Aquesta beatificació se celebrarà aplicant les disposicions del Papa Benet XVI que ha establert que les canonitzacions se celebrin habitualment a Roma, però que les beatificacions es facin a les Esglésies locals en les quals varen viure les persones beatificades.

El sacerdot Josep Samsó i Elias va néixer a Castellbisbal el 17 de gener de 1887. Durant la seva infància residí a Rubí, on fou alumne del col·legi dels Germans Maristes. Més endavant la seva família es traslladà a Sarrià (Barcelona) i l'any 1900 Josep Samsó ingressà al Seminari de Barcelona on cursà els estudis eclesiàstics que va completar a la Pontifícia Universitat de Tarragona, on obtingué el grau de doctor en teologia.

Després de servir durant uns anys les parròquies d'Argentona (Maresme) i de Mediona (Alt Penedès), l'any 1923 fou traslladat a la parròquia de Santa Maria de Mataró, de la qual en fou rector fins a la seva mort, l'any 1936.

Empresonat per la seva condició de sacerdot el 30 de juliol de 1936, va romandre a la presó de Mataró durant un mes. El seu captiveri acabà amb el seu assassinat al cementiri de Mataró el dia 1 de setembre de 1936. Morí perdonant els seus executors i amb una gran exemplaritat cristiana. Per aquesta raó, el doctor Samsó serà beatificat com a màrtir.

A la parròquia de Santa Maria de Mataró, el doctor Samsó portà a terme una gran activitat religiosa, en la qual va destacar la seva dedicació a la catequesi. El bisbe de Barcelona Manuel Irurita va manifestar en diverses ocasions que el doctor Samsó era el primer catequista del bisbat”. I el que fou bisbe de Segòvia i expert en catequesi, doctor Daniel Llorente, va declarar que “el doctor Samsó tenia a la seva parròquia de Santa Maria de Mataró el catecisme més ben organitzat de tot l'Estat”.

La carta dels tres bisbes de la província eclesiàstica de Barcelona – que també firma Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona- fa un resum de la vida i l'apostolat del doctor Josep Samsó i conclouen el seu document amb aquestes paraules: “Demanem a Déu que la seva glorificació redundi en fruits de vida cristiana a les nostres diòcesis i en fruits d'imitació de les virtuts personals i apostòliques de les quals ell ens en donà tan alt exemple. De manera especial, ens sembla que el perdó amb el que morí ens demana ser sempre, i especialment en les actuals circumstàncies del nostre país, promotors d'aquell esperit de perdó i de reconciliació que sempre ha caracteritzat els millors seguidors de Jesucrist”.