déu digué:
—Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, ¹⁵ i que des de la volta del cel il·luminin la terra.
I va ser així. ¹⁶ Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. ¹⁷ Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, ¹⁸ governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
    ¹⁹ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

Salm 104, 1-2a.5-6.10 i 12.24 i 35c.

  ¹ Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!
Vas revestit d’honor i majestat,
    ² t’embolcalla la llum com un mantell.
 
    ⁵ Assentares la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
    ⁶ La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.

    ¹⁰ De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.
    ¹² A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.


    ²⁴ Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.

    ³⁵ Beneeix el Senyor, ànima meva.
Al·leluia!