Mort de Joan Baptista

(Mt 14,1-12)

    ¹⁴ L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes ^* en va sentir parlar. Alguns deien: 
     —És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
    ¹⁵ D’altres deien: 
     —És Elies. ^* 
     I d’altres: 
     —És un profeta, semblant als antics profetes. ^{* 
    16} Herodes, sentint tot això, deia: 
     —És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. ^{* 
    17} En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, ^* a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. ^* 18 Joan deia a Herodes: 
     —No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. ^{* 
    19} Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, ²⁰ perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
    ²¹ L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit ^* i als prohoms de Galilea. ²² Durant el convit entrà la filla d’Herodies ^* a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: 
     —Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
    ²³ I li féu aquest jurament: 
     —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ^{* 
    24} La noia va sortir i preguntà a la seva mare: 
     —Què haig de demanar? 
     Ella li respongué: 
     —El cap de Joan Baptista. 
    ²⁵ La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà: 
     —Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. 
    ²⁶ El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ²⁷ Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. ²⁸ Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
    ²⁹ Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura. ^* 

He 13,1-8

¹ Persevereu en l’amor fratern. ² No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. ³ Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. ⁴ Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters. ⁵ Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. ⁶ Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?

    ⁷ Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu el resultat de la seva vida i imiteu la seva fe. ⁸ Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles.

Salm 27,1.3.5.8b-9.

  ¹ El Senyor m’il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?

    ³ Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no tindrà por;
per més que em declarin la guerra,
jo em sentiré confiat.

    ⁵ Ell m’amaga al seu recer
el dia de la desgràcia;
m’encobreix al fons de la seva tenda,
em porta dalt la roca inaccessible.

    ⁸ «Busqueu la meva mirada!»
Buscar-la és el que vull, Senyor.

    ⁹ No m’amaguis la mirada,
no t’indignis fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut.
No em deixis abandonat,
Déu meu, salvador meu.