El professor John Barclay va explicar que els estudis acadèmics recents sobre la religió grecorromana ressalten la seva flexibilitat a nivell local. Això feia fàcilment enquadrar el culte imperial dins de les estructures del pensament i de les pràctiques existents, com una extensió més de les activitats civils del lloc sota les noves condicions polítiques. Després de repassar els diversos contextos religiosos a Hispània i el desenvolupament del culte imperial, Barclay es va centrar en analitzar com l'Evangeli predicat per Pau es convertí en una alternativa real a les religions locals. Ideològicament i/o teològicament, l'Evangeli predicat per Pau accepta la antesi jueva entre el Déu transcendent i la multitud dels deus immanents que eren presents en les religions locals en qualsevol context no jueu.

La transcendència divina era correlativa en la doctrina de Pau amb les diferencies religioses jueves i amb la negativa jueva d'acceptar-les; l'Evangeli predicat per Pau relata com aquest Tot altre Déu Absolut ha intervingut per salvar el món per mitjà de Crist.

Ni les religions locals ni el culte a l'emperador van suposar, per tant, un problema teològic per Pau, si bé van originar tot tipus de problemes socials pels cristians convertits per Pau en relació a les societats locals. Si Pau va predicar a Hispània en un context sense precedents jueus, el caràcter d'exclusivitat religiosa que demanava als ‘creients' devia resultar molt estrany pels potencialment conversos.