• Sant Joan de Déu estrena vídeo per sensibilitzar sobre l'exclusió social
  • Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua per crims de guerra i genocidi
  • L'ONU condemna l'atac mortal a Tuz Jurmato, a l'Iraq
  • Fr. José María Sainz ha estat reelegit Vicari provincial dels Franciscans
  • Anuncien la data, relator i secretaris del Sínode sobre els joves
  • “Fent visibles els invisibles”
  • La visita imminent del Papa genera entusiasme i expectativa entre els birmans
  • Líders religiosos demanen contribuir a la reducció de la pobresa i la indigència
  • El papa Francesc critica durament les colonitzacions ideològiques: Són una blasfèmia
  • Es presenta la II Setmana de la Bíblia a Catalunya

"El necessari equilibri entre Fe i ciència, eix central de la VII trobada de professionals catòlics de Poblet"

La reflexió al voltant de la veritat científica i la seva participació o contradicció en la veritat divina va ser l’eix central de la VII Trobada professionals i intel·lectuals catòlics de Poblet entre el 10 i l’11 de novembre passat, que aquest 2017 plantejava la pregunta: La ciència actual és compatible amb algunes de les formulacions de la fe cristiana?

Meritxell Roselló per a Flama.info, 15 novembre 17

Aquest any la jornada va començar el vespre del 10 de novembre, amb la participació en la litúrgia del monestir i amb un concert de clarinet d’Oriol Romaní. El programa de ponències es va dur a terme el dissabte 11 de novembre al matí i a la tarda, que va comptar amb la presència d’importants acadèmics que complien la condició de creients i científics. L’Abat de Poblet, Octavi Vilà va donar la benvinguda als participants amb unes paraules de Sant Joan Pau II: “La veritat científica, és en si mateixa participació en la Veritat divina, pot ajudar a la filosofia i a la teologia a comprendre cada vegada més plenament la persona humana i la revelació de Déu sobre l'home.”

Cristòfol Trepat un dels organitzadors permanents d’aquesta trobada va ser l’encarregat de presentar al primer ponent, Dr. Javier Montserrat, jesuïta i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, la seva línia d’investigació s’ha centrat en la  teoria de la ciència aplicada a les ciències humanes. El Dr. Montserrat amb una ponència molt completa i profunda va dissertar al voltant de la gran qüestió respecte si l’Univers podria ser Déu com origen o bé, un  món sense Déu.

En la seva ponència va abordar aquestes qüestions realitzant una introducció hermenèutica, entesa com “la construcció que l’home realitza per donar sentit a la seva vida”. El professor Montserrat explicant l’evolució hermenèutica del pensament científic es va referir a la coexistència del teisme, la veritat de Déu, creador de l’univers, que ha estat sustentada pel paradigma greco-romà fins a l’actualitat; i amb l’ateisme, que neix amb la modernitat el s.XVI i la ciència moderna que parteix de “l’univers i una forma de viure sense Déu”. En aquest sentit va posar molt d’èmfasi en el canvi actual  “d’una modernitat dogmàtica a una modernitat crítica, en què ha jugat un paper important l’evolució de la ciència”. En el trànsit d’una modernitat dogmàtica amb una imatge de l’univers mecànica clàssica, on totes les coses passen per determinació, a una modernitat crítica a partir de l'univers quàntic, caracteritzat per una metafísica ambivalent. Aquesta ha portat a “una cultura de la incertesa ,en què coexisteix la hipòtesi plausible d’un univers fundat per una divinitat i també, la hipòtesi d’un univers sense Déu argumentades per la raó científica i filosòfica”, segons el Dr. Montserrat. Aquesta cultura de la incertesa dintre de la modernitat crítica actual imposa una vivència del silenci de Déu que pot produir “un desconcert existencial davant l’acció divina, des de la visió creient, com també un desconcert existencial, en què des de la no-creença pot portar al replantejament de la possible existència de Déu.”  Finalment el Dr. Montserrat va apel·lar que el silenci de Déu, manifestat en la història podria tenir sentit per l’home actual,  en comportar un pla de salvació per l’home, això explicaria com actualment “ha crescut una religiositat interior davant el dramatisme de la vida.” També va recordar que el pla de salvació del Déu ocult i alliberador que ofereix el cristianisme necessita una “nova reinterpretació hermenèutica del pensament cristià.”

El segon ponent, el Dr. Ramon Maria Nogués, sacerdot, escolapi i catedràtic emèrit d’antropologia biològica de la UAB, va abordar el tema de “Ciència i  Fe” des de la capacitat dels éssers vius de conèixer la realitat. En aquest sentit va afirmar que els humans tenim una capacitat més complexa de conèixer que “es deu a la capacitat de raonar que li dóna a la vegada la capacitat científica i tècnica”, va recordar. La seva ponència es va centrar en el debat permanent sobre el coneixement de la realitat, en què el Dr. Nogués va mostrar les diverses hipòtesis que ha mantingut la ciència respecte la capacitat de conèixer la realitat. Respecte la sospita de si és pot conèixer tot va afirmar “el nostre cervell és poc fiable i limitat per conèixer tota la realitat” i va posar l’exemple que “els humans només podem conèixer en tres dimensions, però els físics parlen de fins a 16 dimensions per conèixer la realitat.” La seva intervenció va anar acostant-se al tema de conèixer les veritats simbòliques “ per connectar un cervell limitat i una realitat enigmàtica”. Per això va emfasitzar que “és difícil una evolució de la ciència sense un context de Misteri.” Des d’un punt de vista més científic va mostrar que el cervell humà respon a “programacions conductuals de supervivència”, tenint un “automatisme per sobreviure”. Respecte la racionalitat més científica i tecnològica, que impera en l’actualitat, va recordar com els llenguatges simbòlics “són vertaders i que representen una manera de veure el món”. En aquest sentit va explicar que les coses importants a la vida es diuen en una metàfora, per exemple “una declaració d’amor es pot dir amb una metàfora.” En la part final de la seva intervenció va exposar alguns capítols controvertits, en com la doctrina social de l’Església s’ha quedat en un model molt greco-romà una mica arcaic sense entrar en l’espiritualitat, o bé els models religiosos arcaics de salvació com “la imatge de Déu lluitant  amb el dimoni”, del pecat i que per tant, potser caldria “reescriure el model de Redempció” des d’una antropologia cultural, religiosa, etc”, va concloure Nogués.

Després del dinar a l’hostatgeria externa i d’una visita a l’interior del monestir, el Dr. Francesc Torralba va actuar com a moderador de les ponències de la tarda. Es van escoltar dues experiències de vida de dos professionals del camp de la ciència i des de la seva condició de creients. La primera intervenció va ser de la metgessa i directora de l’Institut de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, la Dra. Montserrat Esquerda, que va abordar sobretot el seu viure entre el “conflicte” entre la fe i els coneixements mèdics, tot explicant que històricament  Fe i medicina sembla que hagin estat àmbits separats, tanmateix segons ella “la Fe té una dimensió dintre la salut.”Per la Dra. Esquerda, la medicina contacta amb les grans qüestions de la vida, però sobretot això és palpable “quan algú cau en una malaltia greu”. Segons la seva experiència davant aquestes situacions o davant la mort arriben les preguntes de sentit i també, l’experiència de transcendent, és a dir “la trobada amb l’altre” que ella ha viscut en diverses ocasions. La Dra. Esquerda va acabar a una frase del teòleg Paul Claudel: “Crist no ha vingut a explicar el patiment ni a eradicar-lo, sinó a emplenar-lo de la seva amorosa presència.”

Per la seva banda, l’últim ponent el Dr. Marco Schorlemmer, científic del CSIC a l'Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i informàtic, va explicar que la seva recerca de Déu es basa amb el del “científic contemplatiu”. La seva experiència de Fe va arribar amb un viatge de feina als EUA, on va conèixer el llibre “The Tao is Silent”, escrit per un científic i com anys després va topar amb la meditació cristiana de John May, que continua realitzant al Campus de la UAB. Segons el Dr. Schorlemmer la indagació científica representa paciència, és compartida i representa una humilitat i per tant, “també són elements de contemplació”. La realitat mateixa és complexa té moltes formes i no és dual, per ell no hi ha una realitat que sigui més real que una i per tant, “és conscient de la dimensió Absoluta, que pugui brillar amb capacitat científica i de que es pugui fer ciència de forma contemplativa”, va afegir. Després del debat de les ponències, el Dr. Torralba va realitzar una síntesi de la jornada que hi ha d’existir “una necessitat de meditar la Fe en el paradigma contemporani actual, sense fer una reducció de la realitat.”

Novetats per la VIII Trobada

En ser consultat per l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA el Dr. Cristòfol Trepat va explicar que no tenen decidit el tema de la VIII Trobada però és “probable que el tema de la trobada del 2018 sigui la pregunta “¿Qui va ser Maria de Natzaret?”, però insisteixo,  que encara no hi ha res decidit, entre d’altres raons, perquè ens cal comptar amb ponents i comunicadors que acceptin l’encàrrec.”


 Imprimir Noticia |  Enviar a un amic |  Exportar a PDF |  Augmentar grandària Restaurar grandària Disminuir grandària

Opcions:

Agenda

Dissabte, 25

Nou Taller Monàstic a Montserrat el cap de setmana del 25 i 26 de novembre. En cas d'estar interessat, s'ha de trucar al 93 877 77 77 i demanar al P. hostatger que et guardi una de les cel·les que té reservades per aquesta trobada.

Diumenge, 26

TROBADA D’INICI DE CURS DE L’APOSTOLAT SEGLAR DE L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA. Ponència sobre “De Joan Pau II a Francesc: criteris d’eclesialitat i apostolat ‘en sortida’”. Organitza: delegació d’apostolat seglar de l’arquebisbat de Tarragona. A càrrec de: Mn. Jordi Vila, delegat d’apostolat seglar de l’arquebisbat de Tarragona. Lloc: Capella dels Dolors de l’Església Prioral de Sant Pere Apòstol, Reus. Hora: de 18 a 20 h.

Dimecres, 29

Portes obertes al Museu Bíblic de Tarragona. Acte inserit dins la Setmana de la Bíblia. Lloc: Museu Bíblic de Tarragona, c. de les Coques, 1-C, Tarragona. Hora: de 10 a 12 h i de 17 a 19 h



Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions institucionals
Tota la informació continguda en aquesta página és propietat de l'Agència Cristiana de Notícies Flama.info o bé d'altres mitjans, la qual cosa s'avisarà sempre. Per a qualsevol dubte entreu a l'apartat contacte/suggeriments.
© Copyright www.flama.info · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font.