Mons. López Llorente va inscriure la consagració en una relació personal de seguiment a Crist i de donació a Déu “amb totes les conseqüències”. Per això va subratllar la importància de “l'oració feta contemplació, deixant-se configurar amb Crist en la seva manera d'estimar i de patir”. D'aquesta unió flueix la missió que el bisbe demana als consagrats en l'Església diocesana: “sigueu testimonis en el món de la comunió de Crist amb els homes”.

Durant l'homilia, també va definir els vots com “una opció que allibera la persona perquè desenvolupi totes les potències cap a Déu, i, d'Ell, cap als germans”, i va concloure assegurant que Déu els crida de nou i els beneeix amb seva gràcia. En el moment de l'ofertori, diverses consagrades van entregar al bisbe un exemplar de constitucions i tres roses, signe de la ofrena dels respectius carismes a Déu i a la Diòcesis.