L’almoina

    ¹ »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ^* ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. ^{* 
    2} »Per tant, quan facis almoina, ^* no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites ^* a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.³ En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴ perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. 

La pregària

(Lc 11,2-4)

    ⁵ »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places ^* perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶ En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, ^* tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

El dejuni

    ¹⁶ »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. ^* En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷ En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸ perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Jl 2,12-18

¹² «Però ara —diu el Senyor—,
convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor.»
    ¹³ Esquinceu-vos el cor, i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l’amor,
i que es desdiu de fer el mal.
    ¹⁴ Qui sap si se’n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!

    ¹⁵ Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l’assemblea,
    ¹⁶ reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
    ¹⁷ Que els sacerdots, servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin:
«Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat a l’escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
“On és el vostre Déu?”»

    ¹⁸ El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble.

2Co 5,20-6.2

²⁰ Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! ²¹ Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.

 ¹ Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n’heu rebut. ² Ell diu: T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Salm 51,3-6a.12-14 i 17.

 ³ Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.
    ⁴ Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.

    ⁵ Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
    ⁶ Contra tu, contra tu sol he pecat.

    ¹² Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
    ¹³ No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
    ¹⁴ Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.

    ¹⁷ Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.