Per tal de comprendre la naturalesa de les anomalies geofísiques que s'havien detectat calia programar una intervenció arqueològica. D'aquesta manera un nou conveni entre el Capítol de la Catedral (Arquebisbat de Tarragona), la regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica possibilità que el passat 28 de juny s'iniciessin els treballs arqueològics a la nau central de la Catedral de Tarragona. La codirecció dels treballs s'encarregà als arqueòlegs Imma Teixell (Ajuntament de Tarragona), Josep Maria Macias (ICAC) i Andreu Muñoz (Capítol de la Catedral). Els esmentats treballs es proposaven comprendre la dinàmica històrica de l'espai ocupat per la Catedral des de l'època romana fins a l'actualitat.

L'àrea triada per efectuar el sondeig fou l'espai integrat en la segona navada (comptant des de la portalada de la Catedral), just en un dels extrems longitudinals on s'iniciaven les anomalies geofísiques, en el punt on es podia suposar l'existència de la façana de l'hipotètic temple romà. Les mesures del sondeig venen definides per un rectangle de 10 m X 3,5 m. Els treballs arqueològics de camp finalitzaren el 28 de juliol.

Les conclusions preliminars a les que la intervenció ha arribat es poden sintetitzar en diferents punts:

1. Es constata l'existència del temple romà que presidí el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco. Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la catedral medieval id'acord amb les proves geofísiques2 el final de la seva estructura es troba a l'alçada del transepte. La seva amplada ocupa tota l'amplada de la nau central i gran part de les laterals. La modulació resultant permet afirmar que el temple tenia vuit columnes en la seva façana, era octàstil.

2. El temple cal emmarcar-lo cronològicament en un moment indeterminat del segle I dC. La intervenció no ha permès determinar el període exacte de la seva construcció.

3. Les estructures que han pogut ser localitzades corresponen a la part inferior de la fonamentació de l'edifici. Es distingeix una gran estructura (a la manera d'un gran mur amb una amplada aproximada de 1,80 m) formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts constructius i un nucli extens i regular d'opus caementicium i pedres unides amb morter que te una profunditat de 2,30 m amb una resistencia capaç de sustentar un edifici actual d'uns 37 metres d'alçada4. Aquest nucli descansa en un estrat compacte d'argiles i aquest, a la vegada, sobre la pròpia roca. La gran estructura formada per pedres irregulars, morter i diferents capes de reblerts podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l'escala de la façana del temple i probablement pot també actuar com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple.

4. No es pot verificar de manera absoluta que el temple trobat sigui el dedicat a l'emperador August però tota una sèrie d'evidències porten a considerar el fet des d'una alta probabilitat. És així que el temple és octàstil. També es troba envoltat per una plaça porticada que imita el programa arquitectònic del fòrum d'August de Roma presidit pel temple de Mars Ultor (Mart Venjador). En el decurs de l'excavació s'han trobat elements d'escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre com Luni-Carrara (Itàlia) o Giallo antico (Tunísia). Dos d'aquests elements decorats són de marbre proconès (Turquia). Sabem que l'emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l'hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d'August (post haec Hispanias petiit et Tarracone hiemauit, ubi sumpto suo aedem Augusti restituït), però desconeixem l'abast d'aquesta obra. S'han relacionat amb aquest fet dos capitells corintis de marbre del Proconès.

5. A partir de mitjan del segle V es documenten transformacions al recinte de culte iniciant-se un procés progressiu de desmantellament de les estructures arquitectòniques paganes. L'aparició d'un mur datat en el segle VI que descansa sobre el nucli d'opus caementicium de lafonamentació del temple romà evidencia que aquest ja ha estat desmantellat a l'època visigòtica amb l'objectiu de reaprofitar i comercialitzar els seus materials constructius. D'aquesta manera es produirà una radical transformació d'aquesta zona en un barri on devien conviure les edificacions eclesials, les civils i les domèstiques. La intervenció, en aquest sector, no ha propiciat cap evidència que pugui ser relacionada amb l'antiga catedral visigòtica que devia existir a la zona. Possiblement per que la situació d'aquesta edificació es situï en un espai indeterminat de l'extrem nord de la plaça.

6. Un fragment de ceràmica d'època omeia, datada entorn al segle VIII, i apareguda en els nivells d'amortització del mur visigòtic, assenyala el final d'aquest hàbitat.

7. No es documenta cap estructura o realitat arqueològica entre la última fase visigòtica i la baixa edat mitja. Aquest fet ens fa pressuposar que aquest tram de navada devia estar integrat en el projecte inicial de la catedral romànica o del seu urbanisme contigu.

8. Entre els segles XIII i XIV es documenta una fonamentació que podria servir per recolzar algun element de tanca provisional d'obres i un mur coincident amb la segona línia de pilars de la catedral que sosté, a la vegada, una canalera en opus caementicium que podria actuar com a infraestructura de drenatge per conduir les aigües pluvials coincident amb la tanca provisional de la catedral en el moment que resten per acabar les últimes navades fins a la portalada a finals del segle XIII i inicis del segle XIV.

9. Finalment s'ha pogut documentar la originalitat del paviment medieval realitzat seguint la tècnica de l'opus sectile5 amb pedra de Santa Tecla, Llisós i marbre de Carrara. L'enllosat recolza sobre un llit de morter de calç i unit per pressió lateral entre les diferents peces. El nivell preparatori del paviment va propiciar ceràmica romana, vidriada medieval i una moneda de Jaume I. L'absència d'altres tipus de ceràmica com la de Manises ens fa considerar que el paviment fou construït en el segle XIV.

Les excavacions coincideixen, per un temps, amb l'execució de la quarta fase de restauració de la catedral, iniciada a principis del mes de juny passat i que és previst que s'acabi a finals de l'any 2011, la qual cosa farà possible la instal·lació del nou orgue que està construint una prestigiosa empresa holandesa. El pressupost total per aquestes intervencions ascendeix a 3'9 milions d'euros, que es finançaran a través de l'1% del Ministeri de Cultura. Aquesta és la fase més esperada i costosa de les que s'han dut a terme fins ara, des que va començar a executar el Pla director, ja fa catorze anys.