En la presentació intervendran Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva; Antoni López Quiles, autor de la recopilació i del treball introductori d'aquest llibre; i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa en valencià.

"Sembrant la vida. Poesia i compromís" inclou les poesies aplegades sota el títol "El poema de la terreta" i altres composicions líriques representatives d'una poesia que, des d'una ineludible adscripció romàntica, pren en Vinyes una certa orientació parnassianista amb notes impressionistes, que el configuren amb un estil propi dins d'aquell grup dels “Poetes de l'Esperança”. El llibre inclou també un apèndix amb els articles en valencià que va publicar als anys 30 a "El obrero setabense" i al setmanari d'orientació democràtacristiana i valencianista Acció.

Vinyes està qualificat com un testimoni significatiu del diàleg entre l'Evangeli i la cultura valenciana en la primera mitat del segle XX.

Gonçal Vinyes Masip (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936) forma part del grup de preveres que, a partir de la Renaixença, realitzen una intensa activitat cultural de recuperació històrica. La recerca persistent en els arxius i el treball de camp arqueològic són els instruments d'investigació que fa servir per a descobrir la pròpia identitat històrica valenciana i en ella la pròpia identitat de l'Església.

Vinyes, a més, eixampla la seva tasca cultural en el periodisme i la poesia. És en aquest darrer camp, el de la creació poètica, on Vinyes destaca com a membre d'una generació de poetes que, inserits en un ambient social poc procliu als postulats literaris valencians i menys encara vinculats a la fe catòlica, treballen per a divulgar al poble valencià la confiança en la possibilitat de recuperar una societat que ells consideren més justa i més valenciana. “A més de Vinyes, en formen part els preveres Miret i Genovés: són els “Poetes de l'Esperança”, segons ha indicat l'investigador i autor de l'estudi introductori de Sembrant la vida, Antoni López.

Gonçal Vinyes Masip fou ordenat prevere en 1906. Tota la seva activitat pastoral la realitzà en la seva ciutat natal participant activament en diferents entitats religioses de caràcter devocional i social, com ara la Joventut Catòlica o les Conferències de sant Vicent de Paül. Alhora, desplegà una intensa labor cultural, especialment en el camp de la investigació històrica, tant a nivell de recerca de documentació –amb fites destacables com el descobriment de la partida de baptisme del pintor Josep Ribera- com en les excavacions arqueològiques: la Cova negra, la Bastida de les Alcusses, entre altres.

En 1930 va assumir la direcció del setmanari "El obrero setabense", portaveu del catolicisme social, des d'on es mostrà ben sensible a les reivindicacions valencianistes. Fou en aquesta mateixa època quan començà a escriure poesia en valencià amb un estil pròxim al parnassianisme en obres com ara El poema de la terreta. En 1933 fou nomenat canonge de la col·legiata de Xàtiva. El 10 de desembre de 1936 fou afusellat vora el pont de la carretera de Vallès. L'11 de març del 2001 el Papa Joan Pau II el beatificà.